El restaurant de l'Alice
El restaurant de l'Alice (títol original en anglès: Alice's Restaurant) és una pel·lícula dels Estats Units de 1969, dirigida per Arthur Penn, adaptació del text de la cançó homònima d'Arlo Guthrie, inspirada d'una anècdota viscuda pel seu autor. Ha estat doblada al català.[1]
| Alice's Restaurant | |
|---|---|
 | |
| Fitxa | |
| Direcció | Arthur Penn |
| Protagonistes | |
| Producció | Joseph Manduke Hillard Elkins |
| Guió | Venable Herndon Arthur Penn |
| Música | Arlo Guthrie Garry Sherman |
| Fotografia | Michael Nebbia |
| Muntatge | Dede Allen  |
| Vestuari | Anna Hill Johnstone |
| Distribuïdor | United Artists |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
| Estrena | 1969 |
| Durada | 110 minuts |
| Idioma original | anglès |
| Versió en català |  Sí |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Basat en | Alice's Restaurant (en)  |
| Gènere | Peripècies hippies |
| Lloc de la narració | Nova York |
| Premis i nominacions | |
| Nominacions | |
         | |
Argument modifica
Com la cançó, la pel·lícula és una crítica satírica del servei militar obligatori als Estats Units durant la guerra del Vietnam, en l'estil humorístic dels hippies.
La base és una anècdota viscuda per Arlo Guthrie i els seus amics el 1965:
Durant la festa del Dia d'acció de gràcies, Arlo i un amic havien buidat les galledes de les escombraries dels seus amics Alice Brock i Ray Brock, llançant-les sota un pujol, en estar tancada la deixalleria. Són detinguts per l'oficial Obie i han de comparèixer davant el jutge, recollir les deixalles i pagar una multa de 50 dòlars. Al final de la història, Arlo, en el transcurs d'una visita d'aptitud militar, no pot servir en l'exèrcit a causa d'el seu passat criminal .
Al voltant d'aquesta peripècia, la pel·lícula conta la concentració de tots els seus amics al voltant d'Alice i Ray, del seu restaurant, de les festes organitzades en una capella desconsagrada que han recomprat al poble de Stockbridge.
S'hi veu igualment Arlo retre visita al seu pare Woody Guthrie hospitalitzat, on troba la seva mare i també el cantant Pete Seeger interpretat per ell mateix.[2]
Repartiment modifica
- Arlo Guthrie interpreta el seu propi paper
- Alice Brock: Patricia Quinn
- Ray Brock: James Broderick
- el cap de la polícia de Stockbridge, William Obanhein (Oficial Obie) per ell mateix.
- Woody Guthrie: Joseph Boley
- Pete Seeger ell mateix
Al voltant de la pel·lícula modifica
- La verdadera Alice Brock apareix almenys 3 vegades, encarnant personatges secundaris, seguint el principi cinematogràfic del cameo.
- La capella es va convertir després en el Guthrie Center.
Premis i nominacions modifica
Nominacions modifica
- 1970: Oscar al millor director per Arthur Penn
- 1970; Script Guild of America pel millor drama per Venable Herndon, Arthur Penn
- 1970: Tercer premi - Laurel Awards - Golden Laurel for Comedy
- 1971: BAFTA a la millor música per Arlo Guthrie
Referències modifica
- ↑ esadir.cat. El restaurant de l'Alice. esadir.cat.
- ↑ «Alice’s restaurant». The New York Times.
Enllaços externs modifica
- Lloc d'Alice Brock Arxivat 2011-12-29 a Wayback Machine. (anglès)