Viquipèdia

El Perelló (Sueca)

entitat d'àmbit territorial inferior al municipi (Sueca, la Ribera Baixa, País Valencià)

El Perelló és una entitat local menor (ELM)[1] que pertany al municipi de Sueca, al País Valencià. En 2024 comptava amb una població censada de 2.168 habitants (INE),[2] si bé està registrat que durant els mesos d'estiu (juliol i agost) la població pot multiplicar-se per 10.[3][4]

Plantilla:Infotaula geografia políticaEl Perelló
Escut d'armes
Escut d'armes
Imatge
Vista de la platja de El Perelló
Tipusentitat local menor i localitat Modifica el valor a Wikidata
Lloc
Map
 39° 16′ 38″ N, 0° 16′ 37″ O / 39.277294°N,0.276836°O / 39.277294; -0.276836
EstatEspanya
Comunitat autònomaPaís Valencià
ProvínciaProvíncia de València
MunicipiSueca Modifica el valor a Wikidata
Població humana
GentiliciPerellonenc, perellonenca
Idioma oficialcatalà (predomini lingüístic) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Altitud3 m Modifica el valor a Wikidata
Partit judicialSueca
Identificadors descriptius
Codi postal46420 Modifica el valor a Wikidata
Lloc webelperello.es Modifica el valor a Wikidata

Fins a 1999 el Perelló era considerat com a pedania del municipi de Sueca. En aquest any es va constituir en Entitat d'Àmbit Territorial Inferior al Municipi (EATIM) i actualment és una Entitat Local Menor (ELM).

Geografia física

modifica

El Perelló se situa a 3 msnm, envoltat pel Parc Natural de l'Albufera.[3] La localitat s'alça al costat de la costa i en el marge dret del canal o gola del Perelló. Aquesta última posseeix a l'altura del Perelló unes comportes que s'utilitzen per a regular el nivell de les aigües en l'Albufera, d'acord amb les necessitats agrícoles, i impedir que en dies de mar gruixuda puguen penetrar en la mateixa les aigües salades de la mar.[3] Pel nord limita amb El Perellonet, pedania pertanyent al terme municipal de València que s'alça en el marge esquerre del canal del Perelló. Aquest canal marca el límit entre les comarques de la Ribera Baixa, a la qual pertany el Perelló, i L'Horta Sud.[4]

Història

modifica

La població pren el seu nom del canal del Perelló, en el marge dret del qual s'alça. A través d'aquest canal se soltaven les aigües als arrossars, acció que als pobles de l'Albufera es deia i continua cridant "perellonà".[5] El primer nucli de població es va conformar gràcies als pescadors de l'Albufera, que van alçar barraques i altres habitatges entre la mar i el canal.[3] Segons l'arxiu municipal, en 1845 ja hi ha una població «digna de menció». En 1898 es va obrir la primera església que va ser edificada amb donacions dels veïns i el sòl donat pel baró de Ruaya, Pascual de Frigola.[5]

 
Comportes de la gola del Perelló. Darrere de la imatge es veu El Perellonet

El mestre Serrano (1873-1941), compositor de sarsueles, residia al Perelló encara que el seu treball l'obligava a passar llargues estades a Madrid. Allí va compondre la major part de la seua obra i vivia com un llaurador més. En 2009, l'ajuntament del Perelló el va nomenar «Fill Predilecte del Perelló».[5]

Durant la Guerra Civil, el facultatiu Ángel Llorca va crear al Perelló les Comunitats Familiars d'Educació, una colònia de xiquets de Madrid refugiats de la República, en la qual va continuar la renovació pedagògica iniciada a Madrid anys arrere segons l'ideari de la Institución Libre de Enseñanza.[5][6][7]

Més tard, sobretot a partir de la dècada de 1960, el Perelló es va convertir en lloc d'estiueig, principalment per a la població de València i la Ribera Baixa.[3] En època recent s'han construït nombrosos blocs d'apartaments i serveis turístics.[3]

  •  
  •  
    Portet del Perelló
  •  

Història recent (1990-present)

modifica

En 1995 un grup de veïns cansats del centralisme suecà i davant la falta de serveis i la mala qualitat dels què es prestaven on no veien revertir els seus impostos municipals, decideixen presentar-se a les eleccions municipals mitjançant la formació d'una Agrupació Electoral Independent: Independents del Perelló i Mareny, IPM, i que posteriorment es constituiria com a partit (PIPM).[8] L'objectiu d'aquesta agrupació i partit polític no va ser una altra que aconseguir la constitució del Perelló com una Entitat Local Menor a fi de dotar a aquesta pedania d'una autonomia pròpia. Els resultats van ser aclaparadors en les dues pedanies, tant al Perelló com a Mareny de Barraquetes, i van aconseguir un regidor.[9][10] El cap de llista i promotor de la iniciativa va ser José Miguel Fos Alberola. Prompte es va veure florir el treball d'aquesta formació, perquè el 23 de març de 1999, el Consell del Govern de la Generalitat Valenciana decretava la constitució del Perelló com una Entitat Local Menor i el 5 de desembre de 1999 es constituïa la comissió gestora la qual governaria fins a noves eleccions,[11] les quals es produirien al maig de 2003, quan per primera vegada s'elegiria a un alcalde del Perelló oficial i democràticament.[12][13]

La comissió gestora del Perelló havia d'estar formada per 5 membres,[14] dels quals corresponien segons els resultats electorals, 4 membres al PIPM i 1 al PSPV-PSOE, però aquesta es va haver de constituir tan sols amb els 4 membres del PIPM, ja que el PSPV-PSOE, per circumstàncies no explicades, va renunciar al seu representant.

Inici i procés d'ELM

modifica

A la fi de la dècada dels 90, les pedanies del Perelló i Mareny de Barraquetes conjuntament van decidir concórrer a eleccions per a fer sentir la seua veu a l'ajuntament de Sueca. Originalment, davant la proposta perellonera els veïns del Mareny van decidir unir-se a la iniciativa, pactant una llista electoral conjunta.[10] El Consell de la Generalitat Valenciana no va tardar a decretar la constitució del Perelló com ELM.[1] En les eleccions de 1999, el PIPM va aconseguir 1.184 vots i va aconseguir un regidor, Pedro Javier Granell Blasco.[9][10]

7 han sigut les eleccions municipals que s'han celebrat al Perelló. Les primeres eleccions es van celebrar amb el sistema d'elecció directa a l'alcalde, i sobre la base de la derogada Llei de Bases de Règim Local, és a dir, els partits només presentaven 1 candidat.[15] Aquell candidat que més vots obtenia era proclamat alcalde, la resta de la Junta Veïnal eren nomenats pels partits, segons el resultat obtingut en les urnes per al municipi en les meses electorals del Perelló. La Junta Veïnal la componien 4 membres més l'Alcalde.

A l'entrada de la nova Llei de Règim Local, al juny de 2010, canvia el sistema electoral; així doncs, ara la Junta Veïnal estarà formada per 7 membres, mitjançant llistes obertes.[14] Els partits polítics presentaran llistes fins a un màxim de 7 membres, on tots són alcaldables. Cada elector podrà elegir fins a un màxim de 7 candidats, bé de la mateixa candidatura o d'entre les diferents candidatures. Aquell candidat que més vots obtinga serà el proclamat alcalde. El primer vocal o regidor és el segon en nombres de vots i així successivament fins a completar els 7 membres.[16]

Política i alcaldes

modifica
Legislatura Nom Partit
2003-2007 Pedro Javier Granell Blasco PIPM
2007-2011 Jose Miguel Fos Alberola PPCV
2011-2015 Jose Miguel Fos Alberola PPCV
2015-2016 Jose Miguel Fos Alberola PPCV
2016-2019 Andrés Fernández Ferrer PSPV-PSOE
2019-2023 Juan Bautista Botella Iglesias PPCV
2023- José Codoñer Barberá L'Alternativa

Eleccions municipals de 1999

modifica

Resultats (Sueca)[9][10]

Partit Popular - PP 7 4234 vots
Partit Socialista Obrer Espanyol - PSOE 7 4207 vots
Esquerra Progresista Independent - Bloc Nac. Valencià - EPI-BLOC-VE 3 1824 vots
Esquerra Unida del País Valencià - EUPV 2 1351 vots
Partit Independent Perelló i Mareny - PIPM 1 1184 vots
Unió Valenciana - UV 1 1061 vots

El PIPM va aconseguir en les eleccions municipals de Sueca un regidor i es va constituir la comissió gestora que governaria fins a noves eleccions,[11] (maig de 2003).

Va ser assignat el paper de vocal en la Comissió Gestora (de l'entitat local d'àmbit territorial inferior al municipi del Perelló) a Enrique Marco Figueres, encara que posteriorment va renunciar. El rol el va assumir Vicente Pascual Moreno Martí.[17]

Eleccions municipals de 2003

modifica

Resultats[12][13]

PIPM 2 447 vots
PP 1 407 vots
PSOE-EMTESA-EV 1 237 vots

Va aconseguir la victòria electoral el PIPM. El primer alcalde triat del Perelló va ser Pedro Javier Granell Blasco, qui va nomenar 2 vocals del seu partit (María Pilar Moncho Matoses i Paloma Carmen Miralles Cano). El PP va comptar amb la representació de 2 vocals (Jose Miguel FosAlberola i María Dolores Simón García).[18]

Eleccions municipals de 2007

modifica

Resultats[19][20]

PP 1 481 vots

Va eixir elegit com alcalde Jose Miguel Fos Alberola. Per motiu del repartiment dels vots es van nomenar 3 vocals del PP (María Dolores Simón García, Nuria Coll Carratalá i Francisco Amaya Pedrós) i 1 del PSOE (Antonio Sánchez Torrent).[21]

El PIPM no va obtindre representació.

Eleccions municipals de 2011

modifica

Resultats[22][23]

Jose Miguel Fos Alberola PP 534 vots
Vicente Cortés Requena PP 443 vots
Maria Amparo Ferrer Alberola PP 439 vots
Natividad Isabel Aguado Mora PP 439 vots
Cristina Isabel Valero Redondo PP 429 vots
Luis Ignacio Díaz Marín PP 419 vots
Juan Bautista Botella Iglesias PP 403 vots

Jose Miguel Fos Alberola va ser el primer alcalde reelegit del Perelló, i va formar un consistori monocolor.[24]

Eleccions municipals de 2015

modifica

Resultats[25][26]

Jose Miguel Fos Alberola PP 462 vots
Andrés Fernández Ferrer PSOE 327 vots
Juan Bautista Botella Iglesias PP 317 vots
Mª Desamparados Fernández Campanario PSOE 309 vots
Pablo Diaz Barbero PP 296 vots
Lucia Gregori Mendez PP 292 vots
Luis Ignacio Diaz Marin PP 288 vots

Va ser reelegit alcalde Jose Miguel Fos Alberola. Es van constituir 4 vocals del PP (Juan Bautista Botella Iglesias, Pablo Díaz Barbero, Lucía Gregori Méndez i Luís Ignacio Díaz Marín) i 2 del PSOE (Andrés Fernández Ferrer i Mª Amparo Fernández Campanario).[27]

Al febrer de 2016, el dirigent del PP, Jose Miguel Fos Alberola, va renunciar al seu càrrec.[28] En el seu lloc Andrés Fernández Ferrer, com a segon candidat més votat en les passades eleccions, va ser nomenat alcalde.[29]

Eleccions municipals de 2019

modifica

Resultats[30][31]

PP 3 132 vots
L'Alternatival Perelló - LAP 2 122 vots
Ciudadanos - CIU 1 91 vots
PSOE 1 83 vots

Juan Bautista Botella Iglesias, cap de llista pel PP, va aconseguir l'alcaldia del Perelló. El seu equip de govern el van conformar Natividad Isabel Aguado Mora (PP), Gemma Bau Navarro (PP), Carmina Miralles Torremocha (CIU), César Emilio Savalls Miralles (PP) i Vicente Nicola Simeon (PP).[32]

Eleccions municipals de 2023

modifica

Resultats[33]

LAP 5 647 vots
PP 2 330 vots

Amb una participació rècord, el partit independent de L'Alternatival Perelló va aconseguir la victòria electoral. José Codoñer Barberá va ser nomenat alcalde.[34] Els seus companys de partit van prendre possessió dels seus càrrecs com a regidors: Núria Estornell París, Óscar Torrado Aguado, Clara López Ferri i Joaquín Collado Masó. Els dos vocals del PP van ser Natividad Aguado Mora i Hugo Alberola García.[35][36]

Demografia

modifica

En 1970 la població estable era de tan sols 749 habitants; en 2003 hi havia 1531; en 2013 comptava amb una població censada de 2563 habitants i en 2024 hi havia 2168 habitants empadronats.[2] Això sí, en els mesos d'estiu la població pot multiplicar per 10 el seu nombre de residents.[3][4]

Economia

modifica

L'economia del Perelló està centrada principalment en el sector turístic i hostaler,[3] donada la seua condició de poble costaner i la seua ubicació en ple parc natural de l'Albufera.

Amb tot, continua conservant una certa importància l'agricultura, l'altre gran motor econòmic, sobretot de l'arròs i cultius en hivernacle. És molt conegut, a escala local, entorn i la ciutat de València, la tomaca del Perelló,[37] varietat autòctona de la zona, que es distingeix pel seu excel·lent sabor i la peculiar forma que presenta, així com pel sòl arenós en el qual es conrea.[38] Igualment cal destacar la carabassa per a rostir, de consum local, els pimentons i els cogombres, verdures orientals que es cultiven en el camp perellonenc.[38][39]

Serveis

modifica

El Perelló compta amb diversos serveis municipals: [40]

  • Un Club Nàutic i un port esportiu, que van servir de suport a la XXXII competició de la Copa Amèrica de Vela.[41][42][43]
  • Un poliesportiu municipal, que compta amb un camp de futbol de gespa artificial en el qual juguen els equips locals, dues pistes de pàdel i una pista polivalent.[44]
  • Un consultori sanitari, dues farmàcies, un centre de convivència de la tercera edat.[45][46]
  • Un col·legi públic, per als cursos d'infantil i primària.[47][48]
  • Una biblioteca amb 32.720 volums, més de mil socis i accés gratuït a internet. Està integrada en la xarxa de biblioteques de la Generalitat Valenciana i ofereix periòdicament activitats de foment de la lectura a càrrec de la bibliotecària Ysabel Meseguer.[49][50]
  • Un centre cultural que disposa d'una sala d'actes, una sala de cinema i una sala multiusos amb capacitat per a 300 persones (C. C. José Antonio Gómez Marco).[51]
  • Una parada del Ecomòbil, un camió que arreplega residus perillosos en diferents municipis de les comarques de la Ribera i la Valldigna.[52][53]
  • Un càmping i un hostal.[54][55]

Patrimoni i monuments

modifica
  • Església antiga de Sant Pasqual Bailón: se situa en el barri antic de la població i està declarada Bé de Rellevància Local (BRL).[3] L'ermita es va consagrar el 10 d'agost de 1898.[56]
  • Església nova de Sant Pasqual Bailón: es va construir en la dècada de 1960 i, per la seua forma inspirada en una barraca, constitueix un gran exponent de l'arquitectura religiosa de la segona meitat del segle XX.[57][58]
  •  
    Església vella.
  •  
    Detall de l'església vella.
  •  
    Detall de l'església nova.
  •  
    Detall de l'església nova.
  • Cases Modernistes: es van construir entre 1910 i 1924, formen part del Modernisme de Sueca. Són la Casa Lliberós, la Casa Sancho i la Casa Blanca.[57][59]
  • La Muntanyeta dels Sants: es troba en ple parc natural de l'Albufera, entre Sueca i El Perelló. En el seu cim hi ha una ermita dedicada als Sants de la Pedra.[60][61]

Cultura

modifica

Escenari de cinema i televisió

modifica

El Perelló, malgrat ser un xicotet nucli costaner de València, s'ha consolidat com a escenari recurrent per a cinema i televisió gràcies als seus paisatges naturals, el seu vincle amb la ruta del bakalao i la seua accessibilitat. En la localitat s'han rodat escenes de Ídolos, la pròxima pel·lícula d'Ana Mena i Óscar Casas; les sèries La ruta (Atresplayer), Paraíso (Movistar+), L’Alqueria Blanca (À punt), Cuéntame cómo pasó (RTVE) i Respira (Netflix); així com El desentierro i El embarcadero. La seua versatilitat, baixos costos de rodatge i atractiu visual han convertit al Perelló en un lloc cada vegada més buscat per productors de la indústria audiovisual espanyol.[62] Al seu torn, La Muntanyeta delsSants ha sigut escenari de la quarta edició del programa MasterChef Junior.[63]

Festes

modifica
  • Falles: se celebren del 15 al 19 de març. Hi ha dues comissions falleres: Poble Vell i Tro i Flama, integrades en la Junta Local Fallera de Sueca.[64][65][66]
  • Fira Gastronòmica: se celebra en juny. És un esdeveniment anual que posa en valor la tomaca local a través d'expositors, activitats culinàries i propostes turístiques i gastronòmiques.[67][68]
  • Sant Pasqual Bailón: 16, 17 i 18 de maig, festivitats pel patró del poble.[64][65]
  • Festes Patronals i Majors: en honor a la Puríssima i a la Constitució del Perelló com ELM, se celebren de l'1 al 10 de desembre.[64]
  • Entrada de Moros i Cristians: se celebra en maig.[69]
  • Sant Joan: se celebra el 23 de juny.
  • Verge del Carme: se celebra el 16 de juliol.[65]

Referències

modifica
  1. ↑ 1,0 1,1 «GVA - Dades del Registre d'Entitats Locals».
  2. ↑ 2,0 2,1 «INE - Población por unidad poblacional» (en castellà). [Consulta: 21 abril 2025].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 3,8 «Perelló, el». A: Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Geografía. Editorial Prensa Valenciana, 2009. 
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 «Geografia | El Perello». [Consulta: 21 abril 2025].
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 «HISTÒRIA | El Perello». [Consulta: 21 abril 2025].
  6. ↑ «Fundación Ángel Llorca» (en castellà). [Consulta: 21 abril 2025].
  7. ↑ «Comunidades familiares en educación. Un modelo de renovación pedagógica en la guerra civil» (en castellà). [Consulta: 21 abril 2025].
  8. ↑ «Ministerio del Interior - Partits Polítics» (en va), 13-02-2008. [Consulta: 21 abril 2025].
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 «GVA ARGOS - Resultats electorals 1999» (en va). [Consulta: 21 abril 2025].
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 «BOE Junta Electoral Central - Resultats electorals 1999» p. 1076. [Consulta: 21 abril 2025].
  11. ↑ 11,0 11,1 «El Perelló celebra el 20 aniversari de la seua constitució com a Entitat Local Menor», 06-12-2019. [Consulta: 21 abril 2025].
  12. ↑ 12,0 12,1 «GVA ARGOS - Resultats electorals 2003» (en va). [Consulta: 21 abril 2025].
  13. ↑ 13,0 13,1 ««BOE Junta Electoral Central - Resultats electorals 2003»» p. 635. [Consulta: 21 abril 2025].
  14. ↑ 14,0 14,1 «Eleccions a entitats locals menors - Processos electorals - Generalitat Valenciana». [Consulta: 21 abril 2025].
  15. ↑ «BOE-A-1985-5392 Ley 7/1985, de 2 de abril, Reguladora de las Bases del Régimen Local» (en castellà). [Consulta: 21 abril 2025].
  16. ↑ «BOE-A-2010-11729 Ley 8/2010, de 23 de junio, de régimen local de la Comunitat Valenciana.» (en castellà). [Consulta: 21 abril 2025].
  17. ↑ «ORDRE del conseller de Justícia y Administracions Públiques» (en va). [Consulta: 21 abril 2025].
  18. ↑ «Equip de govern | El Perelló» (en va). [Consulta: 21 abril 2025].
  19. ↑ «BOE Junta Electoral Central - Candidatures eleccions 2007» (en va) p. 69. [Consulta: 21 abril 2025].
  20. ↑ «BOE Junta Electoral Central - Resultats electorals 2007» p. 564. [Consulta: 21 abril 2025].
  21. ↑ «Equip de govern | El Perelló» (en va). [Consulta: 21 abril 2025].
  22. ↑ «BOE Junta Electoral Central - Candidatures eleccions 2011» (en va) p. 32. [Consulta: 21 abril 2025].
  23. ↑ «BOE Junta Electoral Central - Resultats eleccions 2011» p. 407. [Consulta: 21 abril 2025].
  24. ↑ «J. MIGUEL FOS ALBEROLA REELEGIDO ALCALDE DE EL PERELLÓ | El Perelló» (en castellà), 2011. [Consulta: 21 abril 2025].
  25. ↑ «BOE Junta Electoral Central - Candidatures eleccions 2015» (en va) p. 148. [Consulta: 21 abril 2025].
  26. ↑ «BOE Junta Electoral Central - Resultats electorals 2015» p. 40. [Consulta: 21 abril 2025].
  27. ↑ «CONSTITUCIÓN DEL AYUNTAMIENTO DE EL PERELLÓ | El Perelló» (en va), 15-06-2015. [Consulta: 21 abril 2025].
  28. ↑ «La dimissió de Fos deixa l’Alcaldia del Perelló en mans del socialista Fernández | RiberaBaixa.info», 04-02-2016. [Consulta: 21 abril 2025].
  29. ↑ «El socialista Andrés Fernández, nou alcalde del Perelló | RiberaBaixa.info», 28-02-2016. [Consulta: 21 abril 2025].
  30. ↑ «GVA - Candidatures eleccions 2019» (en va). [Consulta: 21 abril 2025].
  31. ↑ «BOE Junta Electoral Central - Resultats eleccions 2019» p. 144. [Consulta: 21 abril 2025].
  32. ↑ «Reforcem l'executiva del PP al Perelló - Facebook» (en va), 15-03-2021. [Consulta: 21 abril 2025].
  33. ↑ «BOE Junta Electoral central - Resultats electorals 2023» p. 151. [Consulta: 21 abril 2025].
  34. ↑ «Voluntad de cambio en El Perelló: José Codoñer será alcalde con un partido independiente» (en castellà). Valencia Plaza. [Consulta: 21 abril 2025].
  35. ↑ «El Perelló i El Mareny proclamen els seus alcaldes», 28-06-2023. [Consulta: 21 abril 2025].
  36. ↑ «Corporació Municipal | El Perello». [Consulta: 21 abril 2025].
  37. ↑ «Fira Tomaca El Perelló - Comunitat Valenciana». Arxivat de l'original el 2024-06-20. [Consulta: 21 abril 2025].
  38. ↑ 38,0 38,1 «ECONOMIA | El Perello». [Consulta: 21 abril 2025].
  39. ↑ «Economia - El Perelló». [Consulta: 21 abril 2025].
  40. ↑ «Serveis Municipals | El Perello». [Consulta: 22 abril 2025].
  41. ↑ «Náutica Perelló S.L.» (en va). [Consulta: 22 abril 2025].
  42. ↑ «Náutica Brokers Yacht Perello» (en va). [Consulta: 22 abril 2025].
  43. ↑ «VilaWeb». [Consulta: 22 abril 2025].
  44. ↑ «Poliesportiu» (en va). [Consulta: 22 abril 2025].
  45. ↑ «Centre de Salut» (en va). [Consulta: 22 abril 2025].
  46. ↑ «Centre de convivència de la tercera edat» (en va). [Consulta: 22 abril 2025].
  47. ↑ «L'ANHELADA ESCOLA PÚBLICA DE EL PERELLÓ ES CASI UNA REALITAT | El Perello». [Consulta: 22 abril 2025].
  48. ↑ «CEIP EL PERELLÓ – C/ Roger de Llúria 15». [Consulta: 22 abril 2025].
  49. ↑ «Biblioteca de El Perelló | El Perello» (en castellà). [Consulta: 22 abril 2025].
  50. ↑ «Biblioteca Municipal» (en va). [Consulta: 22 abril 2025].
  51. ↑ «C. C. José Antonio Gómez Marco» (en va). [Consulta: 22 abril 2025].
  52. ↑ «LA XARXA D’ECOPARCS I ECOMÒBILS JA FUNCIONEN EN NORMALITAT». [Consulta: 22 abril 2025].
  53. ↑ «Red de Ecoparques» (en castellà). [Consulta: 22 abril 2025].
  54. ↑ «Camping San Pascual» (en va). [Consulta: 22 abril 2025].
  55. ↑ «Hostal El Perelló» (en va). [Consulta: 22 abril 2025].
  56. ↑ «Església Vella de Sant Pasqual Bailon» (en va). [Consulta: 22 abril 2025].
  57. ↑ 57,0 57,1 «MONUMENTOS Y SITIOS DE INTERÉS | El Perello». [Consulta: 22 abril 2025].
  58. ↑ «Església Nova» (en va). [Consulta: 22 abril 2025].
  59. ↑ «Cases Modernistes» (en va). [Consulta: 22 abril 2025].
  60. ↑ «La Muntanyeta dels Sants» (en va). [Consulta: 22 abril 2025].
  61. ↑ «Itinerari ecològic per la Muntanyeta dels Sants». [Consulta: 22 abril 2025].
  62. ↑ «El Perelló, nuevo plató al aire libre para series y películas» (en castellà). La Vanguardia, 13-10-2024. [Consulta: 22 abril 2025].
  63. ↑ «MasterChef Junior arranca este dimarts a Sueca i València», 19-12-2016. [Consulta: 22 abril 2025].
  64. ↑ 64,0 64,1 64,2 «FESTES | El Perello». [Consulta: 22 abril 2025].
  65. ↑ 65,0 65,1 65,2 «Festes - El Perelló». [Consulta: 22 abril 2025].
  66. ↑ «Proclamació de les Falleres Majors de les falles de Sueca, El Perelló i el Mareny de Barraquetes | Ayuntamiento de Sueca». [Consulta: 22 abril 2025].
  67. ↑ «Fira Tomaca El Perelló - Comunitat Valenciana». Arxivat de l'original el 2024-06-20. [Consulta: 22 abril 2025].
  68. ↑ «17.06.2024 | Cadena de valor | Onzena Fira Gastronómica de la Tomaca del Perelló», 17-06-2024. [Consulta: 22 abril 2025].
  69. ↑ «Moros i Cristians: entrada de bandes de música | El Perello», 14-05-2022. [Consulta: 22 abril 2025].

Enllaços externs

modifica
 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: El Perelló
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=El_Perelló_(Sueca)&oldid=35024910»