El rei granota

El rei granota o en Janferrís[1] (alemany: Der Froschkönig oder der eiserne Heinrich) és un conte dels germans Grimm recollit al llibre Kinder- und Hausmärchen (Contes d'Infants i per a la Llar) de 1812. El conte enceta el recull, per la qual cosa porta l'etiqueta KHM 1.

Infotaula de llibreEl rei granota
Kinder und Hausmärchen (Grimm) 1812 I 001.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Tipusobra literària Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
Autorgermans Grimm Modifica el valor a Wikidata
Llenguaalemany Modifica el valor a Wikidata
EdicióDe koning der kikvorschen, of de IJzeren Hendrik (en) Tradueix, Sammakko-kuningas ja Rauta-Heikki (en) Tradueix, The Frog Prince (en) Tradueix, Der Froschkönig oder der eiserne Heinrich (en) Tradueix, The Frog-King, or Iron Henry (en) Tradueix, The Frog-Prince (en) Tradueix i The Frog-Prince (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Gènereconte de fades Modifica el valor a Wikidata

ArgumentModifica

La princesa estava jugant quan li va caure una pilota d'or a l'estany. Una granota es va oferir a ajudar-la a recuperar-la a canvi d'un regal. Ella li va oferir riqueses però la granota va demanar de ser el seu company, seure amb ella a taula i dormir al seu llit. La princesa hi accedeix però quan té de nou la pilota entre les mans, corre fugint sense complir la promesa.

L'endemà la granota viatja a palau per reclamar el compliment del pacte. El rei la sent i obliga la seva filla a obrir la porta a l'animal i sopar amb ell. A la nit, quan estan sols a la cambra, la noia no vol posar la granota al seu llit i la llença contra la paret. De l'impacte es transforma en un príncep que havia estat encantat per una bruixa. Aleshores la parella comença una nova vida d'amor.

AnàlisiModifica

El conte tracta de la importància de complir les promeses (si no hagués obert la porta, la princesa hauria perdut el seu amor), de la falsedat de les aparences i del pas a la maduresa, ja que la granota demana dormir amb la princesa i l'enuig d'ella transformat en amor ha estat vist com un paral·lel de la nit de noces.[2] La maduresa s'adquireix per la iniciació a la sexualitat, pel sentit del deure (s'ha de complir la paraula donada) i pel canvi del joc a la vida domèstica.

A la tradició posterior, la granota demana un petó, que és el que pot desfer l'encanteri. El petó té lloc de nit, quan ella li dona a canvi que desaparegui de la seva vida. La substitució de la violència per un acte de tendresa emfasitza el caràcter de transició de la nit nupcial. Aquest petó ha passat a la cultura popular i apareix en nombrosos contes amb granotes encantades. Fins i tot inspira transformacions i paròdies com The Princess and the Frog o la saga Shrek. En altres variants del conte de Grimm, la narració és més breu i ella fa el petó a la vora de l'estany a canvi de la pilota.

El motiu dels animals que es transformen en persones o a la inversa té una llarga tradició als contes de fades i la mitologia, com proven Les Metamorfosis clàssiques i l'abundància d'encanteris en històries àrabs i medievals. L'amor com a antídot apareix a altres relats com La bella i la bèstia.

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: El rei granota
  1. El Janferrís també és el títol català que Carles Riba donà al conte nº 136 Der Eisenhans; cf. Jaume Lluís i Guillem Carles Grimm, Contes d'Infants i de la Llar. Traducció de Carles Riba. Segon volum, pp. 98-110. Barcelona: s.a. (Biblioteca Literària).
  2. «Notes a Sur la Lune». Arxivat de l'original el 2017-07-27. [Consulta: 8 octubre 2011].