El final de l'idil·li

El final de l'idil·li
The End of the Affair
Fitxa
Direcció	Neil Jordan
Protagonistes	Ralph Fiennes; Julianne Moore; Stephen Rea; Ian Hart; Jason Isaacs; Penny Morrell; Jack McKenzie; Deborah Findlay; James Bolam; Simon Fisher Turner; Cyril Shaps
Producció	Stephen Woolley i Neil Jordan
Guió	Neil Jordan, de The End of The Affair de Graham Greene (1951)
Música	Michael Nyman
Fotografia	Roger Pratt
Muntatge	Tony Lawson
Productora	Columbia Pictures i Company of Wolves (en)
Distribuïdor	Columbia Pictures
Dades i xifres
País d'origen	Estats Units; Regne Unit
Estrena	1999
Durada	110 min.
Idioma original	anglès
Color	en color
Descripció
Basat en	The End of the Affair (en)
Gènere	Drama
Tema	amor romàntic, relació intercultural i adulteri
Lloc de la narració	Londres i Brighton
Època d'ambientació	Segona Guerra Mundial
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar a la millor actriu (2000); Oscar a la millor fotografia (2000); Globus d'Or a la millor pel·lícula dramàtica (1999); Globus d'Or al millor director (1999); Globus d'Or a la millor banda sonora original (1999); Globus d'Or a la millor actriu dramàtica (1999); BAFTA al millor maquillatge i perruqueria (2000); BAFTA a la millor direcció (2000); BAFTA a la millor música (2000); BAFTA al millor guió adaptat (2000); BAFTA a la millor actriu (2000); BAFTA al millor actor (2000); BAFTA a la millor pel·lícula (2000); Premi del Sindicat d'Actors a la millor actriu (2000) ;
Premis	BAFTA al millor guió adaptat (2000) ;

El final de l'idil·li (títol original en anglès: The End of the Affair)^[1] és una pel·lícula estatunidenca i britànica dirigida per Neil Jordan el 1999. Ha estat doblada al català. Julianne Moore hi fa de Sarah Miles. Es tracta d'una adaptació de la novel·la autobiogràfica de Graham Greene The End of the Affair publicada el 1951. Aquesta novel·la ja es va adaptar al cinema amb Viure un gran amor dirigida per Edward Dmytryk i estrenada el 1955 amb Deborah Kerr i Van Johnson als papers principals.

Argument modifica

Londres 1939. Sarah Miles, una dona bonica i apassionada, és presonera d'un matrimoni estèril amb Henry, un espòs dolç però apagat. En el transcurs d'una festa, coneix Maurice Bendrix, un novel·lista. És l'enamorament sobtat. Després d'alguns anys d'una passió intensa, un obús cau sobre la casa de Bendrix mentre que els dos amants estan junts. Durant alguns minuts, Sarah creu que Bendrix ha mort. Quan reapareix alguns instants més tard, Sarah, trastornada, posa brutalment fi a la seva relació sense cap explicació. L'amor, que Bendrix tenia per Sarah és transformat ràpidament en odi.^[2]

Repartiment modifica

Julianne Moore: Sarah Miles
Ralph Fiennes: Maurice Bendrix
Stephen Rea: Henry Miles
Ian Hart: Mr. Parkis
Jason Isaacs: pare Richard Smythe

Al voltant de la pel·lícula modifica

El desafiament per a l'actriu americana Julianne Moore va ser d'aconseguir fer creïble l'accent anglès tan particular de les altes classes burgeses.
Es tracta d'un dels primers papers principals de Julianne Moore. En el rodatge, no havia tingut més que el paper principal a Safe de Todd Haynes el 1995.^[3]
La pel·lícula s'inscriu en la gran tradició de les pel·lícules novel·lesques que posen en escenes amants enamorats en una Anglaterra en guerra, com ara Waterloo Bridge de Mervyn LeRoy, Breu encontre de David Lean o Hanover Street de Peter Hyams.
Neil Jordan retroba els seus actors fetitxes: Stephen Rea i Ian Hart
La música de la pel·lícula és del compositor Michael Nyman. Els temes novel·lescos recorden els de Bernard Herrmann (el leitmotiv obsessionant) i algunes de les obres anteriors de Nyman. Com El piano.^[3]
La pel·lícula que veuen en el cinema a Sarah i a Bentrix és 21 days de Basil Dean, que va sortir el 1940 però va ser realitzada el 1937. Pel·lícula amb la parella estrella del cinema anglès de l'època: Vivien Leigh i Laurence Olivier.
La pel·lícula utilitza la multiplicació dels punts de vista de manera magistral. Aquesta tècnica recorda Rashomon d'Akira Kurosawa. Algunes escenes estan rodades amb diverses càmeres. Cada angle revela doncs la interpretació subjectiva dels personatges.
La pel·lícula va rebre quatre nominacions en els oscars del 2000: Millor actriu per a Julianne Moore, millor fotografia per a Roger Pratt, millor pel·lícula per a Neil Jordan i millor música per a Michael Nyman

Rebuda modifica

Les crítiques van ser molt moderades a l'estrena de la pel·lícula. Éric Leguède en le Parisien parla d'«obra mestra»,^{[cal citació]} la Croix, Télérama i Le Figaro van ser particularment sensibles a la gran qualitat del conjunt (interpretació, foto, música i escenificació).^{[cal citació]} Cahiers du cinéma van condemnar la pel·lícula taxant-la d'acadèmica.^{[cal citació]} Segons Erwan Higuinen només «una línia apagada i igual» travessa una pel·lícula «que fa rum-rum».^{[cal citació]} Segons Jean-Jacques Bernard: «… si un amant apassionat és una nova varietat de llegums, llavors Ralph Fiennes és el rei de l'hort.».^{[cal citació]}