Obre el menú principal

El detective y la muerte

pel·lícula de 1994 dirigida per Gonzalo Suárez

El detective y la muerte és una pel·lícula espanyola de 1994 dirigida per Gonzalo Suárez pertanyent al cinema negre i amb tints surrealistes. Està interpretada per Héctor Alterio, Charo López i Javier Bardem, qui va aconseguir per aquest paper una Conquilla de Plata al Millor Actor al Festival Internacional de cinema de Sant Sebastià.[1]

Infotaula de pel·lículaEl detective y la muerte
El-detective-y-la-muerte.jpg
Fitxa
Direcció Gonzalo Suárez
Protagonistes
Director artístic Alain Bainée
Dissenyador de producció José Luis García Arrojo
Guió Gonzalo Suárez
Música Suso Saiz
Fotografia Carlos Suárez
Muntatge José Salcedo
Vestuari Yvonne Blake
Dades i xifres
País d'origen Espanya
Estrena 30 setembre 1994
Descripció
Gènere thriller

IMDB: tt0109612 Filmaffinity: 827292 Allocine: 29674
Modifica les dades a Wikidata

DesenvolupamentModifica

La història es desenvolupa en una freda i turbulenta ciutat del nord d'Europa, i compte com el vell magnat G.M (H Alterio) amb gran poder sobre la vida i la mort dels seus congèneres, no pot evitar la seva imminent defunció i per això li regala a la seva filla, amb la qual manté una relació incestuosa, un artefacte amb el qual s'apareixerà en forma d'holograma una vegada que hagi mort. Però la filla el que anhela és veure morta a la seva mare, la Duquessa (Charo López) i per a això envia a un sicari (Carmelo Gómez). Però la Duquessa no està desprotegida ja que el detectiu Cornelio (Javier Bardem) que està perdudament enamorat d'ella, intentarà salvar-la.[2]

Està basada en un relat fantàstic de l'escriptor i poeta danès Hans Christian Andersen (l'autor de gran part dels contes infantils del XIX). El relat "Història d'una mare", narrava les desventures d'una mare buscant al mateix Diable perquè li retornés la vida al seu fill, recentment mort. Aquest relat s'ha emportat al teatre en diverses ocasions i aquesta és la primera vegada que es va emportar al cinema.[3]

La pel·lícula aborda temes complexos com l'incest, la cobdícia, la luxúria i fins a les qüestions paranormals. Segons alguns crítics, encara que els temes tractats permeten una reflexió, la pel·lícula naufraga degut, bàsicament a la seva narrativa pedant perquè “alguns diàlegs són tan repel·lents que creguin rebuig.”[4]

Per a V.J. Benet la trama detectivesca condueix al descobriment d'una veritat tremenda, dramàtica, ocorreguda en el passat i que està relacionada amb els totalitarismes.[5]

RepartimentModifica

PremisModifica

ReferènciesModifica

  1. Premis al Festival de Sant Sebastià
  2. Gonzalo Suárez ofrece una respuesta ética frente a lo inevitable en el 'El detective y la muerte', El País, 22 de setembre de 1994
  3. El detective y la muerte a Fotogramas
  4. http://sospechososcinefagos.blogspot.com.es/2012/08/el-detective-y-la-muerte-1994.html
  5. Benet, V. J. (1995). El detective y la historia: trama detectivesca y metáforas del totalitarismo en el cine español contemporáneo. Revista Canadiense de estudios hispánicos,Vol. 20, No. 1, MUNDOS CONTEMPORÁNEOS EN EL CINE ESPAÑOL E HISPANOAMERICANO (Otoño 1995), pp. 167-177.
  6. «Premios del CEC a la producción española de 1994». Círculo de Escritores Cinematográficos. [Consulta: 8 setembre 2019].
  7. El detective y la muerte al web dels Premis Goya