El Manglar

revista de còmics i il·lustració

El Manglar va ser una revista de còmics i il·lustració editada per Dibbuks entre els anys 2007 i 2010, codirigida per Manuel Bartual (qui també es responsabilitza del seu disseny) i Ricardo Esteban. Va comptar amb distribució en llibreries especialitzades de tota Espanya i en quioscs de Madrid i Barcelona.[1]

Infotaula de publicacions periòdiquesEl Manglar
Tipusrevista Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
Llenguacastellà Modifica el valor a Wikidata
Data de publicació2007 Modifica el valor a Wikidata
Dissolució2010 Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
EditorialDibbuks Modifica el valor a Wikidata
Nominacions i premis
Premis

TrajectòriaModifica

Primera etapaModifica

El primer exemplar va sortir la primera quinzena del mes de gener del 2007 amb la vocació de recuperar el quiosc per a les revistes d'historietes, després de la crisi del còmic a Espany dels anys 80.[2] Segons els seus responsables, també pretenia servir de plataforma als nous valors del país.[3]

Recollia així obres de José Luis Agreda, Manuel Castaño i Manuel Bartual (Con amigos como estos), Enrique Bonet, Sergio Córdoba, Mauro Entrialgo, Manel Fontdevila i Carlos Vermut, però també d'autors forans, com Emile Bravo, Eric Omond i Yoann, Frederik Peeters, Julien i Mo/CDM, Lindingre i Manu Larcenet. La seva estructura i disseny remetia a la revista francesa Fluide Glacial.[2] Amb el número 3, va incorporar historietes curtes de la sèrie El Vecino de Santiago García i Pepo Pérez.[4][5] Aquest mateix any va obtenir el guardó a la millor revista atorgat pel Saló Internacional del Còmic de Barcelona i el Diario de Avisos.[6]

L'abril del 2008, Ricardo Estaban reconeixia que la falta de vendes en quioscs, publicitat i suport institucional dificultaven la seva supervivència.[7]

Segona etapaModifica

"El Manglar" va reaparèixer a l'estiu del 2008, centrant-se ja en les llibreries especialitzades.[2] A aquest exemplar (num.7), es van iniciar sèries com Diox de Borja Crespo i Chema García, La prisión portátil de Paco Alcázar, Tú me has matado de David Sánchez i Zorgo de Luis Bustos. S'estrenaven després Héroe de domingo de Lorenzo Gómez en el seu número vuit i Relatos de Mundo Tocino de Rubén Fernandez en el novè, a més d'incorporar-se Carlos de Diego.

Al novembre de 2009, amb el seu número 11, se substitueix la grapa per l'enquadernació amb llom, augmentant-se el nombre de pàgines fins a arribar a 100. S'inicien a més les sèries Los robinsones del espacio de Luis Bustos, Una ciudad, cualquier ciudad de Esteban Hernández i Carretera bastarda (Bastard Road en l'original) de Dave Curd i Brian Winkeler. A mitjans del 2010 es va publicar un número 12 en aquest mateix format, que es va convertir en l'últim lliurament de la revista.

ValoracióModifica

Pel crític de còmic Álvaro Pons, "El Manglar" ha demostrat que és impossible recuperar el quiosc com a canal de distribució per a les revistes de còmic, però es manté com una publicació de qualitat i necessària per al desenvolupament dels nous autors espanyols.[2]

ReferènciesModifica

  1. Borja Crespo, (03/06/2007). El Manglar, El Correo.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Pons, Álvaro (12/2008). Noticias en "Dolmen Europa" #1, Dolmen Editorial, p. 15.
  3. Esteban Plaza, Ricardo (29/01/2007). La labor de una revista es apoyar a los nuevos valores, El Diario Montañés.
  4. García, Santiago (15/10/2009). Cuatro páginas de El vecino, "Mandorla".
  5. González, Lucia (20/03/2010). Cuando tu vecino es el superhéroe, "El Mundo".
  6. Darias, Manuel (13/07/2008). XXXI Premios Diario de Avisos 2007, Diario de Avisos.
  7. Esteban Plaza, Ricardo (03/04/2008). Un año de El Manglar, Culpable y perdedor.

Enllaços externsModifica