Viquipèdia

El silencio de otros

documental espanyol de 2018

El silencio de otros és un documental espanyol de 2018, dirigit per Almudena Carracedo i Robert Bahar, que retrata la lluita silenciada de les víctimes de la dictadura de Francisco Franco. Des de la seva estrena, ha rebut molts premis i nominacions en certàmens de cinema nacionals i internacionals, entre els quals destaquen el premi del Públic en la secció Panorama i el Premi Cinema per la Pau en la Berlinale 2018,[1] el premi Goya,[2] el premi Platino[3] i el premi Forqué a la millor pel·lícula documental,[4] i el Gran Premi del Jurat al Sheffield Doc Fest. El silencio de otros fou preseleccionada per l'Oscar al millor documental[5] i nominada als Premis del Cinema Europeu.[6]

Infotaula de pel·lículaEl silencio de otros

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióAlmudena Carracedo i Robert Bahar (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ProduccióAlmudena Carracedo, Robert Bahar (en) Tradueix, Agustín Almodóvar i Pedro Almodóvar Modifica el valor a Wikidata
GuióAlmudena Carracedo i Robert Bahar (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
MúsicaLeonardo Heiblum i Jacobo Lieberman Modifica el valor a Wikidata
FotografiaAlmudena Carracedo Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeAlmudena Carracedo i Kim Roberts Modifica el valor a Wikidata
ProductoraEl Deseo Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena2018 Modifica el valor a Wikidata
Durada95 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredocumental Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis
Lloc webthesilenceofothers.com… Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt8099236 Filmaffinity: 815791 Allocine: 248714 Rottentomatoes: m/the_silence_of_others Letterboxd: the-silence-of-others Mojo: thesilenceofothers Allmovie: v701320 TMDB.org: 500850
Facebook: TheSilenceOfOthers Twitter (X): SilenceofOthers Instagram: silenceofothers Modifica el valor a Wikidata

Sinopsi modifica

 
Imatge del Mirador de la Memoria a Càceres, de l'artista Francisco Cedenilla Carrasco.

La pel·lícula, filmada al llarg de sis anys amb un estil de cinema directe i intimista, acompanya a víctimes i supervivents del règim franquista involucrats en la denominada “Querella argentina” que es va posar en marxa el 14 d'abril de 2010 davant els tribunals de justícia de l'Argentina. L'objectiu d'aquesta acció legal era aconseguir que s'investiguessin els crims de lesa humanitat comesos pels integrants de la dictadura franquista, s'identifiqués als seus responsables i se'ls sancionés penalment.[7][8]

Emparats en la legislació internacional de l'ONU sobre Justícia Universal, les víctimes del franquisme presentem al Jutjat Nacional al Criminal i Correccional Federal Núm. 1, de Buenos Aires, República Argentina, a càrrec de la Jutgessa María Servini de Cubría, la Querella 4591/2010, nominada “N.N. per genocidi i/o crims de lesa humanitat comesos a Espanya per la dictadura franquista entre el 17 de juliol de 1936, començament del cop cívic militar, i el 15 de juny de 1977, data de celebració de les primeres eleccions democràtiques”.[9]

La pel·lícula acompanya a víctimes supervivents del règim franquista en el seu procés de cerca de justícia. La directora i el director entrevisten persones que no han pogut localitzar als seus difunts assassinats, desitjant donar-los sepultura; també a dones els fills nounats de les quals els van ser arrabassats, per a acabar amb aquells que protestaven davant la dictadura i van ser torturats. En tots els casos es posen noms, rostres i llàgrimes a totes aquestes persones.[10] El documental, produït en associació amb El Deseo de Esther García Rodriguez i Agustín i Pedro Almodóvar, compte la cerca aquestes milers de persones desaparegudes durant l'època de Franco i la lluita contra l'oblit dels qui encara continuen reclamant justícia per als seus familiars.[7]

Recepció í crítica modifica

El silencio de otros ha estat ben rebuda tant pel públic com per la crítica cinematogràfica, convertint-se en la pel·lícula amb la tercer millor mitjana per còpia en la setmana de la seva estrena en cinemes a Espanya, el 16 de novembre de 2018, i rebent més de 30 premis a nivell nacional i internacional (veure Premis i Nominacions) des de la seva estrena en la Berlinale al febrer de 2018, incloent el Premi del Público i el Premi del Cinema per la Pau en la Berlinale 2018. A més de guanyar el Goya, el Forqué i el Platino, va ser un dels cinc documentals nominats a Millor Documental Europeu als Premis del Cinema Europeu (EFA). L' Acadèmia de Hollywood també ha reconegut a El silencio de otros, sent un dels quinze documentals preseleccionats en la shortlist que va optar a la nominació a Millor Documental en la 91 edició dels Premis Oscar.[11]

La premsa es va fer ressò de la pel·lícula des de la seva estrena en la Berlinale, destacant que El silencio de otros “recorda a les milers de víctimes de la dictadura que encara lluiten perquè es faci justícia” (El País)[12] i el “doble premi a la memòria històrica” (El Mundo).[13] Segons el crític Carlos Boyero, es tracta d'una actual història de la infàmia, i celebra que tantes víctimes narrin davant de la cambra el sofriment i les tortures a les quals van ser sotmeses i que això pugui servir per a aconseguir justícia. Carlos Loureda escriu per a Fotogramas que El silencio de otros és “el documental més necessari dels últims 80 anys a Espanya” [14] i la revista Cinemanía considerava el documental “colpidor i clarivident”.[15]

La premsa i crítica internacional ha estat també unànime, amb destacats mitjans internacionals com Le Monde,[16] The Hollywood Reporter,[17] The Guardian,[18][19] O'Globo,[20] The New Yorker,[21] ScreenDaily,[22] o Democracy Now!,[23] entre altres, ressaltant l'impactant i necessari del documental i la rigorositat i tacte amb el qual es tracta el tema. Segons ScreenDaily, “El Silencio Otros emergeix com un emocionant homenatge a les petites victòries de les i els individus amb determinació”;[24] The Hollywood Reporter destaca que es tracta de “un documental emocionant... una història molt necessària, comptada amb rigor i convicció”;[25] mentre que el diari Le Monde ressaltava “la força dramàtica de la narració”[26] i Film Inquiry la situava estilísticament entre Nostalgia de la Luz i The Act of Killing.[27] Los Angeles Times lloava l'estil del documental: "Carracedo i Bahar sàviament mantenen la càmera explorant i enfocant-se en les cares apassionades dels seus subjectes, permetent que els seus esquinçadors testimoniatges siguin el centre d'atenció".[28] Ben Kenigsberg del The New York Times ressalta de la mateixa manera que la pel·lícula “esglaia en mostrar com els vestigis de l'era de Franco han persistit a Espanya” encara que apunta que "el documental podria exposar la complexitat de la querella internacional amb més claredat. Una cosa són els procediments d'extradició, però la pel·lícula és més confusa a l'hora d'explicar com una jutgessa argentina aconsegueix expedir una ordre d'exhumació a Espanya.”[29] El periodista de The Nation, Stuart Klawans,El periodista de The Nation, Stuart Klawans, es referia al film com “un thriller lúcid, perspicaç i artístic” i destacava que “moltes vegades he qüestionat la idea que les pel·lícules poden canviar el món - fins i tot he rigut - per això tinc l'obligació d'esmentar El Silencio de Otros (...) Ha aconseguit un canvi al món."[30]

El periodista Willy Veleta, en un article d'opinió titulat Tres errores de 'El silencio de otros', considera que el documental conté tres fallades argumentals.[31] El propi mitjà va publicar sota l'article una rèplica dels directors refutant punt a punt cada suposat error i demostrant que els punts eren incorrectes. El periodista Javier Padilla va basar el seu article 'Las mentiras de El silencio de otros' en aquests tres suposats "errors", en el qual també opinava que el documental "no distingeix entre assumptes que mereixen tractaments diferenciats. Fica en el mateix sac els assassinats i tortures de la postguerra, els crims de l'últim franquisme, els canvis de noms dels carrers, el segrest de bebès, Billy el Niño i les fosses comunes."."[32] El crític de cinema Miguel Martín Maestre considerava en un article d'opinió titulat El Cine Impostor. El silencio de otros per la revista Último Cero que la pel·lícula embellia i ficcionava alguns aspectes per a fer-la emotiva i sensiblera.[33] Aitana Vargas, besneta d'una de les víctimes, va publicar en la plataforma online Medium un text dirigit a l'editor de la revista setmanal The New Yorker en resposta a un article publicat sobre la pel·lícula en aquest mitjà en considerar que la informació inclosa i relacionada amb l'exhumació del seu besavi era incompleta i insuficient, encara que ressaltava que apreciava el treball realitzat pels directors d' El silencio de otros.[34]

La pel·lícula ha estat àmpliament secundada pels seus protagonistes, associacions de memòria històrica, querellants, víctimes i supervivents, qui organitzen i participen activament en projeccions i col·loquis d'El Silencio de Otros tant dins com fora d'Espanya, considerant el documental una important eina per a la visibilitat del moviment memorialista.[35][36] Alguns d'aquests protagonistes i querellants a més han acompanyat als directors a festivals com la Berlinale, Sheffield Doc Fest o SEMINCI i estrenes a París, Toronto, Nova York, Los Angeles o Beirut. També van acudir a la gala dels Premis Goya juntament amb els directors, els qui van dedicar el guardó a “les milers de víctimes i supervivents de la dictadura franquista, les que se'ns han anat i les que lluiten dia a dia, avui, pel seu dret a la justícia i a la veritat”.[37] Horacio Sáinz, un dels protagonistes descrivia el moment en la revista de la Acadèmia de Cinema: “quan la parella de presentadors va cridar “¡El silencio de otros!”, saltem feliços, igual que en altres punts d'Espanya i del món van fer molts milers de dones i homes de totes les edats i procedències que se senten representats per la història que la pel·lícula narra de manera magistral”.[36] Una altra de les protagonistes, Paqui Maqueda, destacava que se sentia “molt orgullosa d'aquest tremend i potent treball, d'aquest bell projecte col·lectiu, d'aquest crit contra la impunitat que suposa el documental”, en un article publicat en el Portal d'Andalusia en el qual enumerava “els motius per les quals personalment i com a activista de la memòria històrica aquesta pel·lícula és mereixedora de quantes distincions i premis se li han atorgat”.[35]

El Silencio de Otros va ser emesa en obert a La 2 d'RTVE el 4 d'abril de 2019 en horari prime time, obtenint una audiència de 951.000 espectadors i convertint-se en el documental més vist de la cadena des de 2014.[38][39] Després de l'emissió, víctimes, supervivents i querellants van llançar una petició en la plataforma Change.org per a demanar la modificació de la Llei d'Amnistia de 1977 que ja supera les 150.000 signatures.[40]

El Silencio de Otros s'ha estrenat a cinemes dels Estats Units, França, Portugal, Brasil i Espanya, participat en més de 100 festivals (inclòs el festival itinerant mexicà Ambulante creat per Gael García Bernal i Diego Luna), i ha estat projectada en més de 45 països en tots els continents.[41]

Vegeu també modifica

Premis i nominacions modifica

Any Categoria Premi / Festival País Resultat
2020 Millor Documental Premis Emmy   Estats Units Guanyadora
Millor Documental Polític Guanyadora
2019 Millor Pel·lícula Documental Premis Goya   Espanya Guanyadora
Millor Pel·lícula Documental Premis Platino - Guanyadora
Millor Pel·lícula Documental Premis Cinematogràfics José María Forqué   Espanya Guanyadora
Millor guió de Llargmetratge Documental ALMA Sindicat de Guionistes   Espanya Guanyadora
Premi Jurat Jove XVI Mostra de Cinema i Drets Humans de Saragossa   Espanya Guanyadora
Millor Llargmetratge Documental Premis Oscar   Estats Units Prenominada
Millor Pel·lícula Documental Premis Feroz   Espanya Nominada
Premi Spotlight Cinema Eye Honors   Estats Units Nominada
2018 Premi del públic a Millor Documental (Secció Panorama) Festival Internacional de Cinema de Berlín   Alemanya Guanyadora
Premi Cinema per la Pau Guanyadora
Premi del Jurat Sheffield International Documentary Festival   Regne Unit Guanyadora
Premi Millor Pel·lícula Estrangera de No Ficció Traverse City Film Festival   Estats Units Guanyadora
Número 2 Favorit del públic IDFA, Festival Internacional de Cinema d'Amsterdam   Països Baixos Guanyadora
Top 10 Favorits del Públic Hot Docs - Festival Internacional de Documental del Canadà   Canadà Guanyadora
Premi de Justícia Social Victor Rabinowitz & Joanne Grant Festival Internacional de Cinema dels Hamptons   Estats Units Guanyadora
Millor Pel·lícula Documental Festival Internacional de Cinema de Santa Fe   Estats Units Guanyadora
Millor Pel·lícula "Testimoniatge Polític" Festival Internacional de Documental de Jihlava   Txèquia Guanyadora
Esment Especial del Jurat, Documental Creatiu Festival Internacional de Cinema i Fòrum de Drets Humans de Ginebra   Suïssa Guanyadora
Premi del Públic Festival de Cinema Favourites Berlín   Alemanya Guanyadora
Millor Pel·lícula Documental Festival de Cinema Evolution Mallorca   Espanya Guanyadora
Premi Salvador Allèn Festival de les Llibertats   Bèlgica Guanyadora
Premi Federació Internacional de Drets Humans Guanyadora
Premi del Públic Festival de Cinema de Drets Humans Free Zone Belgrad   Sèrbia Guanyadora
Millor Llargmetratge Documental Festival Internacional de Cinema de Kobanê   Síria Guanyadora
Premi del Jurat al Millor Documental Festival Internacional de Cinema del Brasil   Brasil Guanyadora
Premi del Públic a la Millor Pel·lícula Guanyadora
Premi de la Crítica José Carlos Avelar Guanyadora
Premi Stefan Jarl Tempo Documentary Festival   Estats Units Guanyadora
Premi Pare Lorentz Associació Internacional de Documental   Estats Units Guanyadora
Premi de la Crítica Festival Internacional de Cinema Polític   França Guanyadora
Millor Pel·lícula Documental Festival Human Rights Wrong Oslo   Finlàndia Guanyadora
Premi del Público Peter Wintonick Festival Documental de Tessalònica   Grècia Guanyadora
Millor Pel·lícula Documental Festival de Cinema i Drets Humans de Madrid   Espanya Guanyadora
Esment Especial - Millor Documental Premis Take One   Estats Units Guanyadora
Més ben Documental Europeu Premis del Cinema Europeu   Unió Europea Nominada
Millor Pel·lícula Associació Internacional de Documental   Estats Units Nominada
Selecció Premi LUX Premi LUX de Cinema del Parlament Europeu   Bèlgica Inclosa

Referències modifica

  1. ↑ «Doble premio a la memoria histórica» (en castellà), 24-02-2018. [Consulta: 4 febrer 2019].
  2. ↑ «El silencio de otros » Premios Goya 2019». [Consulta: 4 febrer 2019].
  3. ↑ 20Minutos. «La española 'El silencio de otros' logra el premio Platino al mejor documental» (en castellà), 13-05-2019. [Consulta: 17 maig 2019].
  4. ↑ «‘El silencio de otros' y ‘Cerdita’, ganadores en los 24 Premios Forqué – CIMA – Asociación de mujeres cineastas y de medios audiovisuales» (en castellà). [Consulta: 17 maig 2019].
  5. ↑ «91ST OSCARS SHORTLISTS» (en anglès), 14-12-2018. [Consulta: 17 maig 2019].
  6. ↑ «THE SILENCE OF OTHERS» (en anglès). [Consulta: 17 maig 2019].[Enllaç no actiu]
  7. ↑ 7,0 7,1 Loureda, Por Carlos. «‘El Silencio de otros', apoteósico clamor contra los ladrones de la memoria» (en espanyol europeu), 12-11-2018. [Consulta: 4 febrer 2019].
  8. ↑ «Querella Argentina | Asociación para la Recuperación de la Memoria Histórica». [Consulta: 6 febrer 2019].
  9. ↑ «Querella Argentina | CeAQUA» (en espanyol europeu). [Consulta: 6 febrer 2019].
  10. ↑ Crespo, Irene. «El silencio de los otros» (en espanyol europeu), 30-10-2018. [Consulta: 8 abril 2019].
  11. ↑ «91ST OSCARS SHORTLISTS» (en anglès), 14-12-2018. [Consulta: 12 setembre 2019].
  12. ↑ Belinchón, Gregorio «Viaje a las cunetas del franquismo» (en castellà). , 17-02-2018 [Consulta: 12 setembre 2019].
  13. ↑ «Doble premio a la memoria histórica».
  14. ↑ «‘EL SILENCIO DE OTROS', APOTEÓSICO CLAMOR CONTRA LOS LADRONES DE LA MEMORIA».
  15. ↑ «El silencio de los otros».
  16. ↑ «« Le Silence des autres » : la patiente exhumation de la mémoire espagnole» (en francès). , 13-02-2019 [Consulta: 17 maig 2019].
  17. ↑ «'The Silence of Others': Film Review | Berlin 2018» (en anglès). [Consulta: 17 maig 2019].
  18. ↑ Jones, Sam «Franco's cruel legacy: the film that wants to stop Spain forgetting» (en anglès). , 08-06-2018 [Consulta: 17 maig 2019].
  19. ↑ Carracedo, Almudena «No more silence: Franco’s victims raise their voices» (en anglès). , 20-10-2018 [Consulta: 17 maig 2019].
  20. ↑ «Crítica: 'O silêncio dos outros'» (en portuguès brasiler), 28-02-2019. [Consulta: 17 maig 2019].
  21. ↑ Taladrid, Stephania «Spain's Open Wounds» (en anglès). , 10-01-2019 [Consulta: 17 maig 2019].
  22. ↑ Hunter2018-06-08T09:08:00+01:00, Allan. «'The Silence Of Others': Sheffield Review» (en anglès). [Consulta: 17 maig 2019].
  23. ↑ «“El silencio de otros”: un nuevo documental retrata la búsqueda de justicia de las víctimas de la dictadura franquista en España» (en castellà). [Consulta: 17 maig 2019].
  24. ↑ Hunter2018-06-08T09:08:00+01:00, Allan. «'The Silence Of Others': Sheffield Review» (en anglès). [Consulta: 1r desembre 2019].
  25. ↑ «'The Silence of Others': Film Review | Berlin 2018» (en anglès). [Consulta: 1r desembre 2019].
  26. ↑ «« Le Silence des autres » : la patiente exhumation de la mémoire espagnole» (en francès). , 13-02-2019 [Consulta: 1r desembre 2019].
  27. ↑ Ahmed, Musanna. «THE SILENCE OF OTHERS: Momentous Story Must Be Seen On The Big Screen (& Interview With Filmmakers)» (en anglès americà), 21-09-2018. [Consulta: 17 maig 2019].
  28. ↑ Rechtshaffen, Michael. «Review: The ghost of Gen. Franco haunts the documentary ‘The Silence of Others'». Arxivat de l'original el 2019-06-03. [Consulta: 12 juny 2019].
  29. ↑ [enllaç sense format] https://www.nytimes.com/2019/05/07/movies/the-silence-of-others-review.html
  30. ↑ Klawans, Stuart «Faith and Change in ‘Amazing Grace’ and ‘The Silence of Others'» (en anglès). , 16-05-2019 [Consulta: 17 maig 2019]. Arxivat 2019-07-07 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2019-07-07. [Consulta: 11 juliol 2020].
  31. ↑ Veleta, Willy. «Tres errores de 'El silencio de otros'» (en castellà). [Consulta: 8 abril 2019].
  32. ↑ [enllaç sense format] https://www.letraslibres.com/espana-mexico/cultura/las-mentiras-el-silencio-otros
  33. ↑ Maestro, Miguel Ángel Martín. «El cine impostor. El silencio de otros (Almudena Carracedo, Roberto Bahar, 2018)» (en espanyol europeu), 03-05-2019. [Consulta: 14 maig 2019].
  34. ↑ Vargas, Aitana. «My grandmother’s story must be told», 11-01-2019. [Consulta: 24 abril 2019].
  35. ↑ 35,0 35,1 «El silencio de los otros - Portal de Andalucía». [Consulta: 17 maig 2019].
  36. ↑ 36,0 36,1 «Ocurrió en Sevilla » Premios Goya 2019». [Consulta: 17 maig 2019].
  37. ↑ , <https://www.youtube.com/watch?v=1Q9OJf0Mz30&list=PLWWi_ypYDw7kSXdPfM6exD-kWuoYGN2oo&index=2&t=0s>
  38. ↑ vertele.eldiario.es. «'El silencio de otros' sorprende en La 2 con un dato para recordar: 5.2%, por encima de Cuatro» (en espanyol europeu), 05-04-2019. [Consulta: 17 maig 2019].
  39. ↑ «GRAN ÉXITO DE AUDIENCIA DEL DOCUMENTAL “EL SILENCIO DE OTROS” EN LA 2 – El Blog de Cine Español». [Consulta: 17 maig 2019].
  40. ↑ «Firma la petición». [Consulta: 17 maig 2019].
  41. ↑ «The Silence of Others - Award winning documentary film» (en anglès americà). [Consulta: 17 maig 2019].

Enllaços externs modifica

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=El_silencio_de_otros&oldid=33181419»