Obre el menú principal

El jurament de Brutus després de la mort de Lucrècia

quadre d'Henri Pinta

El jurament de Brutus després de la mort de Lucrècia (Quadre a l'oli sobre llenç d'Henri Pinta (1856-1944) del 1884 actualment a l'Escola Nacional de Belles Arts de París.

Infotaula d'obra artísticaEl jurament de Brutus després de la mort de Lucrècia
Henri Pinta Le serment de Brutus.JPG
Tipus quadre
Creador Henri Pinta
Creació 1884
Mètode de fabricació Oli
Col·lecció Escola Nacional de Belles Arts (París)
Catalogació
Número d'inventari PRP 135
Modifica les dades a Wikidata

Codis d'HonorModifica

La llegenda dels codis d'honor els forgen els homes amb les seves gestes fora de casa -la guerra de Troia, enfrontant-se al gegant d'un ull, matant un lleó, eliminant el minotaure, tallant el cap de la medusa-, les dones no, elles són el contrapunt d'aquest model. La seva heroïcitat està precisament en la resistència i dins la llar, com Penèlope, teixint i desteixint, i evitant els pretendents. Però malgrat aquesta aparent passivitat, també juguen un paper important, i cal posar d'exemple Lucrècia, perquè el seu sacrifici personal va servir a tot el col·lectiu. I casos així en trobarien pocs.

La patrícia romana Lucrècia va ser violada dins casa seva pel fill del rei (Sextus Tarquinius). Havia entrat per la porta tractat com un convidat, amb tots els honors, perquè una matrona romana havia d'atendre correctament els seus hostes. Amb nocturnitat i traïdoria ell va escolar-se al seu llit i la va forçar, espasa en mà. Un cop consumat l'abús, confessar els fets no era suficient, s'havia embrutat el seu nom i el de tot el llinatge. Lucrècia va explicar la història a la família i a continuació es va matar clavant-se un ganivet. El seu suïcidi per honor havia de ser útil i servir d'exemple. I la seva mort va desencadenar, simbòlicament, la fi de la monarquia -d'una casa reial indigna- i la proclamació de la República.

Es tracta d'un episodi tan complex, els artistes han congelat diferents seqüències: l'assalt del príncep, el gest de clavar-se el punyal, la ferida del pit, el retrat coral dels parents escoltant els fets o el jurament públic d'instaurar la República. L'escena de Pinta té un intens dramatisme. Es poden esmentar grans noms del Renaixement i del Barroc, des de Botticelli a Ticià, passant per Rembrandt, que van voler interpretar les desventures de Lucrècia. Als segles XVIII i XIX continuen Géricault, David, Gavin i l'espanyol Rosales. En escultura també es troben magnífiques representacions. En el cas català Campeny, amb una sublim figura sedent moribunda (Lucrècia morta) una gran fita del neoclassicisme a Catalunya.

El llençModifica

A la imatge hom pot veure una obra del francès Henri Pinta, amb la qual va guanyar el gran premi Prix de Rome del 1884, que li va permetre anar pensionat a la capital italiana.

L'heroïna vestida íntegrament de blanc, color de la puresa, tacada per la sang, amb el cos defallit, i Brutus, la figura dempeus, amb un plec de la toga al cap, que ens indica que ens trobem en un moment molt transcendent, atès que els homes se'l cobrien únicament en ocasió de gran solemnitat.

Lucrècia es suïcida i la història avança; des d'aquest punt de vista, aquest fet pot sembla a hom, un exemple, per aquells els corruptes declarats que han ocupat càrrecs de suposada representació en la història de les nacions, tinguessin el codi d'honor, oferirien el seu cap en sacrifici.

ReferènciesModifica

  • El Periodico de Cataluña, del diumenge 20 de març de 2016, suplement Cultura, pàg. 14, article de Mireia Rosich.