El curiós cas de Benjamin Button

pel·lícula estatunidenca de 2008

El curiós cas de Benjamin Button[1] (títol original en anglès: The Curious Case of Benjamin Button) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per David Fincher, i que ha estat doblada al català. Amb un guió d'Eric Roth i protagonitzada per Brad Pitt, Cate Blanchett, Tilda Swinton i Jason Flemyng, nominada a 13 premis Oscar, està basada en l'obra homònima de l'autor Francis Scott Fitzgerald. Ha estat doblada i subtitulada al català.[2]

Infotaula de pel·lículaEl curiós cas de Benjamin Button
The Curious Case of Benjamin Button Modifica el valor a Wikidata
Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióDavid Fincher Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióKathleen Kennedy, Frank Marshall, Ray Stark i Ceán Chaffin Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióDonald Graham Burt Modifica el valor a Wikidata
GuióEric Roth i Robin Swicord Modifica el valor a Wikidata
MúsicaAlexandre Desplat Modifica el valor a Wikidata
FotografiaClaudio Miranda Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeKirk Baxter i Angus Wall Modifica el valor a Wikidata
VestuariJacqueline West Modifica el valor a Wikidata
ProductoraThe Kennedy/Marshall Company, Warner Bros. i Paramount Pictures Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorInterCom i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena10 desembre 2008 Modifica el valor a Wikidata
Durada166 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
RodatgeMontreal, Nova Orleans, Illes Verges Americanes i Los Angeles Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Format2.35:1 Modifica el valor a Wikidata
Recaptació333.900.000 $ (mundial) Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enEl curiós cas de Benjamin Button Modifica el valor a Wikidata
Gènerecinema romàntic, cinema fantàstic, drama, pel·lícula basada en una obra literària, drama i ficció especulativa Modifica el valor a Wikidata
TemaSegona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióNova Orleans, Florida, Nova York i París Modifica el valor a Wikidata
Època d'ambientaciódècada del 1980 i 1945 Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

Lloc webbenjaminbutton.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0421715 Filmaffinity: 360471 Allocine: 57060 Rottentomatoes: m/curious_case_of_benjamin_button Letterboxd: the-curious-case-of-benjamin-button Mojo: curiouscaseofbenjaminbutton Allmovie: v331176 TCM: 658262 Metacritic: movie/the-curious-case-of-benjamin-button TV.com: movies/the-curious-case-of-benjamin-button AFI: 55491 TMDB.org: 4922 Modifica el valor a Wikidata

Després de dirigir Zodiac, el director estatunidenc canvia de registre i de la sordidesa i foscor que tan bé domina i passa a la història delicada i màgica que escrigués Scott Fitzgerald en els anys 20 del segle passat. El curiós cas de Benjamin Button ens parla d'un nen que neix amb l'aspecte d'un ancià de 70 anys i que va rejovenint així que passen els anys. Una vida a la inversa, en definitiva.

Argument modifica

Benjamin Button (Brad Pitt) és un home que va néixer sent un ancià i en lloc d'envellir, rejoveneix. És un home, que com els altres, no pot parar el temps. Al final de la Primera Guerra Mundial, Benjamin comença el seu viatge per la vida, un viatge tan inusual com el de qualsevol altra persona. Aquesta és la gran història d'un home no tan ordinari; la història de la gent i els llocs que ell va conèixer, dels amors que ell va trobar, de les alegries de la vida i les tristeses de la mort, i d'allò que perdura més enllà de la mort.

Resum modifica

Aquesta història relata la vida d'un home que va néixer vell i va morir quan era un nadó.

Els fets de la pel·lícula van succeint a mesura que Carolina, la filla d'una dona major anomenada Daisy que és a l'hospital esperant la mort, va llegint el diari de Benjamin Button.

Abans de tot això, Daisy narra a la seva filla la història d'un rellotger destacat i cec anomenat Gateau, a qui se li va encarregar l'elaboració d'un rellotge que penjaria a l'estació de trens de Nova Orleans. En el procés de construcció del rellotge, Gateau rep la notícia que el seu únic fill havia mort a la Primera Guerra Mundial, i malgrat el succés decideix continuar treballant en el rellotge, però intencionadament el dissenya perquè les seves manilles girin en direcció contrària, amb l'esperança que aquest faci tornar el temps i porti de tornada a tots els que van morir a la guerra. Després que s'inauguri el rellotge a l'estació, Gateau desapareix.

Just el dia en què la Gran Guerra acaba, mentre la gent celebra l'inici d'un nou període de pau, neix a Nova Orleans un nadó amb l'aparença i les limitacions físiques d'un home de 86 anys, al qual se li pronostiquen poques esperances de vida. La mare del nen mor després del part. El seu pare el deixa a una residència d'avis on una senyora, l'encarregada de la residencia, l'adopta. En aquesta residència transcorre molt de temps i es pot anar observant la millora d'aquest nadó que tothom donava per mort. Quan devia aparentar uns 70 anys coneix a una dolça nena anomenada Daisy, de la qual es fa amic. Amb el temps deixa les crosses i troba treball en un remolcador del port

Posteriorment, deixa l'asil per embarcar-se al Chelsea, el remolcador, i promet a Daisy enviar-li postals de tots els llocs en què estigui. D'aquesta manera recorre diversos llocs de la costa oriental dels Estats Units. El Chelsea arriba fins a Rússia, i tota la tripulació s'allotja en un hotel de port, on Benjamin coneix a una dona britànica anomenada Elizabeth de la qual s'enamora. Després de llargues converses nocturnes, i tot i que Elizabeth està casada amb un espia del govern britànic, inicien un romanç, però aquesta acaba abandonant-lo.

El Chelsea entra una nit en combat amb un submarí alemany. Amb això el Chelsea s'enfonsa i Benjamin és rescatat per un mercant. Amb aquest succés Benjamin deixa de treballar a la mar.

Ell torna a Nova Orleans amb l'aspecte d'un home de 50 anys, i visita a Queenie seva mare adoptiva. Allà es troba amb Daisy, la seva amiga de la infantesa, que és una gran ballarina de dansa i ella intenta iniciar un romanç amb ell, però Benjamin subtilment la rebutja. El seu pare es revela finalment i li confessa que està severament malalt i que en morir el deixaria tots els seus béns que són una antiga fàbrica de botons i una gran casa on hi ha retrats de la seva mare.

Després de la mort del seu pare, Benjamin visita a Daisy a Nova York, lloc on ella ha aconseguit convertir-se en una bona ballarina. Però s'assabenta que s'ha enamorat d'un ballarí així que decideix allunyar-se de Daisy, ja que les seves vides havien pres rumbs diferents.

Daisy pateix un accident en ser atropellada i haver-se trencat la cama a causa d'un cotxe a París, impedint per sempre continuar amb la seva carrera com a ballarina. Benjamin s'assabenta a través d'un telegrama enviat per una de les seves amigues de dansa, i immediatament viatja a París per assistir-la en tot el possible. Però Daisy el rebutja i li demana que s'allunyi de la seva vida. Daisy, que s'ha refet de l'accident, ja no pot ballar més, torna a l'asil i es troba amb Benjamin i finalment el romanç neix entre ells; per llavors Benjamin té l'aspecte d'un home de 40 anys.

Un dia, Benjamin decideix marxar de la vida de Daisy doncs argumenta que aviat haurà de criar-lo en tornar el més jove i que, de romandre al costat d'ella, la filla que han tingut junts, no podrà tenir una vida normal. Així que Daisy es torna a casar. Benjamin torna a l'asil d'ancians on havia crescut fins que Daisy qui ja és vídua rep una crida i va a l'asil i assisteix quan Benjamin ja té aspecte de pre-adolescent que desemboca en el d'un nen amb malaltia d'Alzheimer i finalment en el d'un nadó de braços, Daisy en les seves cures, llegeix el mateix llibre de contes a Benjamin, que la seva àvia els llegia quan eren nens. Benjamin mor als 84 en els braços de Daisy.

Efectes especials modifica

El curiós cas de Benjamin Button va ser la guanyadora de l'Oscar a millors efectes visuals de 2009. Aquests es van portar a terme per Eric barba, Steve Preeg, Burt Dalton i Craig barron.

El film destaca pels seus efectes especials, els quals es van portar a terme, en gran manera, amb una de les tecnologies més avançades del moment, la generació de imatges per ordinador (CGI): es tracta d'utilitzar la infografia i els gràfics 3D amb ordinadors per crear imatges dinàmiques o estàtiques, tant bidimensionals com tridimensionals de pel·lícules, videojocs... En aquest cas, l'encarregat de crear aquests efectes fou Steve Preeg, el qual va treballar també en films molt importants com ara King Kong.[3]

Part dels efectes especials de la pel·lícula es van produir a partir d'un software creat a Espanya, Realflow, portat a terme per Next Limit Technologies a Madrid.[4]

Una de les opcions era utilitzar diferents actors de diverses edats perquè actuessin segons la etapa de vida del protagonista, però finalment van decidir arriscar-se amb un únic actor (Brad Pitt) i fer ús del maquillatge i la tecnologia, és a dir, dels efectes especials i visuals. La idea era recrear la cara i els gestos de l'actor en 3 dimensions per convertir-la en la d'un senyor gran, però a més també era necessaria la recreació del cos, un cos que fossi adequat a l'edat i que, al mateix temps, concordés amb la cara i la gesticulació del personatge. Així, durant la primera part del film, més concretament durant els primers 52 minuts, el cap del personatge serà completament digital, sense cap mena de maquillatge, produït per versions CGI. Per fer possible això, Brad Pitt va haver de fer una sèrie de gestos, expressions i diferents posicions de cara a càmera perquè els ordinadors poguessin tenir moviments musculars de l'actor en 3D. Era important que les emocions de Brad Pitt es poguessin veure en el rostre del protagonista, Benjamin Button, i, per tant, era necessari fer tots aquests passos de recol·lecta de les seves gesticulacions. El cos del personatge a l'inici de la pel·lícula, però, era d'un senyor, el qual sempre que es filmava portava una mena de caputxa blava al cap per a després en postproducció poder introduir-li el disseny digital del rostre de Brad Pitt vell.[5][6][3][7][8]

Hi ha una part del film on el rostre del protagonista deixarà de ser digital i es passarà a utilitzar el maquillatge per envellir-ho, així com la utilització d'extensions de cabell, etc. Això és degut al canvi físic del propi personatge, el qual a mesura que es desenvolupa el film, més jove esdevé.[7]

Repartiment modifica

Premis i nominacions modifica

Premis modifica

Nominacions modifica

Referències modifica

  1. Títol en català
  2. «El curiós cas de Benjamin Button». Goita què fan, ara!. [Consulta: 30 maig 2023].
  3. 3,0 3,1 Arturo. «Efectos especiales en "El curioso caso de Benjamin Button"» (en castellà), 24-01-2009. [Consulta: 10 desembre 2018].
  4. Telemadrid. «Una empresa madrileña participó en los efectos especiales de 'El curioso caso de Benjamin Button'». [Consulta: 10 desembre 2018].
  5. «Así se hizo El curioso caso de Benjamin Button».
  6. «Brad Pitt se transforma en "El curioso caso de Benjamin Button"» (en castellà), 08-01-2009. [Consulta: 10 desembre 2018].
  7. 7,0 7,1 «Los efectos especiales de Benjamin Button y Brad Pitt». [Consulta: 10 desembre 2018].
  8. missjan08. «Behind Brad Pitt's Digital Transformation». [Consulta: 10 desembre 2018].

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: El curiós cas de Benjamin Button