El vigilant en el camp de sègol

El vigilant en el camp de sègol (The Catcher in the Rye, en versió original) és una novel·la de l'escriptor estatunidenc J. D. Salinger. Publicada per primer cop als Estats Units el 1951, fou traduïda al català per Xavier Benguerel el 1965, sota el títol L'ingenu seductor, pel Club Editor -El club dels novel·listes- i, posteriorment, per Ernest Riera i Josep Maria Fonalleras el 1990 i publicada per l'editorial Empúries.

Infotaula de llibreEl vigilant en el camp de sègol
The Catcher in the Rye
Catcher-in-the-rye-red-cover.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Tipusobra literària Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorJ. D. Salinger
Llenguaanglès Modifica el valor a Wikidata
Artista de la cobertaE. Michael Mitchell (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
PublicacióEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata, 16 de juliol de 1951
EditorialLittle, Brown and Company Modifica el valor a Wikidata
Edició en català
TraductorErnest Riera i Josep M. Fonalleras[1]
Dades i xifres
GènereNovel·la
Nombre de pàgines120
Personatges
Lloc de la narracióNova York Modifica el valor a Wikidata
Premis
PremisEls 100 llibres del segle de Le Monde Modifica el valor a Wikidata
Altres
ISBNISBN 8475962653
OCLC287628 Modifica el valor a Wikidata

La novel·la explica el retorn d'amagat d'un adolescent, Holden Caulfield, des de l'internat de Pencey, d'on ha estat expulsat, fins a Nova York, on viu la seva família. Els seus pares no saben que ha estat expulsat ni de bon tros que ha tornat a la ciutat. Holden és un jove amb greus problemes de relació i algun tret psicòtic, cosa que serveix a l'autor per a mostrar l'angoixa dels adolescents inadaptats. La narració s'allarga durant els tres dies en què el protagonista posa de manifest la seva aversió per les convencions socials i per tota mena de relació amb els companys i antics coneguts, els quals considera uns hipòcrites. Només s'escapa d'aquesta caracterització la seva germana Phoebe, a qui estima de veritat i que representa la innocència de la infantesa, així com Allie, un altre germà que va morir de leucèmia, a qui recorda positivament i amb qui té unes breus converses que mostren el seu malestar psíquic.

Quan es va publicar aquesta obra, va aixecar molta controvèrsia per l'ús de paraulotes i pel retrat que fa de la sexualitat i de l'angoixa del protagonista. Amb tot, ha estat una obra que ha tingut una gran influència en la narrativa posterior.

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. «El vigilant en el camp de sègol». Diputació de Barcelona. [Consulta: 2 maig 2013].

Enllaços externsModifica