El planeta dels simis (pel·lícula de 1968)

El planeta dels simis[1] (títol original en anglès Planet of the Apes) és una pel·lícula estatunidenca de ficció científica, realitzada l'any 1968, basada en la novel·la de Pierre Boulle, La Planète des singes. L'actor protagonista va ser Charlton Heston, va ser dirigida per Franklin J. Schaffner Altres actors van ser Roddy McDowall, Kim Hunter, Maurice Evans, James Whitmore, James Daly i l'actriu Linda Harrison. El guió originalment va estar a càrrec de Rod Serling (guionista i productor de la Dimensió desconeguda) però hi va haver nombroses revisions fetes per altres guionistes.[2] Els canvis van incloure noms dels protagonistes i una societat de simis més primitiva.[3]

Infotaula de pel·lículaEl planeta dels simis
Planet of the Apes modifica
Planetoftheapes-logo.svg modifica
Fitxa
DireccióFranklin J. Schaffner modifica
Protagonistes
ProduccióArthur P. Jacobs modifica
GuióMichael Wilson i Rod Serling modifica
MúsicaJerry Goldsmith modifica
FotografiaLeon Shamroy modifica
MuntatgeHugh S. Fowler modifica
Productora20th Century Fox modifica
Distribuïdor20th Century Fox modifica
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica modifica
Estrena8 febrer 1968 modifica
Durada113 min modifica
Idioma originalanglès modifica
Doblada al catalàSí
RodatgeCalifòrnia, Malibu, Arizona i Utah modifica
Coloren color modifica
Descripció
Basat enPlanet of the Apes (en) Tradueix modifica
Gènerecinema de ciència-ficció, cinema fantàstic, cinema distòpic i pel·lícula basada en una obra literària modifica
Temaviatge en el temps modifica
Lloc de la narracióNova York modifica
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

Lloc webfoxmovies.com… modifica
IMDB: tt0063442 Filmaffinity: 674289 Allocine: 12791 Rottentomatoes: m/1016397_planet_of_the_apes Mojo: planetoftheapes Allmovie: v38295 TCM: 18648 Metacritic: movie/planet-of-the-apes-1968 TV.com: movies/planet-of-the-apes-1968 Modifica els identificadors a Wikidata
Tràiler (en anglès)

ArgumentModifica

Els astronautes Taylor (Charlton Heston), Landon (Robert Gunner), Stewart (Dianne Stanley) i Dodge (Jeff Burton) estan en animació suspesa (hibernació) quan la seva nau, anomenada Icarus, cau en un llac d'un planeta desconegut l'any 3978 dC. després d'un viatge de 2.006 anys de durada a una velocitat pròxima a la de la llum. Taylor suggereix que el planeta on han arribat gira al voltant d'un estel de la constel·lació d'Orió, a uns 320 anys-llum de la Terra.

En aquest planeta Taylor descobreix que una espècie de simis que enraonen domina i esclavitza als éssers humans, que són muts. En haver estat ferit a la gola, ell tampoc pot parlar i també és esclavitzat. Quan es guareix de la ferida i aconsegueix de parlar es rebel·la ajudat per un simi femella que és psiquiatra i el simi mascle parella d'ella.

L'escena final de la pel·lícula és antològica i se la considera un al·legat contra la Guerra Freda.

RepartimentModifica

Premis i nominacionsModifica

La pel·lícula va guanyar l'Oscar honorífic al millor maquillatge, per a John Chambers, i va estar nominada a l'Oscar al millor vestuari (Morton Haack) i a la millor banda sonora (Jerry Goldsmith).[4]

Obres derivadesModifica

Diferències amb la novel·laModifica

  • L'heroi no és un periodista francès anomenat Ulysse Mérou, sinó un astronauta estatunidenc que es diu Coronel George Taylor.
  • Els humans anaven nus a la novel·la i a la pel·lícula es vesteixen amb pells.
  • La tecnologia i habitatges dels simis era molt més alta en la novel·la que la que apareix en la pel·lícula (ja que així evitava costos de producció).
  • En la pel·lícula els simis parlen anglès del segle XX mentre que en la novel·la parlen un llenguatge totalment diferent que al protagonista de la novel·la li costa temps d'aprendre. Mentre que Taylor rep una ferida a la gola que li impedeix de parlar de seguida.
  • En la novel·la de Boulle el planeta es troba en el sistema solar de l'estrella Betelgeuse, no pas a la Terra, tot i que al final de la novel·la el protagonista arriba a la Terra i veu que els simis també n'han pres el control. Malgrat que el final de la pel·lícula és significativament diferent, està inspirat en el proposat pel productor Rod Serling. Pierre Boulle va manifestar que no li va agradar el final amb l'Estàtua de la Llibertat.

ReferènciesModifica

Vegeu tambéModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: El planeta dels simis