Obre el menú principal

El Siglo Futuro va ser un periòdic espanyol publicat entre 1875 i 1936, defensor del carlisme, del qual segons José Andrés Gallego «va aspirar a convertir-se en el seu portaveu oficial».[6] Fou fundat per Cándido Nocedal i publicà el seu primer número el 19 de març de 1875.[2] Ha estat considerat mitjà de difusió del Partit Catòlic Nacional,[7][6] agrupació política fundada el 1888, i a partir de 1932 de la Comunió Tradicionalista.[8]

Infotaula de publicacions periòdiquesEl Siglo Futuro
Cabecera de El Siglo Futuro.jpg
Tipus periòdic
Fitxa
Llengua Castellà
Data de publicació 18 de març de 1875
Dissolució 18 de juliol de 1936 [1][2]
Director Cándido Nocedal[3]
Ramón Nocedal[4]
Manuel Senante y Martínez (1907-1936)[5]
Fundador Cándido Nocedal
Publicat a Madrid
Estat Espanya
Dades i xifres
Format de periòdic diari
Àrea d'operació Espanya Espanya
Tirada 5.000 exemplars
Identificadors
ISSN 1130-8494
OCLC 436573065
Modifica les dades a Wikidata

La seva ideologia ha estat titllada de «ultraconservadora»[9] i «integrista»,[10] de fet ha estat descrit com a «exponent del més radical integrisme vuitcentista».[11] Segons Hibbs-Lissorgues, El Siglo Futuro va prendre com a model la premsa ultramuntana francesa, en especial el periòdic L'Univers de Louis Veuillot.[12] Als seus inicis es va mostrar contrari a la restauració borbònica, postura que més tard mantindria igualment respecte a la Segona República.[13] El periòdic ha estat inclòs dins del grup de publicacions «germanòfiles» durant la Primera Guerra Mundial[14] i més tard es considera que va estar a favor dels governs de Hitler i Mussolini.[15] Se l'ha considerat com un dels principals promotors de les manifestacions antiliberals de l'època.[16] La publicació va desenvolupar una campanya antijudeomasónica durant la Segona República Espanyola[17] Destaca una secció setmanal publicada entre 1935 i 1936 sota el títol «Pàgina crítica sobre sectes», on es recollien atacs contra la maçoneria, a més de relacionar aquesta amb el judaisme.[18] Presentava ambdós com a «enemics d'Espanya».[19] Durant aquest període republicà no va superar un tiratge de 5000 exemplars.[20]

En El Siglo Futuro col·laboraren al llarg dels seus 61 anys d'història autors com Manuel Sánchez Asensio,[21] Francisco Navarro Villoslada, Gabino Tejado, Manuel Tamayo y Baus,[2] Ceferino Suárez Bravo[22], Manuel Sánchez Cuesta «Mirabal» i polemistes com el sacerdot i músic Josep Sorribes i Ruiz del Castillo.[23] [24] Va desaparèixer el 18 de juliol de 1936 en ser confiscat,[1] i els seus tallers van quedar en poder de la CNT.[2]

ReferènciesModifica

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica