El patriota

pel·lícula de 2000 dirigida per Roland Emmerich

El patriota[1] (títol original en anglès: The Patriot) és una pel·lícula de drama històric de 2000, dirigida per Roland Emmerich i protagonitzada per Mel Gibson. Va ser produïda per Mutual Film Company i Centropolis Entertainment, escrita per Robert Rodat i distribuïda per Columbia Pictures.

Infotaula de pel·lículaEl patriota
The Patriot Modifica el valor a Wikidata
Modifica el valor a Wikidata

Cartell de la versió original en anglès
Fitxa
DireccióRoland Emmerich Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióDean Devlin, Mark Gordon i Gary Levinsohn Modifica el valor a Wikidata
GuióRobert Rodat Modifica el valor a Wikidata
MúsicaJohn Williams Modifica el valor a Wikidata
FotografiaCaleb Deschanel Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeDavid Brenner Modifica el valor a Wikidata
ProductoraCentropolis Entertainment, Mutual Film i Columbia Pictures Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorColumbia Pictures i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenAlemanya i Estats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena2000 Modifica el valor a Wikidata
Durada175 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
RodatgeCarolina del Sud Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Pressupost110.000.000 $ Modifica el valor a Wikidata
Recaptació215.294.342 $ Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema bèl·lic, cinema històric, cinema d'acció i drama Modifica el valor a Wikidata
TemaGuerra d'Independència dels Estats Units Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióCarolina del Sud Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions

IMDB: tt0187393 Filmaffinity: 932473 Allocine: 25385 Rottentomatoes: m/1098149-patriot Letterboxd: the-patriot-2000 Mojo: patriot Allmovie: v186753 TCM: 336714 Metacritic: movie/the-patriot TV.com: movies/the-patriot-2000 AFI: 61795 TMDB.org: 2024 Modifica el valor a Wikidata

Argument modifica

La pel·lícula té lloc, principalment, a Carolina del Sud i descriu els esdeveniments ficticis dins de la vida d'un heroi durant la Guerra de la Independència dels Estats Units.

Al començament de la Guerra de la Independència dels Estats Units, en Benjamin Martin (Mel Gibson) és un veterà de la Guerra franco-índia de Carolina del Sud, vidu i amb set fills. En Gabriel (Heath Ledger), el fill més gran, té ganes d'unir-se a l'exèrcit per a lluitar contra la Gran Bretanya per a la independència. Coneixent les conseqüències que porta la guerra, en Benjamin intenta que el seu fill desisteixi, però no ho aconsegueix.

En Gabriel torna a casa seva dos anys més tard, ferit. L'endemà, una disputa militar arriba a la granja dels Martin per a curar els ferits dels dos bàndols. Els soldats britànics -l'atroç cavalleria dels Green Dragoons- arriben i maten els ferits americans, incendien la casa d'en Martin i detenen en Gabriel acusant-lo d'espia, tractant de penjar-lo. El segon fill d'en Benjamin, en Thomas (Smith) és assassinat pel líder dels Green Dragoons, el Coronel William Tavington (Jason Isaacs).

En Benjamin i els seus dos fills més petits, en Nathan (Morgan) i en Samuel (Chafin) maten la majoria dels soldats en una emboscada i alliberen en Gabriel. Els nens s'horroritzen en veure per primera vegada la ferotgia de la que és capaç el seu pare. En Gabriel torna a unir-se a l'exèrcit contra la voluntat del seu pare, començant el seu treball com a soldat. En Benjamin decideix allistar-se juntament amb el seu fill, deixant la resta dels nens sota la cura de la seva tieta Charlotte (Joely Richardson), la cunyada d'en Benjamin.

El Coronel Harry Burwell (Cooper), qui havia lluitat prèviament juntament amb en Benjamin, li demana que organitzi una milícia creada per a mantenir els britànics, liderats per en General Cornwallis (Wilkinson) al sud fins que l'exèrcit francès aconsegueixi arribar per a ajudar. L'oficial francès Jean Villeneuve (Karyo) es presenta per a ajudar a entrenar els milicians.

Els milicians d'en Benjamin ataquen els subministraments dels britànics. Per a combatre'ls, Cornwallis porta a Tavington fins a la casa on es refugia la família d'en Ben i incendia les plantacions. Tanmateix, la família n'escapa i fuig a un lloc segur amb en Gabriel. Aquest es casa amb la seva amiga de la infància (Brenner). Poc després, Anne, juntament amb la seva família i tota la gent del poble, és cremada viva dins d'una església per en Tavington.

En Gabriel, encegat per la seva set de venjança, se separa dels milicians amb un petit grup per a buscar els responsables de la matança. Durant la lluita feroç, Tavington mata en Gabriel i fuig. En Ben se sent destruït i decideix deixar de combatre, però aviat torna amb els seus companys per a venjar els seus dos fills, i finalment aconsegueix acabar amb en Tavington. Poc després, en Cornwallis es rendeix.

En Martin i la seva família tornen a casa seva i troben els milicians, els quals estan ajudant a reconstruir-la. Occam (Jones) li diu a en Ben, "en Gabriel va dir que si guanyàvem la guerra, podríem construir un món nou. Decidim començar aquí, amb casa teva".

Repartiment modifica

Premis i nominacions modifica

Any Premi Categoria Nominació Resultat Ref.
2000 Premis Oscar Millor fotografia Caleb Deschanel Nominat [2]
Millor banda sonora John Williams Nominat [2]
Millor so Kevin O'Connell, Greg P. Russell i Lee Orloff Nominants [2]

Referències modifica

  1. «El patriota». Ésadir.cat. [Consulta: 2 febrer 2022].
  2. 2,0 2,1 2,2 «The 73rd Academy Awards (2001) Nominees and Winners» (en anglès). Oscars.org. Arxivat de l'original el 2012-04-14. [Consulta: 19 novembre 2011].

Enllaços externs modifica