Obre el menú principal

El geperut de Notre Dame (pel·lícula de 1996)

El geperut de Notre-Dame[1] (títol original en anglès The Hunchback of Notre Dame) és una pel·lícula d'animació de 1996, dirigida per Gary Trousdale i Kirk Wise i produïda per Walt Disney Pictures. Es tracta d'una adaptació de la novel·la Nostra Senyora de París, escrita per Víctor Hugo.[2] El 2002 va sortir una seqüela directe a vídeo, anomenada The Hunchback of Notre Dame II.

Infotaula de pel·lículaEl geperut de Notre Dame
The Hunchback of Notre Dame
Hunchbackposter.jpg
Pòster de la pel·lícula
Fitxa
Direcció Gary Trousdale, Kirk Wise, Paul Brizzi i Gaëtan Brizzi
Director artístic David Goetz Tradueix
Producció Don Hahn i Roy Conli
Guió Tab Murphy, Irène Mecchi, Bob Tzudiker, Noni White, Jonathan Roberts i Will Finn
Música Alan Menken
Muntatge Ellen Keneshea Tradueix i James Melton
Productora Walt Disney Pictures i Walt Disney Animation Studios
Distribuïdor Buena Vista Distribution i InterCom Tradueix
Dades i xifres
País d'origen Estats Units d'Amèrica
Estrena 21 juny 1996
Durada 91 min
Idioma original anglès
Color en color
Recaptació 325.338.851 $ (mundial)
Descripció
Basat en Nostra Senyora de París
Gènere buddy movie, cinema musical, comèdia dramàtica, pel·lícula basada en una obra literària, animació tradicional, pel·lícula de fantasia i drama
Tema religió, outsider Tradueix, luxúria i genocidi
Lloc de la narració París, Notre-Dame de París i Cour des miracles
Època d'ambientació 1482


Premis i nominacions
Nominacions
Premis

Lloc web Lloc web
IMDB: tt0116583 Filmaffinity: 428225 Allocine: 15941 Rottentomatoes: m/1073037-hunchback_of_notre_dame Mojo: hunchbackofnotredame Allmovie: v136264 TCM: 526841
Modifica les dades a Wikidata

ArgumentModifica

La història s'inicia quan el cruel jutge Claude Frollo comença la seva aferrissada lluita contra els gitanos, una d'ells tracta de fugir amb el seu nadó. Però Frollo, en creure que oculta béns robats, comença a perseguir-la i l'acaba matant a l'entrada de la catedral. No obstant això, descobreix que els béns robats eren en realitat un nadó molt estrany: el nen és completament deforme i geperut que havia vist mai. Frollo intenta matar ofegant en un pou, però l'ardiaca evita que es cometi el segon crim i aconsella a Frollo cuidar al nen i criar com si fos seu, ja que en cas contrari enfrontaria la ira divina, ja que la catedral havia estat testimoni de tot. Així és com acorda refugiar-lo al campanar perquè ningú pugui veure la seva monstruosa humanitat, i decideix anomenar-lo Quasimodo que significa mal format.[3]

RepartimentModifica

Personatge Veu en anglès Veu en català[1]
Quasimodo Tom Hulce Luis Posada, Daniel Anglès (cantant)
Jutge Claude Frollo Tony Jay Constantino Romero
Capità Febus Kevin Kline Quim Roca
Esmeralda Demi Moore Marta Barbarà, Àngels Gonyalons (cantant)
Clopín Rob Paulson Pep Anton Muñoz
Hugo Jason Alexander Òscar Mas
Víctor Charles Kimbrough Antonio Crespo
Laverne Mary Wickes Carme Contreras
Ardiaca Rob Paulson Joan Crosas
Mare de Quasimodo Mary Kay Bergman Carme Alacón

Premis i nominacions[cal citació]Modifica

Curiositats[cal citació]Modifica

  • Mentre Quasimodo canta "fora" es pot veure pels carrers de París a Bella de La bella i la bèstia (1991); darrere d'ella surt un senyor carregant suposadament la catifa màgica d'Aladdin (1992).
  • Durant la batalla final es pot sentir com quan cauen alguns homes al buit, un d'ells crida amb el famós crit de Goofy: Ja-jove jove avui!.
  • Les dues gàrgoles masculines es diuen Víctor i Hugo, en un clar homenatge a l'escriptor francès autor de la novel·la Nostra Senyora de París (obra en què es va inspirar la pel·lícula) de Víctor Hugo.
  • Durant la batalla final, Laverne llança un exèrcit de coloms contra els soldats. Aquesta escena és un homenatge al musical El màgic d'Oz, imitant una de les escenes d'aquesta pel·lícula i sentint de fons la música de la bruixa de l'Oest.
  • El 1999, es va adaptar el film com una obra musical a Berlín, amb més cançons creades pels compositors de la pel·lícula Alan Menken i Stephen Schwartz. La posada en escena té bastants diferències amb la pel·lícula original, així com algunes cançons i personatges eliminats.
  • Febus és semblant al capità John Smith de la pel·lícula Pocahontas, i curiosament el seu cap com el de John Smith és el dolent principal.

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: El geperut de Notre Dame  
  1. 1,0 1,1 «El doblatge: EL GEPERUT DE NOTRE DAME (1996)». [Consulta: 2 abril 2013].
  2. "Real-life Quasimodo uncovered in Tate archives", Roya Nikkhah, The Daily Telegraph, 15 Aug 2010
  3. «The Hunchback of Notre Dame» (en anglès). The New York Times.