Eleccions al Parlament Europeu de 1989 (Espanya)

Les eleccions al Parlament Europeu de 1989 a Espanya van ser les eleccions celebrades el 15 de juny per a escollir als 60 eurodiputats espanyols per a la III legislatura del Parlament Europeu.[1] Amb un total de 32 llistes de candidats, la participació electoral va ser del 54,71%, 13,96 punts inferior a les eleccions de l'any 1987.[2]

Eleccions al Parlament Europeu de 1989 (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Eleccions al Parlament Europeu de 1989
 ← 1987 Modifica el valor a WikidataEspanya Modifica el valor a Wikidata 1994 Modifica el valor a Wikidata  → 
Data15 juny 1989 Modifica el valor a Wikidata
Tipuseleccions al Parlament Europeu Modifica el valor a Wikidata
Part deeleccions al Parlament Europeu de 1989 Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegir60 diputat al Parlament Europeu ≈ III legislatura del Parlament Europeu. Durada del mandat: 5 anys Modifica el valor a Wikidata
Participació
Electorat29.283.982 Modifica el valor a Wikidata
15.988.326
   54.6٪
Punt percentual 14.07
Nombre de vots vàlids15.824.520    Nombre de vots en blanc 200.794   Nombre de vots nuls 163.806
Resultat de la votació Modifica el valor a Wikidata
2>
PSOE  — Fernando Morán López
6.275.552   39.66٪
Punt percentual 0.62
Diputat 28 → 27 Nombre d'escons 1
2>
PP  — Marcelino Oreja Aguirre
Comparació amb: Aliança Popular
3.395.015   21.45٪
Punt percentual 3.18
Diputat 17 → 15 Nombre d'escons 2
CDS  — José Ramón Caso García
1.133.429   7.16٪
Punt percentual 3.11
Diputat 7 → 5 Nombre d'escons 2
2>
IU  — Fernando Pérez Royo
961.742   6.08٪
Punt percentual 0.83
Diputat 3 → 4 Nombre d'escons 1
2>
CiU  — Carles Gasòliba i Böhm
666.602   4.21٪
Punt percentual 0.21
Diputat 3 → 2 Nombre d'escons 1
2>
Ruiz Mateos  — José María Ruiz-Mateos
608.560   3.85٪
Diputat 2
Coalició Nacionalista  — Jon Gangoiti Llaguno
Comparació amb: Unió Europeista
303.038   1.91٪
Punt percentual 0.74
Diputat 0 → 1 Nombre d'escons 1
2>
PA  — Pedro Pacheco Herrera
295.047   1.86٪
Punt percentual 0.9
Diputat 0 → 1 Nombre d'escons 1
2>
Esquerra dels Pobles  — Juan María Bandrés Molet
290.286   1.83٪
Punt percentual 0.48
Diputat 0 → 1 Nombre d'escons 1
HB  — Txema Montero Zabala
269.094   1.7٪
Punt percentual 0.17
Diputat 1 → 1
2>
Coalició per l'Europa dels Pobles  — Carlos Garaikoetxea Urriza
238.909   1.51٪
Punt percentual 0.18
Diputat 1 → 1

Modifica el valor a Wikidata

Sistema electoral

modifica

D'acord amb el que disposa la Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, del Règim Electoral General (article 214),[3] va existir una única circumscripció electoral sense llindar electoral (percentatge mínim per a ser adjudicatari d'escons; en les generals espanyoles és del 3%). Es van presentar 33 candidatures. Com a curiositat, és important dir que aquestes van ser les últimes eleccions celebrades a Catalunya en dia laborable fins al 21 de desembre del 2017.

Resultats

modifica

La participació fou del 54,71%, gairebé catorze punts menys que a les eleccions de 1987, un fet que podria explicar-se per no haver coincidit, com el 1987, amb altres eleccions d'àmbit estatal. Aquesta participació va ser la menor fins al moment d'un procés electoral d'àmbit nacional.[4] Dels vots emesos, l'1,02% va ser nul. Dels vàlids, l'1,27% fou en blanc. El nombre de vots a candidatures fou de 15.657.676.

De les 32 candidatures presentades, onze van obtenir representació, sent la llista més votada la del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE). Els tres principals partits, PSOE, PP i CDS, van perdre representants, si bé el descens va ser més acusat, en representants i en percentatge en els dos últims. L'únic partit d'àmbit estatal que va augmentar els seus vots va ser Esquerra Unida.

El resultat més inesperat va ser el de l'Agrupació Electoral José María Ruiz Mateos, que va aconseguir dos escons, entre ells un per al mateix expresident de Rumasa, José María Ruiz Mateos, el que li va atorgar immunitat penal, ja que fins al moment de la seva proclamació com a electe era un pròfug de la justícia espanyola. Herri Batasuna va perdre la meitat dels seus suports fora del País Basc i Navarra, encara que va assolir conservar el seu escó.

Els resultats de les candidatures que van obtenir més de l'1% dels vots van ser els següents:[2]

Candidatura Facció europea Sufragis Escons
Vots % Dip. Dif.
Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) UPSCE 6.275.552 39,66% 27 1
Partit Popular (PP) [coalició amb UPN i CG] 3.395.015 21,45% 15 2
Centre Democràtic i Social (CDS) LDRE 1.133.429 7,16% 5 2
Esquerra Unida (IU) [coalició amb ICV] 961.742 6,08% 4  
Convergència i Unió (CiU) LDE/PPE
CDC/UDC
666.602 4,21% 2 1
Agrupació Electoral José María Ruiz Mateos 608.560 3,85% 2 2
Coalició Nacionalista PPE
PNB
303.038 1,91% 1 1
Partit Andalusista (PA) 295.047 1,86% 1 1
Coalició Esquerra dels Pobles 290.286 1,83% 1 1
Herri Batasuna (HB) 269.094 1,70% 1  
Coalició per l'Europa dels Pobles (EA-ERC-PNG) ALE 238.909 1,51% 1  
Partit dels Treballadors - Unitat Comunista 197.095 1,25%
Els Verds - Llista Verda CEPV 164.557 1,04%
Els Verds Ecologistes 161.933 1,02%
Federació de Partits Regionals 151.835 0,96%
Partit Comunista dels Pobles d'Espanya - Partit dels Comunistes de Catalunya 79.970 0,51%
Front Nacional 60.675 0,38%
Partit Verd 58.697 0,37%
Coalició Socialdemòcrata 52.594 0,33%
Alternativa Verda 47.250 0,30%
Bloc Nacionalista Gallec 46.052 0,29%
Partit Socialista dels Treballadors-Partit dels Obrers Revolucionaris d'Espanya 38.690 0,24%
Europa per la Vida 30.256 0,19%
Falange Espanyola de les JONS (FE-JONS) 24.351 0,15%
Catalunya Lliure 19.774 0,12%
Partit Humanista (PH) 19.358 0,12%
Aliança per la República 17.194 0,11%
Unitat Nacionalista Asturiana 13.225 0,08%
Unitat Centrista-Partit Espanyol Demòcrata 10.392 0,07%
Alliberament Andalús 9.421 0,06%
Iniciativa per una Democràcia Europea 8.789 0,06%
Partit Carlista 8.477 0,05%
Vots a candidatures 15.623.726 98,70% 60
Vots en blanc 200.794 0,99% JEC
(correcció)
Vots nuls 163.806 1,30%
Vots emesos 15.988.326 54,60%
Cens total 29.283.982

Eurodiputats elegits

modifica
N.º Nom Llista
1 Fernando Morán López PSOE
2 Marcelino Oreja Aguirre PP
3 Enrique Carlos Barón Crespo PSOE
4 Manuel Medina Ortega PSOE
5 Fernando Suárez González PP
6 Josep Verde i Aldea PSOE (PSC)
7 Luis Planas Puchades PSOE
8 José Ramón Caso García CDS
9 Xerardo Fernández Albor PP
10 Juan Colino Salamanca PSOE
11 Fernando Pérez Royo IU (PCE)
12 Ana Clara Miranda de Lage PSOE
13 Carlos Robles Piquer PP
14 Josep Enric Pons Grau PSOE
15 Francisco Oliva García PSOE
16 Pío Cabanillas Gallas PP
17 Carles Alfred Gasòliba i Bohm CiU (CDC)
18 Joan Colom i Naval PSOE (PSC)
19 José María Ruiz-Mateos Jiménez de Tejada ARM
20 Ludivina García Arias PSOE
21 Eduard Punset i Casals CDS
22 José María Gil-Robles Gil-Delgado PP
23 María Izquierdo Rojo PSOE
24 Miguel Arias Cañete PP
25 José Álvarez de Paz PSOE
26 Antoni Gutiérrez Díaz IU (IC)
27 José Vázquez Fouz PSOE
28 Antonio Navarro Velasco PP
29 Carmen Díez de Rivera Icaza PSOE
30 Juan José de la Cámara Martínez PSOE
31 Raúl Morodo Leoncio CDS
32 Carmen Llorca Vilaplana PP
33 Bárbara Dührkop Dührkop PSOE
34 Enric Sapena Granell PSOE
35 Leopoldo Ortiz Climent PP
36 Concepció Ferrer i Casals CiU
37 Mateo Sierra Bardají PSOE
38 Alonso José Puerta Gutiérrez IU (PASOC)
39 Xavier Rubert de Ventós PSOE (PSC)
40 Manuel García Amigo PP
41 Carlos Perreau de Pinninck Doménech ARM
42 Juan Antonio Gangoiti Llaguno CN
43 Pedro Bofill Abeilhe PSOE
44 Pedro Pacheco Herrera PA
45 Juan María Bandrés Molet EP
46 Carlos María Bru Purón PSOE
47 Rafael Calvo Ortega CDS
48 Joaquín Sisó Cruellas PP
49 Jesús Cabezón Alonso PSOE
50 José María Montero Zabala HB
51 Eusebio Cano Pinto PSOE
52 Domènec Romera Alcázar PP
53 Juan de Dios Ramírez Heredia PSOE
54 Arturo Juan Escuder Croft PP
55 Víctor Manuel Arbeloa Muru PSOE
56 Teresa Domingo Segarra IU (PCE)
57 Carlos Garaikoetxea Urriza PEP
58 Javier Sanz Fernández PSOE
59 Guadalupe Ruiz-Giménez Aguilar CDS
60 José Luis Valverde López PP

Referències

modifica
  1. «Decissió 88/435» (en anglès). Consell de la Unió Europea, 26-07-1988. [Consulta: 6 abril 2025].
  2. 2,0 2,1 «Eleccions al Parlament Europeu: 15 de juny de 1989» (en castellà). Junta Electoral Central. [Consulta: 6 abril 2025].
  3. «Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, del Règim Electoral General». Arxivat de l'original el 2008-12-15. [Consulta: 27 desembre 2009].
  4. «L'abstenció treu escons als grans i els dóna als petits» (en castellà). El País, 16-06-1989. [Consulta: 6 abril 2025].

Enllaços externs

modifica


Eleccions al Parlament Europeu (Espanya)    
1987 · 1989 · 1994 · 1999 · 2004 · 2009 · 2014 · 2019 · 2024