El Milà

municipi de Catalunya

El Milà és un municipi de la comarca de l'Alt Camp, situat a la província de Tarragona, Catalunya. Situat a la riba dreta del riu Francolí, des de fa gairebé un segle el poble no supera els 200 habitants i, a inicis del segle xix, és el segon més petit en nombre de persones de la comarca. Pot accedir-s'hi des d'Alcover per la carretera TV-7221. S'hi pot arribar per un camí en bon estat des del Rourell.

Plantilla:Infotaula geografia políticaEl Milà
Imatge

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 14′ 52″ N, 1° 12′ 24″ E / 41.24791°N,1.20667°E / 41.24791; 1.20667
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Tarragona
Àmbit funcional territorialCamp de Tarragona
ComarcaAlt Camp Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població181 (2023) Modifica el valor a Wikidata (44,15 hab./km²)
Llars6 (1553) Modifica el valor a Wikidata
GentiliciMilanenc, milanenca Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície4,1 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perFrancolí Modifica el valor a Wikidata
Altitud166 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataAntoni Palau Bosch Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal43143 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE43083 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT430831 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webmila.altanet.org Modifica el valor a Wikidata

Geografia modifica

  • Llista de topònims del Milà (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

Història modifica

Alguns historiadors pensen que el seu origen és al feu de Ponç de Montoliu al voltant de l'any 1065. L'any 1194 apareix com a propietat de l'Església de Tarragona. L'any 1391 el rei Joan I va cedir tots els seus drets feudals a l'arquebisbe de Tarragona Ennec de Vallterra.

Va formar part de la Vegueria de Tarragona fins al 1716. Després va passar a formar part del Corregiment de Tarragona des del 1716 fins al 1833.[1]

L'església vella del Milà dedicada a l'advocació de Santa Úrsula, data, possiblement, del segle xviii i es troba, per un dels seus costats, annexada a l'anomenat "castell", essent la capella d'aquest des de l'any 1711, quan va acabar-se. És un edifici d'estil gòtic, d'una nau, de planta rectangular i elaborat amb pedra i maçoneria. Segons l'historiador Carles Bertran, l'església posseïa arcs ogivals, avui dia desapareguts, que subjectaven la seva coberta, la qual era de fusta. S'hi accedia després de pujar tres graons i travessar la porta principal, adovellada amb un òcul al capdamunt. El dia de Tots Sants del 1909, un cicló va recórrer la conca del riu Francolí destruint plantacions i cases de les poblacions properes. Al Milà, el campanar de l'església, amb dues obertures per col·locar-hi dues campanes, va caure sobre la seva volta. Aquest fet va provocar que el Santíssim Sagrament fos traslladat a la casa rectoral i que la missa se celebrés allà i al "castell", propietat de la família Veciana-Sainz de la Torre. Posteriorment, es va llogar un magatzem per celebrar els oficis religiosos, situat al número 17 del carrer Major. Aquesta situació va durar dos anys.

Del 1910 al 1912 es va construir la nova església de Santa Úrsula del Milà gràcies als constructors del Milà Pere i Isidre Banús. El temple es va acabar el 24 de març del 1912 i el mateix dia s'hi va traslladar, en un acte on va participar tot el poble, el Santíssim Sagrament. L'endemà es va celebrar la primera missa i es va beneir. Dos anys i mig després, el 21 d'octubre del 1914, el secretari de cambra de l'arquebisbe de Tarragona, Llorenç Virgili, en nom d'aquest, va beneir per segona vegada l'església parroquial del Milà.

Economia modifica

El seu territori és pla i amb abundants pous per la seva proximitat al riu Francolí. Existeixen cultius de regadiu encara que el cultiu més important és l'avellaner. També hi ha granges dedicades a l'avicultura i al bestiar porcí. El 1970 la seva renda anual mitjana per capita era de 58.986 pessetes (354,51 euros).[1] El 1983 el terme municipal d'El Milà comptava amb unes 35 explotacions agràries d'entre 0 i 5 hectàrees i unes 14 d'entre 5 i 50 hectàrees.[1]

Demografia modifica

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
4 3 6 68 178 256 261 306 272 313

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
308 276 281 210 186 148 154 144 162 162

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
156 147 162 162 178 180 177 180 174
174

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
178
183
190
189 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info. 

Política modifica

Eleccions al Parlament de Catalunya del 2012 modifica

Resultats electorals - El Milà, 2012
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % vots
CiU Artur Mas 43 43,43
ERC Oriol Junqueras 17 17,17
PPC Alicia Sánchez-Camacho 15 15,15
PSC Pere Navarro 8 8,08
ICV-EUiA Joan Herrera 8 8,08
C's Albert Rivera 3 3,03
CUP David Fernández 1 1,01
Vots en blanc 3 3,03
Altres 1 2,02
Total 99 70,71

Eleccions al Parlament de Catalunya del 2015 modifica

Resultats electorals - El Milà, 2015
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % vots
JxSí Raül Romeva 55 45,83
C's Inés Arrimadas 17 14,17
PPC Xavier García Albiol 15 12.5
CSQP Lluís Rabell 11 9.17
CUP Antonio Baños 9 7.5
Vots en blanc 3 2,50
Altres 10 8,33
Total 120 84,51

Llocs d'interès modifica

En el seu patrimoni arquitectònic prenen rellevància el castell d'origen medieval, annexat a una capella romànica, i l'església parroquial dedicada a Santa Úrsula, d'estil neo-gòtic. També hi ha diverses masies com el Mas de l'Arengader,[2] el Mas de les Cireres,[3] el Mas de la Roella,[4] el Mas de Tell[5] o el Mas de Marxant.[6]

Panoràmica del Milà des d'un turó proper (febrer 2011).

Festes locals modifica

Personatges destacats modifica

Entre els seus fills il·lustres destaquen Joan Martí Alanis, un eclesiàstic català, bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra des del 1970 fins al 2003, i Felip de Veciana Caylà, advocat i besnet de Pere Màrtir de Veciana i de Miró, alcalde de Valls i comandant de les Esquadres, origen dels Mossos d'Esquadra.

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 M. Calbet, Josep; Teresa M. Jové. Alt Camp: marc físic marc humà. Valls: Generalitat de Catalunya, maig de 1983. ISBN 84-300-8291-3. 
  2. El Mas de l'Arengader a Wikidata
  3. El Mas de les Cireres a Wikidata
  4. El Mas de la Roella a Wikidata
  5. El Mas de Tell a Wikidata
  6. El Mas de Marxant a Wikidata

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: El Milà