El nom de la rosa (pel·lícula)

pel·lícula del 1986

El nom de la rosa (títol original en alemany: Der Name der Rose)[1] és una pel·lícula italo-franco-germana de 1986, dirigida per Jean-Jacques Annaud, basada en la novel·la homònima d'Umberto Eco. Aquesta pel·lícula ha estat doblada al català.[2]

Infotaula de pel·lículaEl nom de la rosa
Der Name der Rose Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióJean-Jacques Annaud Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióFranco Cristaldi, Bernd Eichinger, Alexandre Mnouchkine i Herman Weigel Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióDante Ferretti Modifica el valor a Wikidata
GuióGérard Brach, Andrew Birkin, Howard Franklin i Alain Godard Modifica el valor a Wikidata
MúsicaJames Horner Modifica el valor a Wikidata
FotografiaTonino Delli Colli Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeJane Seitz Modifica el valor a Wikidata
VestuariGabriella Pescucci Modifica el valor a Wikidata
ProductoraConstantin Film, France 3, Rai i ZDF Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorConstantin Film, 20th Century Studios i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança, Itàlia i Alemanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena16 octubre 1986 Modifica el valor a Wikidata
Durada126 min i 128 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès
llatí
italià Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
RodatgeMonestir Eberbach, Cinecittà, castell de Molina de Aragón i Abruços Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Pressupost17.500.000 $ Modifica el valor a Wikidata
Recaptació77.200.000 $ (mundial)
7.153.487 $ (Estats Units d'Amèrica)
25.000.000 $ (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enEl nom de la rosa Modifica el valor a Wikidata
Gènerecinema de ficció criminal, thriller, cinema de misteri, cinema de terror, drama, pel·lícula basada en una novel·la i pel·lícula medieval Modifica el valor a Wikidata
Qualificació MPAAR Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióItàlia i Itàlia del Nord Modifica el valor a Wikidata
Època d'ambientació1327 Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Premis

IMDB: tt0091605 FilmAffinity: 288865 Allocine: 2402 Rottentomatoes: m/the_name_of_the_rose_1986 Letterboxd: the-name-of-the-rose Mojo: nameoftherose Allmovie: v34422 TCM: 84559 Metacritic: movie/the-name-of-the-rose TV.com: movies/the-name-of-the-rose TMDB.org: 192 Modifica el valor a Wikidata

Argument

modifica

Ambientada a l'edat mitjana, tracta sobre una abadia on succeeixen fets molt estranys, incloent la mort d'alguns dels monjos. Aquests, decideixen sol·licitar a en Guillem de Baskerville (Sean Connery), un famós investigador, frare franciscà[a], que, amb el seu ajudant, Adso de Melk (Christian Slater), un novici també franciscà (benedictí a la novel·la), investiguen els crims.

En veure que Guillem no avança i al descobrir una possible trama de bruixeria, decideixen demanar ajuda a la Santa Inquisició, la qual declara culpables dos monjos i una camperola i els condemna a la foguera. Guillem, però, sospita que la inquisició no ha trobat els veritables culpables i creu que els assassinats estan relacionats amb la misteriosa biblioteca prohibida de l'abadia.

A partir de l'observació dels monjos, acaba descobrint que els assassinats venen ordenats pel vell ex-bibliotecari per protegir un llibre (el segon llibre de la Poètica d'Aristòtil) que podria incitar a la disbauxa dels religiosos.[3]

Repartiment

modifica

Producció

modifica

La pel·lícula es presenta explícitament com un palimpsest de la novel·la, és a dir que no pretén una exacta fidelitat però que és una obra que comparteix el mateix suport. En general, la pel·lícula presenta la trama del misteri del llibre de forma simplificada, ignorant el debat teològic, la filosofia medieval i el tema polític que forma el gruix de l'obra d'Eco.[4]

La producció és construïda com la il·lusió de l'escala sense fi de Roger Penrose (o d'Escher), escala on tindrà lloc d'altra banda el combat en l'incendi entre el frare franciscà Guillem de Baskerville, d'altra banda antic inquisidor, i un dels exbibliotecaris de l'abadia, Jorge de Burgos (altre clicada d'ull d'Umberto Eco, aquesta vegada, a Jorge Luis Borges i a la seva novel·la La Biblioteca de Babel).

Com a Notre-Dame de París de Victor Hugo, el món medieval s'il·lustra amb el deforme (geperut), la noia eròtica, la religiositat, els pagesos primaris i aquí els copistes d'un llibre pagà.

Jean-Jacques Annaud va sol·licitar per a la pel·lícula al productor alemany Bernd Eichinger que va finançar aquest costós projecte. Sean Connery va insistir pesadament per tal d'obtenir el paper principal d'aquesta adaptació que no es va fer sense dificultats: diversos guionistes van exposar un laboriós treball de transposició (el primer sent el guionista habitual d'Annaud Alain Godard). El prestigiós cap operador italià Tonino Delli Colli (que havia treballat amb Pier Paolo Pasolini) va signar les llums, i el decorador italià Dante Ferretti va reconstruir l'abadia austera en els Abruços, no lluny de Roma. La música de James Horner (que seria el compositor de la banda original de Titanic) van conferir a la pel·lícula un ambient a la vegada bonic, captivador i aterridor sense estar desproveïda de malenconia.

Curiositats de la pel·lícula

modifica
  • La decoració exterior de l'abadia ha estat creada de nou: aquest indret no existeix.
  • Jean-Jacques Annaud no desitjava tenir actors de renom a la seva pel·lícula. És el mateix Sean Connery, molt motivat pel paper del germà Guillem, que va aconseguir convèncer-lo. El director va quedar immediatament seduït per la qualitat d'interpretació de l'actor.[4]
  • Les obres utilitzades per a les necessitats de la pel·lícula eren tan ben imitats, per la qualitat de la il·luminació i de les enquadernació, que alguns d'ells han estat robats durant el rodatge, obligant l'equip a posar els llibres en una caixa de seguretat al final de cada jornada de treball.
  • L'estàtua de la Mare de Déu davant la qual el jove Adso de Melk va pregar, és un anacronisme, ja que el seu estil és del Renaixement. És un detall que va ser molt criticat al director.
  • La pel·lícula manté moltes de les referències que Umberto Eco va incloure en el llibre. Per exemple, el nom del protagonista és un homenatge a Arthur Conan Doyle i el seu personatge Sherlock Holmes, essent una de les seves aventures més conegudes la del Gos dels Baskerville.

Vegeu també

modifica
  1. Erròniament identificat com a monjo a la pel·lícula.

Referències

modifica
  1. Títol en català a Ésadir.cat
  2. «El nom de la rosa». Goita què fan, ara!. [Consulta: 14 març 2023].
  3. «Der Name der Rose». The New York Times.
  4. 4,0 4,1 «trivia». ImdB.

Enllaços externs

modifica
  • El nom de la rosa a Goita què fan, ara!
  • Pàgina de la pel·lícula a l'IMDb (anglès)