Elecció papal de 1144
L'elecció papal de 1144 va seguir la mort del papa Celestí II i va donar lloc a l'elecció del papa Luci II.
  | |||
| Tipus | elecció papal | ||
|---|---|---|---|
| Data | 9 març 1144 | ||
← 1143
1145 → | |||
| Localització | Roma | ||
| Estat | Itàlia | ||
| Càrrec a elegir | papa | ||
| Elegit | Luci II | ||
Celestí II va morir el 8 de març de 1144 a Roma, després d'un pontificat de només cinc mesos.[1] L'elecció del seu successor es va dur a terme mentre es duia a terme una revolució del municipi, que s'oposava a la regla secular del Papa.[2] Celestí II va ser incapaç de recuperar el control total sobre la ciutat de Roma, i a més va haver de fer front també a les exigències del rei Roger II de Sicília.[3] Aquest problema va restar sense solució en la seva mort, perquè s'havia negat a confirmar els privilegis concedits a Roger pel seu predecessor Innocenci II.[3]
Els cardenals presents a Roma van elegir el cardenal Gerardo Caccianemici, sacerdot del títol de la Santa Creu de Jerusalem i ex canonge regular de Sant Frediano di Lucca. Els detalls relatius al lloc de l'elecció o la data exacta de l'elecció no estan registrats. Segons Jaffé l'elecció del 1143 s'hauria celebrat a la Basílica del Laterà, i la del 1145 a l'església de San Cesareo in Palatio.[4] Des que els elegits eren cancellers de la Santa Seu i col·laboradors proper tant d'Innocenci II com de Celestí II, es pot suposar que els cardenals volien continuar la seva política, amigable amb l'Imperi i hostil cap al rei Roger.[3] L'elegit prengué el nom de Luci II i va rebre la consagració episcopal el 12 de març de 1144.[5]
Probablement hi havia 39 cardenals en el Sacre Col·legi de Cardenals el març de 1144. Aquesta dada s'obté de Brixius, però amb algunes correccions.[6] I és que el bisbe Rodolfo of Orte va ser exclòs perquè no era cardinal en aquest moment.[7] A més, Brixinus va indicar erròniament que també Bernardo da Pisa, el futur papa Eugeni III, hauria format part del Col·legi de Cardenals, de manera similar que Zenker.[8] Però basant-se en l'examen dels subscripcions de les butlles papals del 1144[9] i les dades disponibles sobre les missions a l'exterior dels cardenals, es pot assegurar que a l'elecció no hi van participar més de 36 electors.[10]
Referències modifica
- ↑ Jaffé, II, p. 7
- ↑ Robinson, p. 78.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Robinson, p. 387
- ↑ Jaffé, II, p. 7.
- ↑ Robinson, p. 525; Jaffé, II, p. 7.
- ↑ Brixius, p. 22 nota 4
- ↑ Zenker, p. 52-53
- ↑ Zenker, p. 184–187
- ↑ Jaffé, p.1 i 7
- ↑ M. Horn: Studien zur Geschichte Papst Eugens III.(1145-1153), Peter Lang Verlag 1992, pp. 42–45.
Bibliografia modifica
- Robinson, Ian Stuart. The Papacy 1073–1198. Continuity and Innovation. Cambridge University Press, 1990. ISBN 0-521-31922-6.
- Jaffé, Phillipp. Regesta pontificum Romanorum ab condita Ecclesia ad annum post Christum natum MCXCVIII, vol. II (en llatí), 1888.
- Zenker, Barbara. Die Mitglieder des Kardinalkollegiums von 1130 bis 1159 (en alemany), 1964.
- Brixius, Johannes Matthias. Die Mitglieder des Kardinalkollegiums von 1130-1181 (en alemany). Berlin: R. Trenkel, 1912.