Elecció papal de 1144

L'elecció papal de 1144 va seguir la mort del papa Celestí II i va donar lloc a l'elecció del papa Luci II.

Plantilla:Infotaula esdevenimentElecció papal de 1144
Modifica el valor a Wikidata
Tipuselecció papal Modifica el valor a Wikidata
Data9 març 1144 Modifica el valor a Wikidata
1143 Modifica el valor a Wikidata
1145 Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióRoma Modifica el valor a Wikidata
EstatItàlia Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegirpapa Modifica el valor a Wikidata
ElegitLuci II Modifica el valor a Wikidata

Celestí II va morir el 8 de març de 1144 a Roma, després d'un pontificat de només cinc mesos.[1] L'elecció del seu successor es va dur a terme mentre es duia a terme una revolució del municipi, que s'oposava a la regla secular del Papa.[2] Celestí II va ser incapaç de recuperar el control total sobre la ciutat de Roma, i a més va haver de fer front també a les exigències del rei Roger II de Sicília.[3] Aquest problema va restar sense solució en la seva mort, perquè s'havia negat a confirmar els privilegis concedits a Roger pel seu predecessor Innocenci II.[3]

Els cardenals presents a Roma van elegir el cardenal Gerardo Caccianemici, sacerdot del títol de la Santa Creu de Jerusalem i ex canonge regular de Sant Frediano di Lucca. Els detalls relatius al lloc de l'elecció o la data exacta de l'elecció no estan registrats. Segons Jaffé l'elecció del 1143 s'hauria celebrat a la Basílica del Laterà, i la del 1145 a l'església de San Cesareo in Palatio.[4] Des que els elegits eren cancellers de la Santa Seu i col·laboradors proper tant d'Innocenci II com de Celestí II, es pot suposar que els cardenals volien continuar la seva política, amigable amb l'Imperi i hostil cap al rei Roger.[3] L'elegit prengué el nom de Luci II i va rebre la consagració episcopal el 12 de març de 1144.[5]

Probablement hi havia 39 cardenals en el Sacre Col·legi de Cardenals el març de 1144. Aquesta dada s'obté de Brixius, però amb algunes correccions.[6] I és que el bisbe Rodolfo of Orte va ser exclòs perquè no era cardinal en aquest moment.[7] A més, Brixinus va indicar erròniament que també Bernardo da Pisa, el futur papa Eugeni III, hauria format part del Col·legi de Cardenals, de manera similar que Zenker.[8] Però basant-se en l'examen dels subscripcions de les butlles papals del 1144[9] i les dades disponibles sobre les missions a l'exterior dels cardenals, es pot assegurar que a l'elecció no hi van participar més de 36 electors.[10]

Referències modifica

  1. Jaffé, II, p. 7
  2. Robinson, p. 78.
  3. 3,0 3,1 3,2 Robinson, p. 387
  4. Jaffé, II, p. 7.
  5. Robinson, p. 525; Jaffé, II, p. 7.
  6. Brixius, p. 22 nota 4
  7. Zenker, p. 52-53
  8. Zenker, p. 184–187
  9. Jaffé, p.1 i 7
  10. M. Horn: Studien zur Geschichte Papst Eugens III.(1145-1153), Peter Lang Verlag 1992, pp. 42–45.

Bibliografia modifica

  • Zenker, Barbara. Die Mitglieder des Kardinalkollegiums von 1130 bis 1159 (en alemany), 1964. 
  • Brixius, Johannes Matthias. Die Mitglieder des Kardinalkollegiums von 1130-1181 (en alemany). Berlin: R. Trenkel, 1912.