El petó de la mort
El petó de la mort és l'escultura de marbre més famosa del cementiri del Poblenou, a Barcelona. Va ser creada el 1930 per encàrrec de la família de Josep Llaudet i Soler, una important família de fabricants, al taller del tallador de marbre i escultor Jaume Barba.
  | ||||
| Tipus | obra escultòrica | |||
|---|---|---|---|---|
| Creador | Jaume Barba (en)  | |||
| Creació | 1930 | |||
| Gènere | art déco | |||
| Material | marbre | |||
| Localització | ||||
| Municipi | Barcelona i el Poblenou (Barcelonès) | |||
| Localització | Cementiri del Poblenou | |||
| ||||
Elaboració modifica
No se sap qui va fer el disseny final de l'escultura, creada el 1930 a l'estudi del tallador de marbre i escultor català Jaume Barba, que en aquell moment tenia uns 70 anys [1] i va signar l'escultura amb el seu nom a la part frontal d’un costat del pedestal octogonal.
Joan Fontbernat Paituví, gendre de Barba[2] i l'escultor més hàbil del seu estudi, es va inspirar en una figura elaborada per Lorenzo Maroni d'Itàlia. Maroni havia creat el relleu per a la làpida de la família d'Ercole Mentasti (1843-1909) al Cementiri Monumental de Milà cap al 1910.[3] L'escultura que en resultà té semblances amb el relleu italià. Es creu que fou Fontbernat qui va realitzar la transformació tridimensional, el pas del relleu a l'escultura expressiva. L'exactitud de les costelles s’atribueix al coneixement d'Artemi Barba.[1]
Descripció modifica
L'escultura és molt realista. Mostra un home jove, ben format i en bon estat, amb el cap a la dreta, els ulls tancats i la boca lleugerament oberta. Un drap cobreix la falda, els braços cauen febles, les mans estan obertes i descansen tocant a terra.
Lateralment, des de l'esquerra, la mort s’inclina sobre ell, personalitzada com l’'Àngel de la Mort, un esquelet amb ales a sobre, que el sosté amb la mà dreta sota l'aixella dreta i la mà esquerra sobre el braç esquerre del jove mentre el besa al templa. La mort també porta un drap que la cobreix parcialment i exposa artísticament els ossos, li passa al voltant de l'os de la cuixa a la vista.
Basant-se en la representació de l’home, es pot interpretar la renúncia, l’acceptació relaxada o, fins i tot, un moment d'alguna manera sensual, perquè la representació "és alhora romàntica i terrible".[1] La mort no es produeix amb la falç, ve com un "aliat" i amb un petó, redimeix a aquell que entra així en la vida eterna.[4]
Inscripció modifica
L'escultura es troba a la tomba del fabricant de tèxtils català, Josep Llaudet i Soler (1879-1955), i la placa de la tomba porta el seu nom "Llaudet Soler" sense més informació. El seu fill, mort adolescent, va ser enterrat a la tomba el 1930.[5][6] Per al disseny de l'escultura, la família va donar un vers del poeta Jacint Verdaguer i Santaló (1845-1902). Aquest text està gravat en una base de pedra natural sota l'escultura.
Mes son cor jovenívol no pot més. En ses venes la sanch s’atura y glaça. Y l'esma ja perduda, la fe abraça, sentint-se caure de la mort al bes.
Recepció modifica
L'escultura sovint s'esmenta a les guies de Barcelona com la més coneguda del Cementiri del Poblenou.[1] [7][8][9] La proposta d'itinerari als visitants del cementiri, que passa per un total de 30 grans edificis i escultures, acaba a El petó de la mort.
- Per a la portada del seu còmic Máxima discreción (2011), Andreu Martín i Alfonso López van utilitzar un dibuix d'El petó de la mort.[10]
- L'il·lustrador Carlos Ruiz Gallardo també s'hi va inspirar per la il·lustració de contes d'Edgar Allan Poe.[11]
- La afirmació freqüent que Ingmar Bergman es va inspirar en l'escultura per la pel·lícula Das siebente Siegel no és concloent, com es pot veure al llibre Ingmar Bergman: A Reference Guide.[12]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Carmen Diez Carrera: El Beso de la Muerte, Rutas con Historia; abgerufen am 10.
- ↑ Joan Fontbernat Paituví era l'home de Dolors Barba, filla de Jaume Barba.
- ↑ Albert Domènech: Piscolabis Librorum: El bes de la Mort, el vers petrificat de Mossèn Cinto, 1.
- ↑ Raimon Arola Ferrer: ARSGRAVIS La muerte del beso Arxivat 2017-08-26 a Wayback Machine. (span.
- ↑ Universidad Complutense Madrid: El Petó de la Mort / The Kiss of Death / El Beso de la Muerte; abgerufen am 24.
- ↑ Año Cero: Hermetismo de ultratumba; abgerufen am 24.
- ↑ Mireia Mullor: El cementerio de Poblenou, un museo al aire libre, El Mundo, 22.
- ↑ Lonely Planet. Barcelone City Guide - 10ed. Place des éditeurs, 16 març 2017, p. 109. ISBN 978-2-8161-6581-4.
- ↑ Lonely Planet. Lonely Planet Best of Barcelona: Top sights, authentic experiences. Lonely Planet, 21 novembre 2016, p. 186. ISBN 978-1-78657-834-1.
- ↑ Guia del Comic: Andreu Martín und Alfonso López: Máxima discreción (2011) Arxivat 2016-05-18 a Wayback Machine.; abgerufen am 15.
- ↑ Ravings of Love and Death: Edgar Allan Poe. Play Attitude, 10 setembre 2013, p. 152. ISBN 978-84-15149-44-6.
- ↑ Birgitta Steene. Ingmar Bergman: A Reference Guide. Amsterdam University Press, 2005. ISBN 978-90-5356-406-6.