Obre el menú principal

El rey pasmado

pel·lícula de 1991 dirigida per Imanol Uribe

TramaModifica

Història ambientada en la cort espanyola del segle XVII, en la qual el rei Felip IV (Gabino Diego), en una escapada amb el comte de la Peña Andrada, queda esbalaït en contemplar el cos nu (amb mitjanes vermelles) de Marfisa (Laura del Sol), una prostituta de la Vila (en una postura que recorda la Venus del mirall). Després d'aquest descobriment, el rei decideix contemplar el cos nu de la seva dona, la reina Isabel de Borbó (Anne Roussel)

Aquest fet fa que el Gran Inquisidor es vegi obligat a convocar una junta de teòlegs per a debatre l'assumpte. Les dues cares del debat estan representades per la figura del frare Villaescusa (Juan Diego), que assegura que la pretensió del rei és un greu pecat que pot portar el càstig a tot el país i el pare Almeida, un missioner jesuïta que replica que la mala sort dels governats depèn de la capacitat dels seus governants més que de la seva moralitat i que el desig del rei és un assumpte privat. Encara que la reina està disposada a complaure els desitjos del rei, Villaescusa i els seus subalterns fan l'impossible per a frustrar les seves pretensions. Finalment, gràcies a l'ajuda del jesuïta i el comte de la Peña Andrada, el rei aconsegueix reunir-se amb la reina tot sol al monestir de San Plácido i aconsegueix el seu objectiu.

Paral·lelament, el Comte-Duc d'Olivares (Javier Gurruchaga) tem estar sent castigat per Déu ja que no aconsegueix tenir descendència amb la seva dona, per la qual cosa demana consell a Villaescusa, qui l'informa que la culpa de l'esterilitat la té el plaer que ell i la seva esposa obtenen a l'hora de realitzar l'acte sexual. La solució, de "inspiració divina" proposada per Villaescusa consisteix que el comte i la seva esposa copulin al cor de l'església de San Plácido (on per coincidència molt a prop es troben els reis) davant de les monges del cor. A la sortida d'aquesta trobada sexual el Comte-Duc d'Olivares rep sengles correus on l'informen de l'arribada de la Flota d'Índies a Cadis amb tot el carregament i la victòria de les tropes espanyoles a Flandes. Villaescusa vol fer veure que el feliç desenllaç es deu als sacrificis pels quals han passat, però el comte Duc li replica que per la data de les cartes es veu que la flota havia arribat a Cadis fa dos dies "just el dia en què el Rei se'n va anar de putes". El comte Duc envia Villaescusa a Roma amb una carta lacrada on es demana que no el deixin marxar fins que hagi canviat la seva actitud.

RepartimentModifica

ComentarisModifica

Imanol Uribe recrea aquesta adaptació de la novel·la escrita pel novel·lista Gonzalo Torrente Ballester, Crónica del rey pasmado. Fent gala d'una ben documentada ambientació en la qual destaquen la direcció artística de Félix Murcia, el vestuari de Javier Artiñano i la banda sonora composta per José Nieto.

Cal destacar les representacions de Javier Gurruchaga en el paper del Comte-Duc d'Olivares, Gabino Diego en el paper del Rei i Juan Diego en el paper de conseller espiritual

La major part de la pel·lícula va ser rodada al palau renaixentista del Marquès de Santa Creu a Viso del Marqués (Ciudad Real) i al Monestir d'Uclés (Conca).

CríticaModifica

Carlos Aguilar en la seva Guía del cine español comenta que la pel·lícula té algunes errades, com el diferent tractament dels personatges històrics, però que aquests es veuen compensats per una bona realització i un bon repartiment..[2] La crítica també va destacar la gran semblança de Gabino Diego i Gurruchaga amb Felip IV i el Comte-Duc d'Olivares respectivament.[3]

Palmarès cinematogràficModifica

ReferènciesModifica

  1. El rey pasmado a Fotogramas
  2. Guía del cine español. Cátedra, 2007, p. 885. 
  3. El rey pasmado en cineshistoria.com
  4. El rey pasmado al web dels Premis Goya
  5. «Premios del CEC a la producción española de 1990». CEC. [Consulta: 13 juliol 2019].

Enllaços externsModifica