El piano
El piano[1] (títol original en anglès: The Piano) és un drama romàntic i eròtic ambientat a mitjans del segle XIX, escrit i dirigit per Jane Campion l'any 1993. La pel·lícula l'interpreten Holly Hunter, Harvey Keitel i Sam Neill, i va suposar el debut cinematogràfic d'Anna Paquin,[2] i la banda sonora és de Michael Nyman. Es fa filmar a Nova Zelanda[3] i va rebre múltiples premis, d'entre els quals 3 Oscars i 3 BAFTAs.[4] Aquesta pel·lícula va ser doblada al català.[1]
El film relata la vida d'Ada, una dona escocesa que es va quedar muda de petita i que es comunica per mitjà del seu piano i la seva filla Flora,[5] i que ara ha d'anar a Nova Zelanda per a conèixer el seu futur marit.
Argument modifica
Ada McGrath (Holly Hunter) és una dona escocesa que arriba amb la seva filla Flora (Anna Paquin) a Nova Zelanda el 1851. S'ha mort el seu marit, i el seu pare la ven en matrimoni a un pròsper granjer, Alistair Stewart (Sam Neill). Arriben en vaixell, juntament amb les seves pertinences i el piano amb què ha substituït la seva veu l'Ada, muda des dels sis anys; també es comunica a través de la seva filla, qui li fa de traductora del llenguatge de signes que ambdues utilitzen.
El nou marit obliga l'Ada a deixar el piano a la platja, on queda abandonat durant molt de temps a la mercè de la calor, la humitat i la salinitat del mar. George Baines (Harvey Keitel), un colon amb tatuatges maoris veí d'Alistair, el compra, i demana a l'Ada que li ensenyi a tocar l'instrument; li proposa un curiós tracte per tal de recuperar-lo: ell li deixa tocar el piano i ella es deixa tocar per George.
Frustrada artísticament però també sexualment, Ada sent també una creixent atracció pel seu veí; aquesta relació que neix entre els dos es transforma en un llaç emocional i sexual complex, fruit d'una passió innocent.[6]
Repartiment modifica
| Intèrpret | Personatge | Veu en català[7] |
|---|---|---|
| Holly Hunter | Ada McGrath | Ana Pallejà |
| Harvey Keitel | George Baines | Pere Molina |
| Sam Neill | Alisdair Stewart | Joan Carles Gustems |
| Anna Paquin | Flora McGrath | Carla Torres |
| Kerry Walker | Tia Morag | Montse Miralles |
| Geneviève Lemon | Nessie | Sílvia Llorente |
| Tungia Baker | Hira | desconegut |
| Ian Mune | Reverend | Eduard Elias |
Premis i nominacions modifica
D'entre tots els que va rebre, els principals són:[4]
Premis modifica
- Oscar a la millor actriu per a Holly Hunter
- Oscar a la millor actriu secundària per a Anna Paquin
- Oscar al millor guió original per a Jane Campion
- Palma d'Or al Festival de Canes per a Jane Campion
- Globus d'Or a la millor actriu dramàtica per a Holly Hunter
- Premi a la millor actriu al Festival de Canes per a Holly Hunter
- Premi César a la millor pel·lícula estrangera per a Jane Campion
- BAFTA a la millor actriu per a Holly Hunter
- BAFTA al millor vestuari per a Janet Patterson
- BAFTA al millor disseny de producció per a Andrew McAlpine
- Independent Spirit Award a la millor pel·lícula estrangera per a Jane Campion
Nominacions modifica
- Oscar a la millor pel·lícula per a Jane Campion
- Oscar al millor director per a Jane Campion
- Oscar a la millor fotografia per a Stuart Dryburgh
- Oscar al millor muntatge per a Veronika Jenet
- Oscar al millor vestuari per a Janet Patterson
- Globus d'Or a la millor pel·lícula dramàtica per a Jane Campion
- Globus d'Or al millor director per a Jane Campion
- Globus d'Or a la millor actriu secundària per a Anna Paquin
- Globus d'Or al millor guió per a Jane Campion
- Globus d'Or a la millor banda sonora original per a Michael Nyman
- BAFTA a la millor pel·lícula per a Jan Chapman i Jane Campion
- BAFTA a la millor fotografia per a Stuart Dryburgh
- BAFTA al millor muntatge per a Veronika Jenet
- BAFTA a la millor música per a Michael Nyman
- BAFTA al millor guió original per a Jane Campion
- BAFTA al millor so per a Lee Smith, Tony Johnson i Gethin Creagh
- Premi David Lean (atorgat per BAFTA) a la millor direcció per a Jane Campion
Banda sonora modifica
La música original va ser composta per Michael Nyman, que dirigeix l'Orquestra Filharmònica de Múnic. Malgrat que en la pel·lícula els temes són interpretats per Holly Hunter,[5] a l'àlbum ho són de la mà del mateix Nyman.
La banda sonora va ser nominada al Globus d'Or a la millor banda sonora original i al BAFTA a la millor música.
Atès que la protagonista és muda, el so del piano, a través del qual es comunica, representa la seva pròpia veu.
Temes[8]
- To The Edge Of The Earth 4:06
- Big My Secret 2:51
- A Wild And Distant Shore 5:50
- The Heart Asks Pleasure First 1:33
- Here To There 1:02
- The Promise 4:14
- A Bed Of Ferns 0:46
- The Fling 1:28
- The Scent Of Love 4:16
- Deep Into The Forest 2:58
- The Mood That Passes Through You 1:13
- Lost And Found 2:24
- The Embrace 2:36
- Little Impulse 2:11
- The Sacrifice 2:46
- I Clipped Your Wing 4:34
- The Wounded 2:26
- All Imperfect Things 4:03
- Dreams Of A Journey 5:30
- The Heart Asks Pleasure First/The Promise (Edit) 3:11
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 «El piano». Ésadir.cat. [Consulta: 6 setembre 2022].
- ↑ Inici de la carrera professional d'Anna Paquin (anglès)
- ↑ Localitzacions de la pel·lícula, a IMDb (anglès)
- ↑ 4,0 4,1 Premis i nominacions que va rebre la pel·lícula, a IMDb (anglès)
- ↑ 5,0 5,1 Holly Hunter i el piano (castellà)
- ↑ «The Piano». The New York Times.
- ↑ «El piano». ElDoblatge.com. [Consulta: 6 setembre 2022].
- ↑ «Banda sonora de la pel·lícula, a Culturalia». Arxivat de l'original el 2006-05-28. [Consulta: 21 desembre 2009].
Enllaços externs modifica
- El piano a Fotogramas (castellà)
- El piano a DeCine21 (castellà)
- El piano a Biografías (castellà)
- Anàlisi de la pel·lícula a CinemaClassics
- Crítica de la pel·lícula, per Roger Ebert (Arxivat 2012-09-10 a Wayback Machine.) (anglès)
- Crítica de la pel·lícula a Entertainment Weekly (Arxivat) (anglès)