El Turuñuelo
El Turuñuelo, Turuñuelo de Guareña o Casas del Turuñuelo és un jaciment arqueològic tartessi del segle V a. C.,[1] que es troba en el terme municipal de Guareña (Badajoz),[2] prop de Yelbes.[3]
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| Entitat territorial administrativa | Guareña (Província de Badajoz)  | |||
| ||||
| Dades i xifres | ||||
| Bé d'interès cultural | ||||
| Tipus | zona arqueològica | |||
| Data | 28 abril 2021 | |||
| Tipus | Jaciment arqueològic | |||
Els treballs d'excavacions que duu a terme l'Institut d'Arqueologia de Mèrida (IAM), estan coordinats per Sebastián Celestino Pérez i Esther Rodríguez González.[4] Hi ha una dotzena de jaciments arqueològics tartessis a la Vall del Guadiana, dels quals se n'han excavat tres: Cancho Roano (prop de Zalamea de la Serena), La Mata (en Campanar) i El Turuñuelo.[5]
En 2014 es va realitzar un sondeig estratigràfic.[1] S'han succeït tres campanyes d'excavacions. La primera campanya (2015) va ser finançada per la Junta d'Extremadura amb fons Feder de la Unió Europea, i la segona pel Ministeri d'Economia i Competitivitat. En 2015 es va descobrir un habitacle de 70 m² en molt bon estat de conservació,[2] en el qual es van trobar, al centre, un altar de tova amb forma de pell de toro, bancs correguts i una banyera de 1,70 m, «considerada com un de les troballes més extraordinàries de l'excavació, un element fins ara desconegut i que es podria dedicar a fer algun ritual relacionat amb l'aigua"», segons Sebastián Celestino.[6] «Li diem banyera o sarcòfag per la seva forma. Està fet amb un material estrany a força de calç i no sabem què contenia; no té cap orifici de sortida i, per tant, pot ser per contenir aigua, per fer algun tipus de ritual que se'ns escapa», explica Sebastián Celestino.[7]
En 2017, s'ha tret a la llum una escalinata amb 10 graons i 2,5 metres d'altura que uneix dues plantes; la inferior encara no s'ha excavat. El material és un tipus de morter de calç i granit triturat, que s'encofrava i constituïa una espècie de protocement (el més semblant, el opus caementicium romà, és un segle posterior). A l'abril del mateix any, s'han trobat al costat de l'escalinata les restes de dos cavalls sacrificats.[8] Menys de dos mesos després, s'han exhumat les restes d'altres 17 cavalls, de dos bous i d'un porc.[9]
El sacrifici d'aquests animals formaria part d'una ritual dels pobladors, que inclouria un banquet comunitari i l'immediat incendi del santuari tartessi, que va ser enterrat i abandonat.[9] El sacrifici d'oferiment a les seves divinitats, es va realitzar al pati principal[10] de l'estada sud, zona en la qual s'han trobat moltes petxines i ossos tirats al terra.[11] Sebastián Celestino, ressalta la importància de la troballa de l'aixovar empleat en el banquet: dos gerros, coladors i altres estris, a més de gots d'imitació grega i de plats i gots amb bandes pintades de color vermell. La bona conservació del recinte religiós i dels objectes de bronze del ritual, es deu al fet que el foc solidificà els murs de tova de tres metres d'ample, i la terra amb la qual es va cobrir el recinte va preservar els metalls.[9] El 31 de maig de 2017 va finalitzar la segona fase d'excavacions, de dos mesos de durada.
El túmul del Turuñuelo té en l'actualitat una hectàrea d'extensió.[1] En les campanyes de 2015-2016, es van trobar restes ceràmiques, arquitectòniques, llavors, restes de catifes d'espart i altres teixits, un calder i una graella de bronze i molts altres objectes d'aquest metall.[7] Entre les tres campanyes s'ha excavat el 10 % del total del jaciment.[8] Esther Rodríguez assenyala que fins a octubre, en què possiblement es reprengui la campanya, es durà a terme la seua documentació. La restauració dels bronzes trobats, prossegueix en el Laboratori de Restauració i Conservació de la Universitat Autònoma de Madrid (SECYR). L'arqueòloga afegeix, que s'espera puguin ser publicats aviat els resultats de les excavacions.[12]
La codirectora del Turuñuelo afirma que «aquest jaciment s'ha convertit en un exemple excepcional per a l'estudi de l'arquitectura tartèssia, així com de la seva organització social i econòmica dins del sistema que regeix el Guadiana Mitjà durant aquesta època».[1] L'extensió del jaciment és tres vegades superior al de Cancho Roano.[5]
Les construccions del Turuñuelo van ser destruïdes, incendiades i segellades amb argila pels seus propis habitants al final del segle V a. C.,[13] davant la invasió imminent de pobles cèltics del nord.[1]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «'El Turuñuelo se ha convertido en un ejemplo excepcional para el estudio de la arquitectura tartésica'» (en castellà). Hoy.es, 12-10-2016.
- ↑ 2,0 2,1 «Construyendo-tarteso» (en castellà). Construyendo-tarteso. Arxivat de l'original el 2018-02-07 [Consulta: 6 febrer 2018]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2018-02-07. [Consulta: 6 febrer 2018].
- ↑ Extremadura, El Periódico «Destacan el buen estado de conservación del edificio tartésico del yacimiento del Turuñuelo en Guareña» (en castellà). El Periódico Extremadura.
- ↑ «El yacimiento de "Turuñuelo", en Guareña, saca a la luz la vida de los tartesos en Extremadura» (en castellà). eldiario.es.
- ↑ 5,0 5,1 «Los tartesios extremeños llegan a Oxford», 25-02-2017. [Consulta: 17 abril 2017].
- ↑ «La excavación del Turuñuelo sacará a la luz el mayor yacimiento de Tartessos», 13-11-2016. [Consulta: 17 abril 2017].
- ↑ 7,0 7,1 «Un gran edificio de hace 2.500 años abre los secretos de la cultura tartésica», 24-10-2016. [Consulta: 17 abril 2017].
- ↑ 8,0 8,1 «Una excavación en Badajoz descubre un edificio tartésico único en el Mediterráneo occidental», 17-04-2017. [Consulta: 17 abril 2017].
- ↑ 9,0 9,1 9,2 «Restos de caballos y otros animales hallados en el yacimiento» (en castellà). www.nationalgeographic.com.es.
- ↑ «Hallan restos de animales sacrificados en el templo tartésico del Turuñuelo» (en castellà). abc.
- ↑ Grau, Abel ««Hallados restos de 16 caballos sacrificados en el santuario tartésico del Turuñuelo (Badajoz)»». CSIC. Madrid, 28-06-2017.
- ↑ «Se baja el telón en El Turuñuelo» (en castellà). Hoy.es, 05-06-2017.
- ↑ «Semillas, platos, anzuelos, 'bañeras'... de hace 2.500 años van apareciendo en 'El Turuñuelo'» (en castellà). Hoy.es, 08-10-2016.