El cercle màgic

El cercle màgic és una novel·la de Joan Puig i Ferreter publicada el 1929. L'obra és un bon exemple dels trets i les limitacions de la narrativa que en aquell moment practicaven alguns vells modernistes, amb marques autobiogràfiques, afany justificador i utilització de tècniques convencionals. Cal destacar el treball introspectiu profund d'un narrador omniscient de focalització múltiple. Obtingué el premi Joan Crexells el 1929, en la seva primera convocatòria.

El cercle màgic

Tipus	obra literària
Fitxa
Autor	Joan Puig i Ferreter
Llengua	català
Publicació	1929
Gènere	novel·la
Premis
Premis	Premi Joan Crexells de narrativa (1929)

Argument de l'obra

Situada entre l'estudi psicològic i el xoc del modernisme entre ideal i realitat, explica la història d'un vell que en tornar d'Amèrica crea expectatives en la família retrobada, la qual, immergida en dubtes, xifra en ell el seu avenir. L'acció se situa en un poble tarragoní on, en una rauxa d'orgull, Hipòlit permet que la creença que arriba enriquit prengui força en el seu germà Joan i la seva cunyada Teresa, propietaris rurals arruïnats que volen salvar les aparences. Només Janet, el nebot de deu anys, rep l'oncle amb una simpatia que esdevé afecte i admiració. Una desesma i confusió creixents duen Hipòlit a mantenir dins el cercle màgic de falses il·lusions els parents, atiats en la cobdícia per la vigilància dels conveïns. Les tensions dins la família i entre Joan i els cacics del poble alimenten el combat sord vers Hipòlit, tractat amb crueltat o manyagueria, segons les sospites de la seva situació financera. El secret rau en l'única maleta que ha dut, aviat escorcollada per Teresa. La trista història d'Hipòlit és descoberta per ell mateix en una tendra narració a Janet, sorgida de la puresa d'afecte que el nen li demostra.

La desaparició de l'oncle en un episodi dramàtic de tons dostoievskians resta vinculada al seu passat i dota la novel·la d'un valor moral i existencial que dignifica l'ésser humà enmig de la misèria espiritual dels protagonistes i de la societat que hi han estat descrits. Janet personifica el temperament vitalista, la sinceritat i l'idealisme propi de l'heroi modernista amb què s'identifica l'autor; Hipòlit és un protagonista dostoievskià, torturat i malastruc; Joan i els personatges secundaris esdevenen un contrapunt mesquí d'Hipòlit i Janet.