El restaurant de l'Alice

pel·lícula de 1969 dirigida per Arthur Penn

El restaurant de l'Alice (títol original en anglès: Alice's Restaurant) és una pel·lícula dels Estats Units de 1969, dirigida per Arthur Penn, adaptació del text de la cançó homònima d'Arlo Guthrie, inspirada d’una anècdota viscuda pel seu autor. Ha estat doblada al català.[1]

Infotaula de pel·lículaEl restaurant de l'Alice
Alice's Restaurant
Restaualice.jpg
Fitxa
DireccióArthur Penn
Protagonistes
ProduccióJoseph Manduke
Hillard Elkins
GuióVenable Herndon
Arthur Penn
MúsicaArlo Guthrie
Garry Sherman
FotografiaMichael Nebbia
MuntatgeDede Allen Modifica el valor a Wikidata
VestuariAnna Hill Johnstone Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorUnited Artists
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1969
Durada110 minuts
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Doblada al catalàSí 
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Formatpantalla ampla Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enAlice's Restaurant (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GènerePeripècies hippies
Lloc de la narracióNova York Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions

IMDB: tt0064002 Filmaffinity: 591653 Allocine: 18083 Rottentomatoes: m/alices_restaurant Allmovie: v1500 TCM: 67027
Discogs: 322668 Modifica els identificadors a Wikidata

ArgumentModifica

Com la cançó, la pel·lícula és una crítica satírica del servei militar obligatori als Estats Units durant la guerra del Vietnam, en l’estil humorístic dels hippies.

La base és una anècdota viscuda per Arlo Guthrie i els seus amics el 1965:
Durant la festa del Dia d'acció de gràcies, Arlo i un amic havien buidat les galledes de les escombraries dels seus amics Alice Brock i Ray Brock, llançant-les sota un pujol, en estar tancada la deixalleria. Són detinguts per l'oficial Obie i han de comparèixer davant el jutge, recollir les deixalles i pagar una multa de 50 dòlars. Al final de la història, Arlo, en el transcurs d'una visita d'aptitud militar, no pot servir en l'exèrcit a causa d'el seu passat criminal .

Al voltant d'aquesta peripècia, la pel·lícula conta la concentració de tots els seus amics al voltant d'Alice i Ray, del seu restaurant, de les festes organitzades en una capella desconsagrada que han recomprat al poble de Stockbridge.

S'hi veu igualment Arlo retre visita al seu pare Woody Guthrie hospitalitzat, on troba la seva mare i també el cantant Pete Seeger interpretat per ell mateix.[2]

RepartimentModifica

Al voltant de la pel·lículaModifica

 
La capella, un dels llocs reals de l'anècdota de 1965
  • La verdadera Alice Brock apareix almenys 3 vegades, encarnant personatges secundaris, seguint el principi cinematogràfic del cameo.
  • La capella es va convertir després en el Guthrie Center.

Premis i nominacionsModifica

NominacionsModifica

ReferènciesModifica

  1. esadir.cat. El restaurant de l'Alice (en català). esadir.cat. 
  2. «Alice’s restaurant». The New York Times.

Enllaços externsModifica