El temps que queda
pel·lícula de 2005 dirigida per François Ozon
El temps que queda (títol original: Le Temps qui reste) és una pel·lícula francesa dirigida per François Ozon, estrenada l'any 2005. Ha estat doblada al català.[1]
Le Temps qui reste  | |
|---|---|
| Fitxa | |
| Direcció | François Ozon |
| Protagonistes | |
| Guió | François Ozon |
| Música | Valentín Silvèstrov i Arvo Pärt |
| Fotografia | Jeanne Lapoirie |
| Muntatge | Monica Coleman |
| Productora | Fidélité Productions |
| Distribuïdor | Teodora Film i Netflix |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | França |
| Estrena | 2005 |
| Durada | 81 min |
| Idioma original | francès |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | drama i cinema LGBT |
| Tema | malaltia terminal, càncer, morir, parting (en)  , secretisme i percepció del temps |
| Lloc de la narració | París |
| Època d'ambientació | dècada del 2000 |
           | |
Argument modifica
Romain, fotògraf homosexual de 31 anys, descobreix que té un càncer generalitzat. Només li queden tres mesos de vida.
Decideix anunciar-ho només a la seva àvia i amagar-ho al seu company Sacha, als seus pares i a la seva germana amb qui s'entén poc. A l'autopista, camí de casa de la seva àvia, discuteix amb la propietària d'un restaurant que sembla molt interessada en ell.[2]
Repartiment modifica
- Melvil Poupaud: Romain
- Jeanne Moreau: Laura, la seva àvia
- Valeria Bruni Tedeschi: Jany
- Daniel Duval: el pare de Romain
- Marie Rivière: la mare de Romain
- Christian Sengewald: Sacha
- Louise-Anne Hippeau: Sophie, la germana de Romain
- Henri de Lorme: el metge
- Walter Pagano: Bruno
- Violetta Sanchez: l'agent
- Ugo Soussan Trabelsi: Romain, de nen
- Alba Gaïa Kraghede Bellugi: Sophie nen
- Victor Poulouin: Laurent
- Laurence Ragon: la notària
- Thomas Gizolme: ajudant de la fotògrafa
Rebuda modifica
- Premis 2005: Seminci: Espiga de Plata, Millor Actor (Poupaud)
- Crítica: "Ozon s'aplica a comptar amb contenció una història feta de silencis i de petites heroïcitats. És un film que destaca per la seva intel·ligència, per la sensibilitat (...) És tendra quant li toca, però també dol, i no pot"[3]
Referències modifica
- ↑ «ésAdir > Filmoteca: pel·lícules >El temps que queda». [Consulta: 31 desembre 2018].
- ↑ «Le Temps qui reste» (en anglès). The New York Times.
- ↑ Torreiro, M. «Le Temps qui reste». El País.