El Palau d'Anglesola

municipi de Catalunya

El Palau d'Anglesola és un municipi de la comarca del Pla d'Urgell.

Infotaula de geografia políticaEl Palau d'Anglesola
El palau de anglesola xbosch2.JPG
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Localització del Palau d'Anglesola respecte del Pla d'Urgell.svg Modifica el valor a Wikidata
 41° 39′ 09″ N, 0° 53′ 00″ E / 41.6525°N,0.88333333333333°E / 41.6525; 0.88333333333333
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
Provínciaprovíncia de Lleida
VegueriaPonent
ComarcaPla d'Urgell Modifica el valor a Wikidata
Població
Total2.166 (2019) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat176,1 hab/km²
Llar47 (1553) Modifica el valor a Wikidata
GentiliciPalauenc, palauenca Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície12,3 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud250 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataFrancesc Balcells i Teixidó Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal25243 Modifica el valor a Wikidata
Codi de municipi INE25158 Modifica el valor a Wikidata
Codi territorial IDESCAT251581 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webelpalaudanglesola.com Modifica el valor a Wikidata

HistòriaModifica

Les arrels sembla que provenen d'un palau o almúnia àrabs, que, durant la conquesta del territori pels comtes de Barcelona en la segona meitat del segle xi, serien ocupats per Ramon Gombau d'Anglesola (1084). Un segle després, durant la política repobladora d'Alfons I el Cast, un dels terratinents del Palau d'Anglesola, Ramon Barrufell, serà nomenat primer comanador de la comanda templera de Barbens.

Al darrer terç del s. XIV i per poc temps, el Palau d'Anglesola juntament amb Sidamon esdevindran possessions d'Enric de Trastàmara, futur rei Enric II de Lleó i Castella. Aquest els traspassarà al comte Joan I d'Empúries que, en data 11 de desembre de 1380, acabarà venent-los al ciutadà barceloní Pere Sacalm, per 13.000 florins d'or d'Aragó. Finalment, serà la milícia hospitalera coneguda amb el nom de Sant Joan de Jerusalem, la que es farà amb la vila del Palau d'Anglesola i el lloc de Sidamon. L'any 1405, el papa d'Avinyó, Benet XIII, crea la comanda hospitalera de l'Espluga Calba, composta per les poblacions de l'Espluga, el Palau i Sidamon.

El Palau d'Anglesola que, l'any 1330, el rei Alfons III el Benigne, havia inclòs a la vegueria de Tàrrega, amb l'arribada dels Borbons i el Decret de Nova Planta, passà a formar part del corregiment de Lleida.

El palau-castell de la vila fou reformat al segle xvii.

GeografiaModifica

Limita al nord amb El Poal, al sud amb Mollerussa, Fondarella i Sidamon, a l'est amb Vila-sana i a l'oest amb Bellvís i Bell-lloc d'Urgell. La població està situada a 236 m per damunt del mar.

ComunicacionsModifica

  • Línia regular d'autobusos
  • Autovía A-II

EconomiaModifica

La base econòmica del Palau d'Anglesola és majoritàriament agrícola i ramadera. També disposa del polígon industrial SAU 3 amb unes quantes empreses bastant rellevants a nivell de municipi.

Llocs d'interèsModifica

  • Cal Massot, al carrer del Doctor Pont i Gol, casa senyorial renaixentista (s. XVI) de la qual només es conserva la façana.
  • Església parroquial de Sant Joan Baptista, barroca de transició al neoclàssic, bastida entre els anys 1798 i 1805..
  • Ermita de Santa Llúcia, s. XVII, de propietat particular.
  • Edifici modernista de la Cooperativa del Camp, de l'arquitecte Cèsar Martinell i Brunet, deixeble de Gaudí (1920-1923)
  • Nucli antic, amb cases dels s. XVII i XVIII
  • Ermita de Sant Roc. Any 2012. L'anterior, del s. XVIII i de propietat particular, s'enrunà a partir del 1960.
  • Plaça de la Generalitat, amb el brollador i el monument a La Passió
  • Plaça de Catalunya, ajardinada amb un petit bassiol al mig.
  • Plaça de l'1 d'Octubre, amb una al·legoria a la històrica Diada. Prop de la residència de Ca la Cileta.
  • Formatgeria Camps (es pot visitar per veure com s'elaboren els formatges artesans). Propietat particular.

Patrimoni arquitectònicModifica

El Palau d'Anglesola compta amb diversos edificis que han estat declarats patrimoni arquitectònic i inclosos en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, entre els quals destaquen:

Festes principalsModifica

  • Cavalcada de Reis (5 de gener)
  • Cursa de Sant Blai. El diumenge anterior a la seva festa.
  • Festa Major d'hivern. Se celebra el 3 de febrer, en honor a Sant Blai
  • Diada dels cassolaires (mes de març)
  • Diada de sant Jordi, 23 d'abril, amb parades de llibres i roses.
  • Mare de Déu de Montserrat (27 d'abril).
  • Sant Joan. Encesa del foc amb la Flama del Canigó i revetlla.
  • Diada de sant Roc (16 d'agost). Missa i aplec a l'ermita.
  • Festa Major d'estiu. Se celebra el 29 d'agost, en honor a Sant Joan Baptista
  • Fira i mostra de formatges. Primer cap de setmana d'octubre.
  • Festa dels Fruits (mes de novembre)
  • Santa Llúcia (13 de desembre), missa i esmorzar popular a l'ermita

Galeria fotogràficaModifica

 
a Formatges Camps elaborant formatge artesà

DemografiaModifica

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
49 45 47 159 247 743 835 888 939 999

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.406 1.432 1.379 1.503 1.555 1.673 1.658 1.607 1.622 1.622

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
1.623 1.630 1.682 1.725 1.775 1.883 2050 2120 2.185
2.135

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
2.153
2.163 - - - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info. 

Personatges il·lustresModifica

  • Rogel·li Duocastella i Rosell, sacerdot i sociòleg
  • Miquel dels Sants Cunillera i Rius, metge i polític català
  • Josep Pont i Gol, arquebisbe de Tarragona i Primat. Tot i ser fill de Bellpuig, l'any 1951 fou declarat Fill Adoptiu i Predilecte del Palau d'Anglesola.

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: El Palau d'Anglesola