El Tuerto de Pirón

bandoler de segle XIX

Fernando Delgado Sanz, més conegut com El Tuerto de Pirón o Tuerto Pirón (Santo Domingo de Pirón, Segòvia 30 de maig de 1846 - València 5 de juliol de 1914), va ser un bandoler segovià molt temut en la seva època que amb el temps va guanyar fama de bondadós, anomenat així per tenir des de nen un núvol a l'ull que cobria amb un pegat.[1] Va actuar principalment a la serra de Guadarrama i les conca dels rius Pirón i Lozoya.[2][3][4][5]

Plantilla:Infotaula personaEl Tuerto de Pirón

(1870) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(mul) Fernando Delgado Sanz Modifica el valor a Wikidata
30 maig 1846 Modifica el valor a Wikidata
Santo Domingo de Pirón (província de Segòvia) Modifica el valor a Wikidata
Mort5 juliol 1914 Modifica el valor a Wikidata (68 anys)
Monestir de Sant Miquel dels Reis (Comarca de València) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortclaustrofòbia
amargor Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementerio de San Sebastián (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Cap de la Mata de Lladres
25 juliol 1866 – 1883, 1888 (empresonament)
← cap valor – Supressió del càrrec → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ResidènciaMonestir de Sant Miquel dels Reis (–1914)
Colmenar Viejo (1883–1888)
Serra de Guadarrama (1882–1883)
Pirón River (en) Tradueix (1882–1883)
Segòvia (1881–1882)
Pirón River (en) Tradueix (1866–1881)
Serra de Guadarrama (1866–1881)
Santo Domingo de Pirón (1846–1866)
Presó Model de Madrid
Ceuta penitentiary (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
IdeologiaLiberalisme i anarquisme Modifica el valor a Wikidata
ReligióAgnosticisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióSanto Domingo de Pirón
Acadèmia Central de la Defensa Modifica el valor a Wikidata
Alçada1,85 m Modifica el valor a Wikidata
Color dels ullsMarró Modifica el valor a Wikidata
Color de cabellsCabells marrons Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Província de Segòvia
Província de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióbandoler (1866–) Modifica el valor a Wikidata
ActivitatSanto Domingo de Pirón, 25 juliol 1866 Modifica el valor a Wikidata - Miraflores de la Sierra, 1883 Modifica el valor a Wikidata
Membre de
AlumnesEl Brujo de Carranzales Modifica el valor a Wikidata
Participà en
22 juny 1866Revolta de la caserna de San Gil Modifica el valor a Wikidata
Altres
ParellaDolores (valor desconegut–1866)
Moça zalamera madrilenya (dècada del 1870–dècada del 1870) Modifica el valor a Wikidata
Fillsvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
ParesRamón Delgado Adrados Modifica el valor a Wikidata  i Ana Sanz de Ysabel Modifica el valor a Wikidata
Condemnat perhomicidi
→ (presó perpètua)
extorsió
sacrilegi
robatori
furt
robatori d'identitat Modifica el valor a Wikidata
Església de Sant Domingo de Pirón, en què va ser batejat el 6 de juny de 1846, va ser atracada per ell
Església de Sant Domingo de Pirón, en què va ser batejat el 6 de juny de 1846, va ser atracada per ell

La seva vida després de mort va ser fantasiada i en un breu període ja va formar part dels mites populars i les seves aventures són cantades de poble en poble.[6] Se'l considera des de la seva mort l'últim bandoler de la Serra de Guadarrama.[7][8][9]

Referències

modifica
  1. Calleja Guijarro, Tomás. Segovia Sur, D.L.. Romances de El Tuerto de Pirón. Espirdo: Taller Imagen S.l., 2005. 
  2. Campos, Andrés «El maravilloso país del Tuerto» (en castellà). El País [Madrid], 03-04-2003. ISSN: 1134-6582.
  3. Segovia, El Adelantado de. «Adrada de Pirón, historia y tradiciones en las tierras del “Tuerto” | El Adelantado de Segovia» (en castellà). [Consulta: 27 agost 2021].
  4. Planet, Lonely. «Fotos: 18 escapadas a una hora de Madrid» (en castellà), 07-05-2021. [Consulta: 27 agost 2021].
  5. Pastor Martín, Jesús. Leyendas heroicas y picarescas de Segovia. Segovia: Derviche, D.L. 2013. ISBN 978-84-940562-5-3. 
  6. Sanz, Ignacio. Viaje por la cuenca del río Pirón. Madrid: Edic. de la Torre, 1982. ISBN 84-85866-30-4. 
  7. Fernando. «Bandoleros / Mata de Los Ladrones» (en castellà). [Consulta: 27 agost 2021].
  8. vincent&vincent-media. «Fundación Joaquín Díaz - Revista de Folklore» (en castellà). [Consulta: 27 agost 2021].
  9. «Hemeroteca Digital. Biblioteca Nacional de España». [Consulta: 27 agost 2021].