Obre el menú principal

El fantasma de l'Òpera

El fantasma de l'Òpera (Le Fantôme de l'Opéra en francès) és una novel·la de Gaston Leroux, inspirada en la també novel·la Trilby de George du Maurier. Va ser publicada el 1910 i ha estat adaptada nombroses vegades en pel·lícules i representacions teatrals.

Infotaula de llibreEl fantasma de l'Òpera
(fr) Le Fantôme de l'Opéra
André Castaigne Fantôme Opéra1.jpg
Tipus obra literària
Fitxa
Autor Gaston Leroux
Llengua francès
Publicació França, 1910
Creació 1910
Edició Q60854647 Tradueix
Dades i xifres
Tema novel·la sentimental
Gènere novel·la gòtica i ficció especulativa
Personatges
Lloc de la narració París
Obra derivada The Phantom of the Opera, The Phantom of the Opera, The Phantom of the Opera: The Motion Picture Tradueix, The Phantom of the Opera Tradueix, The Phantom of the Opera Tradueix, Phantom of the Opera Tradueix, The Phantom of the Opera Tradueix, Phantom of the Paradise, The Phantom of Hollywood Tradueix, The Phantom of the Opera, Phantom of the Opera Tradueix, Phantom of the Megaplex Tradueix, Q3828337 Tradueix, The Phantom of the Opera Tradueix, Song at Midnight Tradueix, The Phantom Lover Tradueix, The Phantom of the Opera at the Royal Albert Hall Tradueix, The Phantom of the Opera Tradueix i The Phantom of the Opera Tradueix
Altres dades
OCLC 15698188
Modifica les dades a Wikidata

El fantasma de l'Òpera és una novel·la gòtica que combina romanticisme, terror, misteri i tragèdia. La història tracta d'un home misteriós que terroritza l'Òpera de Paris i vol cridar l'atenció d'una jove cantant a la que estima.

ArgumentModifica

La novel·la està ambientada al París de mitjan segle xix, concretament a l'Òpera Garnier, un edifici luxós i monumental construït sobre un llac subterrani entre el 1857 i 1874. Els empleats afirmen que l'òpera estava encantada per un fantasma misteriós que provoca molts accidents. El fantasma de l'òpera que, en realitat es diu Erick, fa xantatge als dos gerents de l'òpera perquè li paguin un sou de 20.000 francs mensuals i li reservin una cabina privada per poder veure els concerts, ja que ell és compositor de moltes de les obres que s'hi representen o fa d'incògnit arranjaments musicals.

Mentrestant, la jove cantant soprano Christine Daaé, creu estar inspirada i guiada per un "Àngel de la Música" suposadament enviat pel seu pare mort, que la porta a aconseguir un èxit molt ràpid, arribant a substituir la llavors, "Prima Donna" Carlotta, que va haver de ser substituïda (dues vegades perquè va caure malalta per una estranya afecció).

Les coses, però, es comencen a torçar, quan un amic de la infància de la Christine, en Raoul, vescomte de Chagny es retroba amb ella i se n'enamora. L'Erick, el fantasma de l'òpera, se sent gelós de la seva relació i li revela la seva existència a la Christine, li ensenya les seves estances en uns passadissos secrets sota l'Òpera i ella descobreix que no és un Àngel, sinó un geni musical amb una deformació facial que l'impulsa a aïllar-se del món. L'Erick, el fantasma de l'òpera, la deixa anar sota la promesa que tornarà a visitar-lo per pròpia voluntat.

La Chistine està dividida entre l'amor que sent pel Raoul i l'admiració que li provoca la música meravellosa de l'Erick, el fantasma de l'òpera. Però quan descobreix que Erick, el fantasma de l'òpera, és el responsable dels accidents i assassinats que es produeixen al teatre, ella i el Raoul decideixen marxar de París i casar-se en secret, fora de l'abast de l'Erick, el fantasma de l'òpera.

L'Erick, el fantasma de l'òpera, descobreix el seu pla i durant la interpretació de la Christine com a Marguerite a l'òpera Faust de Charles Gounod, la segresta en ple escenari i deixa caure un immens canelobre que es troba al teatre, provocant el seu incendi. Sota l'òpera, a la llar de l'Erick, el fantasma de l'òpera, té lloc l'última confrontació entre ell, en Raoul i la Christine.

Vegeu tambéModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: El fantasma de l'Òpera  
Vegeu texts sobre El fantasma de l'Òpera al Wikisource (francès).