El cochecito

pel·lícula de 1960 dirigida per Marco Ferreri

El cochecito és una pel·lícula espanyola dirigida per Marco Ferreri i estrenada el 3 de novembre de 1960. Està basada en el relat Paralítico, de l'obra Pobre, paralítico y muerto (1960), de Rafael Azcona.[1]

Infotaula de pel·lículaEl cochecito
El cochecito.jpg
Fitxa
DireccióMarco Ferreri Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióPere Portabella i Ràfols Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióEnrique Alarcón Modifica el valor a Wikidata
GuióMarco Ferreri i Rafael Azcona Modifica el valor a Wikidata
MúsicaMiquel Asins Arbó Modifica el valor a Wikidata
FotografiaJuan Julio Baena Álvarez
DistribuïdorNetflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena1960 Modifica el valor a Wikidata
Durada85 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama i cinema de comèdia Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióMadrid Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0053724 Filmaffinity: 378517 Allocine: 34573 Rottentomatoes: m/770771327 Allmovie: v61601 Modifica el valor a Wikidata

La pel·lícula va obtenir el Premi de la crítica, atorgat per FIPRESCI, en la 21a Mostra Internacional de Cinema de Venècia,[2] així com el Premi Sant Jordi a la millor pel·lícula espanyola.[3]

ArgumentModifica

Don Anselmo Proharán (José Isbert) és un ancià totalment decidit a adquirir un cotxet d'invàlid amb motor, igual que el que té el seu amic Lucas i altres companys de la seva edat. Malgrat l'oposició de tota la seva família, Don Anselmo no desisteix del seu capritx, fins i tot si per a aconseguir-lo es veu obligat a vendre les joies de la família. Quan el seu fill Carlos (Pedro Porcel) s'assabenta, l'obliga a retornar-ho. En venjança, Don Anselmo presa la decisió d'enverinar a la seva família. Quan intenta fugir en el seu cotxet, no obstant això, és finalment detingut per la Guàrdia Civil.

ProduccióModifica

La versió inicial de la pel·lícula donava clarament a entendre que Don Anselmo complia els seus fúnebres propòsits, però aquest final va ser prohibit per la censura, optant-se llavors per una versió més edulcorada en la qual implícitament es veia que el decidit ancià no executava el seu pla i la família continuava viva.[4]

En una breu seqüència apareixen caracteritzats de frares el guionista, Rafael Azcona, i Carlos Saura.[4]

Els interiors es van construir en els Estudis Sevilla i, amb la finalitat d'obtenir un major realisme, les parets van ser enguixades «per a transmetre la sensació d'una llar claustrofòbica».[5]

ReferènciesModifica

  1. Vegeu article de Bernardo Sánchez Salas < BORAU, J.L.: Diccionario del cine español, pág. 234.
  2. Pàgina de l'edició de 1960 del Festival de Venècia a IMDb.
  3. «Premio San Jorge de Cinematografía». El Mundo Deportivo [[[Barcelona]]], 24-04-1961, p. 11.
  4. 4,0 4,1 BORAU, J.L.: Diccionario..., pág. 235.
  5. Estudio de la película en ARRANZ, D.F.:Las cien mejores..., pág. 110.

Vegeu tambéModifica

  • Abad, automòbil de minusvàlids

BibliografiaModifica

  • ARRANZ, David Felipe: Las cien mejores películas sobre obras literarias españolas, págs. 109-110. Cacitel, S.L., 2009. ISBN 978-84-96613-31-7
  • BORAU, José Luis (dir.): Diccionario del cine español; artículo de Bernardo Sánchez Salas, págs 234-235. Alianza Editorial, Madrid, 1998. ISBN 978-84-206-5257-3
  • CAPARRÓS LERA, José Mª, CRUSELLS, Magí y ESPAÑA, Ramón de: Las grandes películas del cine español, págs. 109-113. Ediciones JC Clementine, Madrid 2007. ISBN 978-84-89564-50-3
  • EGEA, Juan F., Paralítico o no: Comedia irónica, disidencia e identidad en El cochecito, Anales de Literatura Española Contemporánea, 28.I (2003), págs. 77-94.

Enllaços externsModifica