El testament d'Orfeu

pel·lícula de 1960 dirigida per Jean Cocteau

El testament d'Orfeu (títol original en francès: Le Testament d'Orphée) és un pel·lícula francesa dirigida per Jean Cocteau el 1959 i estrenada el 1960. Ha estat doblada al català.[1]

Infotaula de pel·lículaEl testament d'Orfeu
Le Testament d'Orphée
Cathédrale d'images près des Baux de Provence.JPG
Fitxa
DireccióJean Cocteau
Protagonistes
Jean Cocteau
Jean Marais
Maria Casarès
François Périer
Édouard Dermit
Director artísticPierre Guffroy
ProduccióJean Thuillier
Dissenyador de produccióPierre Guffroy modifica
GuióJean Cocteau
MúsicaGeorges Auric
Martial Solal
Dissenyador de soPierre Bertrand
René Sarazin
FotografiaRoland Pontoizeau
MuntatgeMarie-Josèphe Yoyotte
VestuariJanine Janet
ProductoraLes Éditions Cinégraphiques (França)
DistribuïdorCinédis (França)
UGC (França)
Connaissance du Cinema (França)
Tamasa Distribution (França)
Les Acacias (França)
Robur (França)
Ciné Classic (França)
Dades i xifres
País d'origenFrança
Estrena1960
Durada81 minuts
Idioma originalfrancès modifica
Doblada al catalàSí
Coloren blanc i negre modifica
Descripció
Gènerebiografia
Manifest poètic

Sèrie The Orphic Trilogy (en) Tradueix
Orpheus (en) Tradueix
modifica

IMDB: tt0054377 Filmaffinity: 698214 Allocine: 29705 Rottentomatoes: m/testament-of-orpheus Allmovie: v49182 TCM: 92622 Modifica els identificadors a Wikidata

Argument[2]Modifica

Mort i resurrecció del poeta. Colpit per una bala, el poeta Jean Cocteau viatja a un altre temps. Vida i mort, present i futur, monstres i imaginació, angoixes i fantasmes, és el testament del poeta cineasta, la seva biografia sense cap preocupació de cronologia. Jean Cocteau hi té el paper principal.

RepartimentModifica

Banda sonoraModifica

Músiques addicionals: Christoph Willibald Gluck, Georg Friedrich Haendel, Johann Sebastian Bach (BWV 1067, Menuet i Badinerie), Richard Wagner.

ProduccióModifica

RodatgeModifica

  • Període preses: 1959, setembre a novembre
  • Interiors: Estudis de la Victorine (Alps Marítims), Estudis Francoeur (París)
  • Exteriors:
  • Jean Cocteau va acceptar que un equip radiofònic, dirigit per Roger Pillaudin, segueixi el rodatge de la pel·lícula.

AcollidaModifica

« Aquesta pel·lícula és bonica perquè és la pel·lícula d'un home que sap que morirà i que no arriba a prendre's la mort seriosament. (Cahiers du cinéma) »

.

Premis i nominacionsModifica

Nominacions

ReferènciesModifica

  1. «El testament d'Orfeu». esadir.cat.
  2. «Le testament d'orphée». The New York Times.
  3. Casats en l'època del rodatge, una o l'altre són als crèdits segons diferents bases de dades cinematogràfiques: Annette Vadim per l’imdb, Roger Vadim per la BiFi, i tots dos per The TCM Movie Database Estats Units (TCM menciona Roger Vadim i « Annette Strøyberg »). Com indica Jean Cocteau en l'epíleg de la pel·lícula, cada espectador haurà pogut reconèixer diverses celebritats entre les aparicions dels «amics d'Orfeu».
  4. Propietat de Francine Weisweiller.