Elani cuaforcat

Espècie d'ocell

L'elani cuaforcat (Chelictinia riocourii), és una espècie d'ocell rapinyaire de la família dels accipítrids (Accipitridae) que habita als espais oberts d'Àfrica subsahariana, sobretot al nord de l'equador.

Infotaula d'ésser viuElani cuaforcat
Chelictinia riocourii Modifica el valor a Wikidata
Chelictinia riocourii Fuertes.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nombre de cries4 Modifica el valor a Wikidata
Període d'incubació de l'ou29 dies Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Status iucn3.1 VU-ca.svg
Vulnerable
UICN22695042 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreAccipitriformes
FamíliaAccipitridae
GènereChelictinia
EspècieChelictinia riocourii Modifica el valor a Wikidata
(Vieillot, 1822)
Nomenclatura
ProtònimElanoides riocourii Modifica el valor a Wikidata

DescripcióModifica

És una espècie de milà petit i prim de color gris i blanc, d'uns 30 cm de longitud i una envergadura d'uns 78 cm,[1] amb un bec relativament dèbil, un cap ample, una ales llargues i punxegudes i una cua profundament bifurcada. Generalment els adults són de color gris pàl·lid per la part superior i blanc per la part inferior, amb el front de color blanc i una taca negra al voltant dels ulls. Durant el vol, les plomes de vol de color grisós fosc contrasten amb les vores internes de les ales. També tenen una clara barra de color negre a través del carp. Els exemplars més joves són més foscos a l'esquena i un color crema per la part inferior. Els ulls quan són adults són de color vermell.[2]

El seu vol és semblant al d'una oreneta i acostuma a flotar a l'aire com un xoriguer.[3]

TaxonomiaModifica

El nom genèric chelictinia possiblement deriva del grec χελιδών o χελιδονι (chelidon), oreneta, juntament amb ικτινοσ (iktinos), estel.[4] L'epítet específic riocourii, és en nom del Compte Rioucour Antoine François du Bois, primer president de la Cort Reial de Nancy i posseïdor d'una gran col·lecció d'aus.[5]

És l'única espècie del seu gènere, i no se n'han descrit subespècies.

Distribució i hàbitatModifica

Aquesta espècie habita a la sabanes africanes i zones de cultiu en una banda entre els 8º i 15º de latitud nord, estenent-se des del Senegal fins a costa occidental fins al Sudan, a l'est.[6] També es troben poblacions a Etiòpia i Kenya. Se'l pot trobar a molts països com: Benín, Burkina Faso, Camerun, Txad, Costa d'Ivori, Djibouti, Eritrea, Etiòpia, Gàmbia, Ghana, Kenya, Libèria, Mali, Mauritània, Níger, Nigèria, República Centreafricana, Senegal, Somàlia, el Sudan, Togo i Uganda. També s'han trobat alguns exemplars al Iemen.[7][8][9]

ComportamentModifica

S'alimenten principalment d'insectes, però també d'alguns petits vertebrats com rosegadors, serps i artròpodes. Es col·loca en arbres en petits grups i s'hi està la major part del dia. S'eleva i dona voltes sobre el terra entre 20 i 100 metres, girant contínuament o balancejant-se immòbil en contra el vent ajudant-se obrint la cua amplament.

Es reprodueix en colònies de fins a 20 parelles, tot i que ho fan com a parelles individuals, principalment des del mes de maig fins l'agost. Fan els nius amb pals que construeixen sobre les acàcies o en arbustos espinosos entre 2 i 8 metres del terra i sol estar a prop d'un altre niu d'una gran au rapinyaire com un secretari o alguna àguila marcenca.

Estat de conservacióModifica

Tot i que la seva població s'estima entre els 5.000 i els 25.000 exemplars, es creu que l'ús de pesticides en la lluita contra les plagues de llagostes, està afectant la població fent-la disminuir lleugerament.[10]

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Elani cuaforcat
  1. «Elanio Golondrina». [Consulta: 16 desembre 2020].
  2. Ferguson-Lees, James; Christie, David A.. Raptors of the world (en anglès), 2001, p. 449. ISBN 0-7136-8026-1. 
  3. Christie, David A.; Ferguson-Lees, James. Raptors of the World (en anglès). Bloomsbury Publishing, 2010-07-30. ISBN 978-1-4081-3550-1. 
  4. Shaw, William T. The China or Denny pheasant in Oregon, with notes on the native grouse of the Pacific Northwest. Philadelphia,: J. B. Lippincott Co.,. 
  5. Jobling, James A. The Helm dictionary of scientific bird names [electronic resource : from aalge to zusii]. London : Christopher Helm, 2010. ISBN 978-1-4081-3326-2. 
  6. The Birds of Africa: Volume I (en anglès). Bloomsbury Publishing, 2020-06-25. ISBN 978-1-4081-8908-5. 
  7. «Bird Life Data Zone - Scissor-tailed Kite Chelictinia riocourii» (en anglès). [Consulta: 16 desembre 2020].
  8. «Chelictinia riocourii (Vieillot, 1822)» (en castellà). [Consulta: 16 desembre 2020].
  9. «Chelictinia riocourii (Elani de cua forcada) - Avibase». [Consulta: 16 desembre 2020].
  10. International), BirdLife International (BirdLife. «IUCN Red List of Threatened Species: Chelictinia riocourii», 01-10-2016. [Consulta: 16 desembre 2020].