Obre el menú principal

El cambrer

pintura de Chaïm Soutine

El cambrer (Le Garçon d’étage) és un oli sobre tela de 87 × 66 cm realitzat per Chaïm Soutine vers l'any 1927 i dipositat al Museu de l'Orangerie de París.[1]

Infotaula d'obra artísticaEl cambrer
Soutine-2014-16.jpg
Tipus quadre
Creador Chaïm Soutine
Creació c. 1927
Gènere retrat
Material pintura a l'oli
llenç
Dimensions 87 (alçària) × 66 (amplada) cm
Col·lecció Col·lecció Jean Walter i Paul Guillaume (París)
Catalogació
Número d'inventari  RF 1960-50
Modifica les dades a Wikidata

Context històric i artísticModifica

La vida de Soutine va canviar radicalment arran de la compra d'una part de la seua producció pel doctor Barnes l'any 1923. Després d'haver conegut la misèria, accedia a una vida benestant que li permetria de freqüentar els grans hotels i les estacions termals. A Chasteuguidon (Puèi Domat), on, entre 1926 i 1928,[2] anava a fer cures amb els seus amics i mecenes Marcellin i Madeleine Castaing, Soutine tingué ocasió d'observar els empleats i de realitzar les sèries, prou conegudes, de Grums i de Cuiners. Una mena de fraternitat sembla unir Soutine a aquests criats menyspreats, víctimes d'un rebuig que ell també havia patit. A través d'aquests tipus, com el del Cambrer, representa la immensa gernació d'aquests oprimits[1] i fou també en aquest any, 1927, en què la seua obsessió pel color vermell arriba a la seua màxima intensitat.[2]

DescripcióModifica

El personatge del quadre apareix amb les mans als malucs i els braços en gerres en un posat una mica agressiu. La seua cara (com sovint passa amb els retrats de Soutine) és poc atractiu i groller amb el seu enorme front i la barbeta estreta. Les orelles són de color vermell i deformes. La pigmentació de la pell, amb reflexos vermells, es fa ressò de l'armilla vermella. El seu pit es veu limitat pel seu uniforme ajustat, mentre que les espatlles són asimètriques i les mans deformes.[2]

En paraules de Maïthé Vallès-Bled:

«
"Retrata els éssers a grans trets més enllà de la seua aparença per arribar a la seua veritat profunda. Ací disloca completament el personatge, enfonsant-li el cap dins d'un coll de camisa massa alt, entaforant-lo dins d'una armilla escarransida. Fins i tot la cara queda en gran part buida: els ulls, el nas i la boca estan apinyats en un migrat perímetre, del qual sorgeixen un front immens i unes orelles que sobresurten àmpliament. Una expressió indefinible emana d'aquest rostre, entatxonat dins d'un espai nu."[3]
»

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Pierre Georgel, José Francisco Yvars, Jean-Pierre Labiau, 2002. De Renoir a Picasso: obres mestres del Musée de l'Orangerie, París. Barcelona: Fundació "la Caixa". ISBN 8476647808. Pàgs. 192-193.
  2. 2,0 2,1 2,2 Museu de l'Orangerie (francès) i (anglès)
  3. Maïthé Vallès-Bled, Soutine, cat. exp., Musée de Chartres, 1989, p. 244.

Enllaços externsModifica