El Mariner
El Mariner és una cançó de temàtica amorosa, ja que és un diàleg entre una donzella i un mariner. Tot i que és de tradició catalana és coneguda arreu d'Europa, sobretot als pobles mariners. Tanmateix, també es canta a Escòcia. A Múrcia els nens la canten fent un joc dansat (ball rodó).
| Forma musical | cançó  |
|---|---|
| Llengua | català |
| Gènere | Cançó popular |
Aquesta cançó és una balada. Aquest gènere es caracteritza per la seva duració, que sol ser llarga. Normalment el tema que predomina és el narratiu o líriconarratiu, acompanyat de música majoritàriament sil·làbica, de ritme mesurat i en mode major. Aquest tipus de cançó s'utilitzava en diversos contextos: a l'interior de grups laborals agraris (sega, aplega d'olives, espellofades), fent camí cap al lloc de la feina, dintre de determinat tipus de tallers (tèxtils, costura), a casa (teixint, per fer dormir les criatures) o en ocasions festives (aplecs i fontades, matances, etc.)
El diàleg està dividit en unitats sempre de vuit síl·labes o menys i té una rima assonant. Tot i així també en trobem de 7 síl·labes com El rossinyol, de 10 (5+5: L'hereu Riera, Sant Ramon de Penyafort; 6+4: El fill del rei), d'11 (7+4: El mariner), de 12 (6+6: L'hostal de la Peira), entre d'altres.
Bibliografia modifica
Llibres on es pot trobar la cançó i fonts consultades:
- A. Capmany. Cançoner popular, Mestres editora, SA. Barcelona 1980, pàgs. 41-44
- P.Bohigas. Cançoner popular català, volum I, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Barcelona, 1983, segona edició, pàg.71.
- AAVV. Cançons per al poble. D'excursió, volum 4, Claret. Barcelona, pàgs. 82-83
- F.Pelay. Cansons de la terra, volum I, llibreteria de E. Fernando Roca. Barcelona 1866, pàgs. 116-120
- J. Maideu. Llibre de cançons. Crestomatia de cançons tradicionals catalanes, Eumo. Barcelona 1994 segona edició, pàgs. 197-198.