Obre el menú principal

El Petit de Cal Eril

músic català

El Petit de Cal Eril (àlies de Joan Pons Villaró) és un músic català amb un estil musical entre el folk-rock i la psicodèlia. Va començar la seva carrera l'any 2007 i des de llavors ha publicat set discos de llarga durada.

Infotaula de personaEl Petit de Cal Eril
El Petit de Cal Eril.jpg
Biografia
Naixement 5 octubre 1981 (38 anys)
Guissona (Segarra)
Activitat
Ocupació Músic i compositor

Lloc web Lloc web
Facebook: elpetitdecaleril MySpace: elpetitdecaleril Musicbrainz: e991fbfb-24dc-4762-8a73-8cd8b51bea9c Songkick: 2444306
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Originari de la Segarra, Joan Pons de Ca l'Eril a Guissona. Es va donar a conèixer amb la maqueta Per què es grillen les patates?, autoproduïda i autoeditada el 2007[1] i guardonada amb el premi a la creativitat del TR3SC;[2] que l'any 2012 seria reeditada en vinil. En aquesta primera fase, Pons s'acompanyava de David Paco (baix), Lluís Rueda (sorolls), Dani Díaz i Dani Domene (percussions).

El seu primer disc oficial fou ...i les sargantanes al sol (Bankrobber, 2009), enregistrat per ell mateix a la casa pairal, on destaquen temes propis com I tantes figues (amb videoclip oficial) o Mandolines tralarí al costat de revisions de cançons populars com La Caterineta per la Mercè o Ton pare.[3] Abans d'estrenar-lo a la Sala Apolo,[4] el Petit ja havia debutat en directe a l'Espacio Movistar o al festival PopArb;[5] durant tot el 2009 i part del 2010. El Petit estigué rodant el disc per sales de tot Catalunya i en festivals com Primavera Sound, Minimúsica, BAM,[6] Altaveu, Aphònica, Músiques Disperses, Let's Festival, Faraday i amb dates puntuals a l'Octubre de València o fins i tot a Seül.[7] En aquesta gira i la del següent Vol i dol, la formació del grup es consolida amb Joan Pons, David Paco, Lluís Rueda i el bateria Càndid Coll, amb la participació ocasional de la flautista Marina Varela. El grup va tancar l'any 2009 amb la publicació de l'EP Cançons de Nadal, compartit amb el grup Anímic, que es va presentar a l'Auditori (Barcelona)

La producció del segon disc va començar l'estiu del 2010:[8] gravat en una masia de Biosca[9] i publicat el novembre del mateix any,[10] Vol i dol pren una frase feta com a títol emprada amb un doble sentit, ja que el disc està marcat per la mort de son pare.[11] Entre les cançons del disc van destacar el primer senzill Cau la neu, Cendres, Partícules de Déu o Decapitació II (a duo amb Roger Mas). La roda de presentació va començar a Madrid i Barcelona pel festival Primavera Club i va passar per Perpinyà, Girona, Vic, l'Alcúdia (dins del Tirant de Cançó),[12] Lleida, amb cites en festivals com PopArb i Pròxims i el Festival de Guitarra de Barcelona),[13] a més d'una actuació a Belgrad (Sèrbia). També va protagonitzar la Gira Santa amb Joan Colomo i Esperit!, oferint junts una desena de concerts arreu d'Espanya. El Petit de Cal Eril va ser distingit amb el premi Altaveu 2011 “per crear bellesa a partir d’allò quotidià, proper, senzill. Perquè així són les cançons del grup, petites històries envoltades de màgica harmonia”.

Després de tancar la gira de Vol i dol, Joan Pons es va prendre un any sabàtic i va dissoldre la formació de la banda. A la tardor de 2012 va començar a enregistrar a Guissona el doble disc La figura del buit, produït per Dalmau Boada i que va aparèixer a principis de 2013 sota el segell Bankrobber. Inclou cançons com Amb tot, Lleida frega Fraga o Ei! Sents com refila l'òliba?. En la gira presentava una banda completament renovada, amb Joan Pons acompanyat per Artur Tort (teclats), Dani Comas (baix), Ildefons Alonso (bateria), Genís Bou (saxo), Sidru Palmada (trombó) i Pep Garau (trompeta). Després d'una tanda inicial de quatre nits a la Sala Beckett de Barcelona, el disc es presentaria en festivals com Cruïlla, Primavera Sound, BAM, MMVV, Pròxims, Palmfest, Embassa't, Festival'Era, Sons Solers o Foramuralla. La tardor de 2014, el grup va unir-se a la Free Spirits Big Band de David Mengual per crear l'espectacle Big Eril, coproduït pels festivals Altaveu i Connexions.[cal citació]

El següent pas fou La força, un disc que Joan Pons va compondre retirat en una cabana isolada a ple hivern. Produït per Jordi Matas, va aparèixer l’abril de 2016 publicat per Bankrobber en tres edicions (vinil, CD i cassette) amb portades diferenciades. Amb El cor i El plor com a cançons destacades, El Petit de Cal Eril el defensa en viu amb un nou format de banda, ara sense secció de vents i amb la inclusió de Jordi Matas com a segon bateria. El primer any protagonitza una extensa gira arreu de Catalunya -amb incursions a les Illes, País Valencià, Madrid i Andalusia- que culmina amb un exitós concert a la Sala Apolo de Barcelona just abans de Nadal. La força apareixerà destacat a les llistes de l’any de mitjans com Rockdelux, Mondo Sonoro o Enderrock, a més de figurar com a millor disc nacional segons l’Ara Play. També el programa de TV Tria33 els assenyala com a millor directe de l’any.[cal citació]

En paral·lel a la gira de “La força”, El Petit de Cal Eril va anar elaborant un nou disc que, de fet, serien tres. El disc triangular ““ es planteja, s’enregistra i es produeix com una trilogia d’EPs, cadascun amb 3 cançons inèdites i enregistrats en 3 contextos ben diferents, posant sempre especial èmfasi en el treball conjunt de la banda. La primer part es va gestar en una casa de palla, al Mas Franch de Sant Feliu de Pallerols, a la Garrotxa. La segona, al quarter general del grup, al Teatre Ca l’Eril de Guissona. La tercera i última part, a l’estudi Figure 8 de Brooklyn, Nova York. [cal citació]

L’àlbum ““ es presentà el gener de 2018 inicialment en una edició especial en triple vinil 7”, limitada a 300 còpies i numerada, que es va exhaurir en menys de dues setmanes. Posteriorment va sortir en CD i en LP de vinil estàndard. Per acompanyar el disc es va rodar també una sèrie de tres videoclips sota la direcció d’Artur Tort, Marc Cuscó i Marc Roca i amb guió del poeta Martí Sales, que es van estrenar en una vetllada als Cinemes Girona de Barcelona.[cal citació]

La gira va començar oficialment el 10 de març de 2018 a Granollers i la presentació a Barcelona tingué lloc el 22 de març a la Sala Apolo dins el CurtCircuit, compartint escenari amb Ferran Palau i penjant el cartell de sold-out. Posteriorment vingueren actuacions en nombrosos festivals: Vida Festival, Aphònica, Mallorca Live Festival, Altaveu, Embassa’t, Strenes, Brunzit, Maldaltura, Cantilafont, Altacústic, Itaca, Petit Format, Esmolat Rock... A més d’escapades arreu de la península, amb presentacions a Madrid (Sound Isidro), València (Deleste i Pops Marítims), Bilbao (BIME), Andaludia, Balears, Canàries, Galícia, Astúries... i fins i tot al CityZen Festival de Brussel·les. Especial menció també pel Festival del Pop Metafísic, un esdeveniment autoorganitzat pels músics que va tenir lloc, amb sold out, a la Sala Green’s de Ponts (la Noguera) el 16 de març de 2019, compartint nit amb Núria Graham, Ferran Palau, Germà Aire i Marialluïsa.[cal citació]

Abans d’acabar la gira triangular, a principis de 2019, el Petit de Cal Eril ja es va tancar al Mas de Caret de les Muntanyes de Prades per enregistrar quasi per sopresa un nou disc. I just a l’últim concert de la gira, el 31 de març al Mercat dels Encants de Barcelona, va estrenar per sorpresa una nova cançó: “Sento”, que junt amb “Ets una idea” serien els videoclips d’avançament del nou disc. “Energia fosca” es publica el 17 de maig de 2019 sota el segell Bankrobber i el mateix dia es presenta en viu al Museo Reina Sofía de Madrid, dins un acte de Radio 3. [cal citació]

La gira “Energia fosca” comença el 25 de maig al Festival Embarrat de Tàrrega i en el seu primer tram visita bàsicament festivals: Festival de Poesia de la Mediterrània (Palma), Aphònica (Banyoles), Minipop (Tarragona), Embassa’t (Sabadell), Muda (Burg), Vida (Vilanova i la Geltrú), Cruïlla (Barcelona), Desllunat (Tavernes de la Valldigna), Sinsal (Isla de San Simón, Galícia), White Summer (Pals), Acústica (Figueres), Eufònic (Sant Carles de la Ràpita), Festes de la Mercè (Barcelona), MMVV (Vic), Temporada Alta (Salt)...[cal citació]

DiscografiaModifica

Any Títol del disc Comentaris
2007 Per què es grillen les patates? maqueta, inclou temes com Mel o Tornaràs[14]
2009 ...i les sargantanes al sol amb Mandolines tralarí i la peça homònima, nominada al Premi Cerverí
2009 Cançons de Nadal EP nadalenc compartit amb Anímic, inclou Cagatió
2010 Vol i dol amb Cau la neu i Vol
2013 La figura del buit Discogràfica Bankrobber[15]
2016 La força Discogràfica Bankrobber[16]
2018 Δ Discogràfica Bankrobber[17]
2019 Energia fosca Discogràfica Bankrobber[18]

ReferènciesModifica

  1. El Periódico El Petit de Cal Eril estrena el sobri i melangiós 'Vol i dol'
  2. Poc-moderna El Petit de Cal Eril!, els Grans de Guissona
  3. VilaWeb El folk rural d'El petit de cal Eril entra en joc
  4. Ànima El petit de Ca l’Eril! no ho és tant
  5. Al darrere la nevera El Petit de Cal Eril: ser rural ja mola
  6. Poc-moderna Les cançons de sempre no són de dingú (El Petit de Cal Eril dixit)
  7. Xarxa Llull Vé Festival de la Cultura Catalana a Corea
  8. Poc-moderna Narinant amb el Petit
  9. Enderrock Vol i dol
  10. A viva veu El Petit de Cal Eril "Vol i dol"
  11. VilaWeb TV El Petit de Ca l'Eril, cançons de morts i d'amor
  12. ACPV.cat Tirant de Cançó
  13. BTV Notícies El Petit de Cal Eril es pregunta per l’amor i la mort al disc ‘Vol i Dol’
  14. Mi bemoll El Petit de Cal Eril - '...i les Sargantanes al Sol' (2009)
  15. «El nou disc del Petit de Ca l'Eril, a les botigues». VilaWeb, 26-02-2013. [Consulta: 26 febrer 2013].
  16. «L'ímpetu del Petit de Cal Eril» (en català). [Consulta: 20 abril 2016].
  17. Aliaga, Xavier. «El triangle virtuós de Cal Eril» (en català). El Temps, 29-01-2018. [Consulta: 2 febrer 2018].
  18. «"Energia fosca", nou disc d'El Petit de Cal Eril el 17 de maig». [Consulta: 17 maig 2019].

Enllaços externsModifica