Eleccions al Parlament Europeu de 1979

Les eleccions al Parlament Europeu de 1979 van ser una sèrie d'eleccions parlamentàries celebrades en els estats membres de la Comunitat Econòmica Europea entre el 7 i el 10 de juny. Van ser les primeres eleccions europees que es van celebrar, permetent als ciutadans elegir 410 diputats al Parlament Europeu, i també les primeres eleccions internacionals de la història.

Eleccions al Parlament Europeu de 1979Eleccions al Parlament Europeu de 1979
Data7 juny 1979 Modifica el valor a Wikidata
Tipuseleccions al Parlament Europeu Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegir410 diputat al Parlament Europeu ≈ I legislatura del Parlament Europeu. Durada del mandat: 5 anys Modifica el valor a Wikidata
Participació
Electorat184.430.869 Modifica el valor a Wikidata
113.604.619
   61.6٪
Nombre de vots vàlids109.768.080    Nombre de vots en blanc 494.064   Nombre de vots nuls 3.342.475
Resultat electoral Modifica el valor a Wikidata
PPE
33.144.063   30.19٪
Diputat 107
SOC
29.518.465   26.89٪
Diputat 113
COM
14.597.045   13.3٪
Diputat 44
LD
9.817.402   8.94٪
Diputat 40
DE
6.878.970   6.27٪
Diputat 64
DEP
4.114.969   3.75٪
Diputat 22
CDI
2.715.885   2.47٪
Diputat 11
 ← cap valor Modifica el valor a WikidataEuropean Communities (en) Modifica el valor a Wikidata 1984 Modifica el valor a Wikidata  → 
Bandera del Parlament Europeu del 1973 al 1983.

Antecedents modifica

El Tractat de Roma, que va establir les Comunitats Europees, especificava que el Parlament Europeu havia de ser triat per sufragi universal mitjançant un sistema de votació comuna. El Consell de la Unió Europea era responsable de la creació de les eleccions, però es va ajornar. Com a mesura provisional, els membres van ser nomenats al Parlament pels estats membres dels seus propis parlaments nacionals, com ho havien fet des de l'Assemblea Comuna.[1]

El Parlament no estava satisfet amb això i va amenaçar de portar el Consell al Tribunal de Justícia Europeu. El Consell finalment va acceptar les eleccions i les primeres eleccions al Parlament Europeu es van celebrar el 1979 després que es presentessin propostes a mitjan anys setanta. La qüestió d'un mètode de votació comuna es va deixar indefinida, i fins i tot avui dia els mètodes de votació varien d'un estat membre a un altre, tot i que tots han utilitzat alguna forma de representació proporcional des de 1999.[1][2]

Aspectes rellevants modifica

 
Helmut Schmidt en la ruta de campanya el 1979.

Les campanyes van variar segons l'estat i la família política dels candidats. L'excanceller alemany, el socialdemòcrata Willy Brandt, va fer una campanya internacional a França, Itàlia, Luxemburg i els Països Baixos per impulsar el grup socialista. D'altra banda, l'exprimer ministre de França Jacques Chirac va utilitzar les eleccions per mesurar la seva popularitat contra el llavors president de França Valéry Giscard d'Estaing, en anticipació d'una candidatura presidencial el 1981.[3]

Sistema electoral modifica

En aquell moment no hi havia normes sobre el sistema d'elecció a utilitzar. El Regne Unit va fer servir un sistema de votació plural per a múltiples circumscripcions petites a la Gran Bretanya, però els altres estats membres van emprar la representació proporcional per a circumscripcions menys grans (normalment l'estat membre en si mateix com a circumscripció única), encara que amb diferents mètodes d'assignació d'escons.

Nombre d'escons modifica

El nombre d'escons dels nou estats membre de la CEE al Parlament es van assignar segons la població, i en alguns casos es van dividir en circumscripcions.[2]

Distribució d'escons en les eleccions al Parlament Europeu de 1979
Estat membre Escons Estat membre Escons Estat membre Escons
  França 81   Regne Unit 81   Dinamarca 16
  RFA 81   Països Baixos 25   Irlanda 15
  Itàlia 81   Bèlgica 24   Luxemburg 6
Total: 410

Dates de les eleccions modifica

Les eleccions es van celebrar en dues dates en els diversos estats membres de les Comunitats Europees, sempre dins del rang de quatre dies acordat, i que en aquesta ocasió van ser del dijous 7 de juny al diumenge 10 de juny.[2]

7 de juny 10 de juny
Dinamarca, Irlanda, Països Baixos i Regne Unit Alemanya Occidental, Bèlgica, França, Itàlia i Luxemburg

Resultats modifica

Els partits socialistes, que treballaven junts a la Confederació Europea de Partits Socialistes van guanyar la majoria d'escons i van conformar el grup més gran del Parlament amb 113 eurodiputats, per davant dels partits demòcrates-cristians, units dins del Partit Popular Europeu, que van aconseguir la segona posició amb 107 escons. La tercera força en diputats van ser els conservadors agrupats a Demòcrates Europeus amb 64 diputats, seguits dels Comunistes amb 44. Els Liberals i Demòcrates tenien 40 escons, tot i que la seva candidata va sortir elegida com a presidenta del Parlament.[4]

 
Resultat per territoris de les eleccions al Parlament Europeu de 1979.

Els grups formats en la I legislatura del Parlament Europeu, eren agrupacions i coalicions basades en els grups fundats en anys anteriors a la mateixa cambra, però aviat es van convertir en la base dels partits polítics europeus moderns.

Grup polític europeu MEP % MEP %
Grup Socialista (SOC) 113 27,56%
  Partit Socialdemòcrata d'Alemanya (SPD) 35 8,54%
  Partit Socialista + Partit Radical d'Esquerra 22 5,37%
  Partit Laborista 17 4,15%
  Partit Socialista Italià 9 2,20%
  Partit del Treball (P.v.d.A) 9 2,20%
  Partit Socialista 4 0,98%
  Socialdemòcrates 4 0,98%
  Partit Laborista (Lab) 4 0,98%
  Partit Socialista Democràtic Italià 4 0,98%
  Partit Socialista Flamenc 3 0,73%
  Partit Socialista dels Treballadors (LSAP) 1 0,24%
  Partit Socialdemòcrata i Laborista 1 0,24%
Grup del Partit Popular Europeu (Demòcrata-Cristians) (PPE) 107 26,10%
  Unió Demòcrata Cristiana d'Alemanya (CDU) 34 8,29%
  Democràcia Cristiana 29 7,07%
  Crida Demòcrata Cristiana (CDA) 10 2,44%
  Unió Social Cristiana de Baviera (CSU) 8 1,95%
  Unió per a la Democràcia Francesa (UDF) 8 1,95%
  Partit Cristià Popular 7 1,71%
  Fine Gael (FG) 4 0,98%
  Partit Popular Social Cristià (CSV) 3 0,73%
  Partit Cristià Social 3 0,73%
  Demòcrates de Centre 1 0,24%
  Partit Popular del Tirol del Sud 1 0,24%
Grup dels Demòcrates Europeus (DE) 64 15,61%
  Partit Conservador 60 14,63%
  Partit Popular Conservador 2 0,49%
  Partit Unionista de l'Ulster 1 0,24%
Grup Comunista i aliats (COM) 44 10,73%
  Partit Comunista Italià 24 5,85%
  Partit Comunista Francès+Partit Comunista Reunionès+UP 19 4,63%
  Partit Popular Socialista 1 0,24%
Grup Liberal i Democràtic (LD) 40 9,76%
  Unió per a la Democràcia Francesa (UDF) 17 4,15%
  Partit Popular per la Llibertat i la Democràcia (VVD) 4 0,98%
  Partit Liberal Demòcrata 4 0,98%
  Partit Liberal Italià 3 0,73%
  Esquerra 3 0,73%
  Partit Democràtic (DP) 2 0,49%
  Partit Liberal Italià 2 0,49%
  Partit de la Llibertat i el Progrès 2 0,49%
  Partit Reformista Liberal 2 0,49%
  Independent: Thomas Joseph Maher 1 0,24%
Grup dels Demòcrates Europeus de Progrés (DEP) 22 5,37%
  Reagrupament per la República 15 3,67%
  Fianna Fáil (FF) 5 1,22%
  Partit del Progrés 1 0,24%
  Partit Nacional Escocès 1 0,24%
Grup de Coordinació Tècnica i Defensa de Grups i Parlamentaris Independents (CDI) 11 2,68%
  Moviment Popular Contra la UE 4 0,98%
  Partit Radical 3 0,73%
  Unió del Poble 1 0,24%
  Independents del Fianna Fáil 1 0,24%
  Partit d'Unitat Proletària 1 0,24%
  Democràcia Proletària 1 0,24%
No inscrits (NI) 9 2,20%
  Moviment Social Italià 4 0,98%
  Front Democràtic dels Francòfons - Ral·li Való 2 0,49%
  Demòcrates 66 (D66) 2 0,49%
  Partit Unionista Democràtic 1 0,24%

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 Hoskyns, Catherine; Newman, Michael. Democratitzar la Unió Europea: Qüestions per al segle XXI (en anglès). Manchester University Press, 2000-08-05. ISBN 978-0-7190-5665-9. 
  2. 2,0 2,1 2,2 Consell de la Unió Europea «Decissió» (PDF). Consell, 08-10-1976.
  3. «Europa: Elegir un nou Parlament» (en anglès). The Time, 11-06-1979. Arxivat de l'original el 15-10-2010. [Consulta: 17 març 2024].
  4. «Resultats de les eleccions europees de 1979» (en francès). Europe Politique. [Consulta: 17 març 2024].

Vegeu també modifica

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eleccions al Parlament Europeu de 1979