El tresor de Sierra Madre

El tresor de Sierra Madre (títol original en anglès: The Treasure of the Sierra Madre)[1] és una pel·lícula de John Huston de 1948 i protagonitzada per Humphrey Bogart. Està basada en la novel·la de Ben Traven de 1927 del mateix nom i fou una de les primeres pel·lícules de Hollywood filmades gairebé totalment en exteriors a fora dels Estats Units (a Tampico, Mèxic), encara que les escenes de nit es varen filmar encara a l'estudi. La pel·lícula és bastant fidel a la novel·la.

Infotaula de pel·lículaEl tresor de Sierra Madre
The Treasure of the Sierra Madre
The Treasure of the Sierra Madre.jpg
Fitxa
DireccióJohn Huston
Protagonistes
ProduccióWarner Bros.
Dissenyador de produccióJohn Hughes Modifica el valor a Wikidata
GuióB. Traven (novel·la)
John Huston
MúsicaMax Steiner
FotografiaTed D. McCord
MuntatgeOwen Marks
ProductoraWarner Bros. Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorWarner Bros.
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Estrena1948
Durada126 min.
Idioma originalAnglès
Doblada al catalàSí 
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Pressupost3,8 milions de dòlars
Descripció
Basat enThe Treasure of the Sierra Madre Modifica el valor a Wikidata
GènereAventures
Western
Drama
Temapena de mort Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióMèxic Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0040897 Filmaffinity: 639765 Allocine: 7158 Rottentomatoes: m/treasure_of_the_sierra_madre Allmovie: v50884 TCM: 2852 TV.com: movies/the-treasure-of-the-sierra-madre Modifica el valor a Wikidata

Cinc grans pel·lícules allunyen Humphrey Bogart del seu etern rol d'home dur i amargat quasi sempre situat sobre la línia que separa el legal de l'il·legal: Sahara, The Caine Mutiny (en català El motí del Caine), Passage to Marseille i El tresor de Sierra Madre. Les tres primeres pertanyen amb lleugeríssimes variacions al gènere bèl·lic i d'elles sols El motí del Caine, realitzada quasi deu anys després de finalitzada la contesa, escapen del to triomfalista i propagandístic del cinema fet en aquella època en què els Estats Units mantenien el seu esforç bèl·lic en Europa i el Pacífic. En un sentit totalment contrari, tant La reina d'Àfrica com El tresor de Sierra Madre, ambdues dirigides per John Huston, s'enquadren en un gènere potser menor, el cinema d'aventures, en el que tanmateix destaquen com dues memorables obres mestres en les que cinema i llegenda es donen la mà per a confluir en el desmesurat gust per la vida del seu director i el seu principal protagonista, dos mites del Hollywood dels anys cinquanta.[2]

Conta la llegenda que John Huston acceptà l'encàrrec de rodar La reina d'Àfrica nomes perquè el productor, com així fou en efecte, pretenia rodar en exteriors naturals del continent negra. La història amagada darrera la producció i el rodatge de El tresor de Sierra Madre coincideix en aquest cúmul de preferències personals, en aquest cas la possibilitat de desplaçar-se a Mèxic, a les que s'uneixen el seu gust per la literatura popular. la novel·la de Ben Traven, i de treballar amb el seu pare, l'actor Walter Huston. Ja fos pel seu talent per a la creació d'una atmosfera trepidant, per l'extraordinari treball dels seus protagonistes o per la solidesa amb que afrontà una pel·lícula que sobre el paper hagués hagut de figurar entre els centenars de productes de segona fila, autoritzats per a tots el públics amb els que Hollywood alimentava la seva poderosa maquinaria industrial dintre i fora dels Estats Units, El tresor de Sierra Madre guanyà els Oscar corresponents a Millor Guió i Millor Director. Paradoxalment, la pel·lícula fou un fracàs. D'alguna manera el públic s'havia acostumat a l'encasellament d'Humphrey Bogart i no acceptà que aquest es veies embolicat en una barreja de delirant aventura amb rivets de western en la que, a més, donava vida a un personatge ambigu i paranoic la cobdícia del qual el converteix en el dolent de la funció. Conseqüentment, la pel·lícula fou relegada per la Warner Bross, i tindrien de passar quasi vint anys des de la seva data de producció fins que els crítics francesos de la nouvelle vague especialistes en re valoritzar no pocs dels clàssics menors del cinema americà, li feren justícia.[2]

Com fou creat el filmModifica

El procés de creació de El tresor de Sierra Madre es remunta a 1935. En aquella època John Huston era un més dels centenars de guionistes a sous setmanal contractats per la Warner Bross. Fascinat per la novel·la de Ben Traven, Huston va escriure el guió abans de què l'estudi es planteges la possibilitat de comprar els drets d'adaptació. Huston també era un entusiasta de Mèxic, país que en el seu imaginari personal estava unit a la aventura i als seus records com a soldat voluntari en la cavalleria del primer exercit sorgit després del triomf de la Revolució. No és d'estranyar que quan el 1942 s'assabentà de que finalment els drets havien estat comprats per l'estudi li demanés personalment a Jack Warner que el deixes dirigir la pel·lícula. En aquest moment Huston ja era un dels joves directors promesa de la Warner mercès al clàssic del cinema negre El falcó maltès adaptació de la novel·la de Dashiell Hammett i la primera de les seves col·laboracions amb Bogart, però precisament l'èxit d'aquest clàssic del cinema negre havia cridat l'atenció del Departament d'Estat i dels seus especialistes en cinema, pel que Huston fou reclutat per a dirigir alguns dels llargmetratges propagandístics de la sèrie Why We Fight? (Per què lluitem?. En el seu retorn dels camps de batalla, on rodà algunes de les imatges més destacades i estremidores dels soldats americans en combat. Huston ja gaudia d'un merescut prestigi professional que sabé rendibilitzar alhora de fer de El tresor de Sierra Madre una aventura personal.[2]

Aventures i westernModifica

Pel·lícula d'aventures amb elements de western, El tresor de Sierra Madre incorpora al mateix temps una profunda premissa moral que apunta al poder destructiu de la cobdícia. La història és tan senzilla en aparença com complexa en el que respecta a la vida interior dels seus protagonistes. Després d'haver treballat durament en la construcció, Dobbs, un home de mitjana edat fart de cercar fortuna i no trobar-la, convenç al seu company Curtin, un home de dèbil caràcter, però especialment honest, perquè ambdós inverteixin els seus estalvis i la suma que els hi ha tocat en un sorteig de la loteria a la recerca d'or. L'objectiu està a Sierra Madre, una carena muntanyosa situada a 300 quilometres de Mèxic D. F. Pel camí se'ls i uneix un estrafolari i envellit prospector, que afegeix a l'aventura un xic més de sentit comú. Malgrat tot, l'assetjament que els tres aventurers pateixen a mans d'un grup de bandits liderats per un perillós cabdill local i el desgast psicològic derivat de les incessants penúries porten a Dobbs a tornar-se progressivament foll. Desconfiat i colèric, Dobbs es capaç de negar la seva ajuda a un grup de veïns que cerquen desesperadament l'ajuda dels homes blancs per salvar la vida d'un dels infants del poble queixat de febres. Una vegada que el grup se separa, Dobbs i Curtin aconsegueixen trobar or en quantitat més que suficient per a retirar-se durant una llarga temporada, però el camí que els separa de la civilització encara és llarg i ple de perills. No obstant, el perill més gran, resideix en la paranoia de Dobbs, ara obsessionat per les suposades intencions dels seus companys, als quals veu com adversaris disposats a robar-lo. A mesura que avancen en el camí de tornada, la follia de Dobbs assoleix el paroxisme. És en aquest moment quan Dobbs dispara contra Curtin, abandonant-lo malferit i també quan poc temps després mor a mans dels bandits mentre els seus antics companys contemplen des de la distancia com l'or que tant de sofriment els ha costat es perd davant la desídia d'aquests bandits que tal vegada no ho siguin tant, ja que el simple menyspreu d'aquesta suposada riquesa material poeta implícita una forma d'entendre la vida en la que molts valors prevalen sobre la riquesa material i sobre els límits als que pot arribar l'esser humà en la seva recerca. Evidentment, i vist des de la perspectiva del temps transcorregut, es tractava d'un missatge complex i agosarat per el western de post-guerra, però no resta mèrit, més aviat tot el contrari, a una pel·lícula que almenys en el que respecta al guió i a les interpretacions marcà una fita en aquest encreuament entre cinema de l'oest i genuïna aventura.[2]

Va rebre 3 Oscars: millor director, millor actor secundari (Walter Huston i pare del director) i millor guió.

ArgumentModifica

Fred C. Dobbs (Humphrey Bogart) creu que podrà posar fi a la seva vida de pobresa viatjant fins a Tampico a la recerca d'or. Emprenen l'expedició en companyia de dos altres rodamons (Walter Huston i Tim Holt), però l'avarícia i les enveges entre ells superen amb escreix qualsevol altra dificultat del camí.

RepartimentModifica

ReferènciesModifica

  1. Títol en català a Ésadir.cat
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Revista de cinema Acción. Estiu del 2011. (ISSN: 2172-0517)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: El tresor de Sierra Madre