Eleccions al Parlament Europeu de 1994 (Espanya)

Espanya

Les eleccions al Parlament Europeu de 1994 a Espanya van tenir lloc el 12 de juny d'aquest any[1][2] de forma simultània a les eleccions autonòmiques andaluses. Aquest dia es van celebrar també eleccions europees a Alemanya, Bèlgica, França, Grècia, Itàlia, Luxemburg, Portugal i Regne Unit. Respecte a les eleccions anteriors, la representació espanyola havia pujat a 64 eurodiputats (per a reflectir els efectes de la unificació d'Alemanya i preparar-se per a la futura ampliació, el Parlament Europeu havia suggerit, en l'informe De Gucht, d'octubre de 1992, augmentar el nombre d'escons; el Consell europeu d'Edimburg celebrat els dies 11 i 12 de desembre de 1992 ho va prendre en compte i segons una decisió del Consell d'1 de febrer de 1993 va augmentar, entre altres, el nombre d'escons corresponent a Espanya a 64).[3]

Plantilla:Infotaula esdevenimentEleccions al Parlament Europeu de 1994
Map
Tipuseleccions al Parlament Europeu Modifica el valor a Wikidata
Part deeleccions al Parlament Europeu de 1994 Modifica el valor a Wikidata
Data12 juny 1994 Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
JurisdiccióEspanya Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegirdiputat al Parlament Europeu (64) Modifica el valor a Wikidata
ElegitAbel Matutes Juan
Fernando Morán López
Celia Villalobos Talero
Paquita Sauquillo
Alonso Puerta Gutiérrez
Mercedes de la Merced Monge
Enrique Barón Crespo
José María Gil-Robles y Gil-Delgado
Miguel Arias Cañete
Ludivina García Arias
Antoni Gutiérrez Díaz
María Teresa Estevan Bolea
Josep Verde i Aldea
José Manuel García-Margallo y Marfil
Ana Miranda de Lage
Carmen Fraga Estévez
Carles Gasòliba i Böhm
Laura González Álvarez
Luis Campoy Zueco
Pedro Aparicio Sánchez
Ana Palacio Vallelersundi
José María Mendiluce Pereiro
Carlos Robles Piquer
Manuel Medina Ortega
María Sornosa Martínez
Juan Manuel Fabra Vallés
Xerardo Fernández Albor
María Izquierdo Rojo
Fernando Fernández Martín
Josep Enric Pons Grau
Josu Jon Imaz
María Jesús Aramburu del Río
Jaime Valdivielso de Cué
Joan Colom i Naval
Encarnación Redondo Jiménez
Juan Luis Colino Salamanca
Iñigo Méndez de Vigo Montojo
Concepció Ferrer i Casals
Salvador Jové i Peres
Javier Areitio Toledo
Carmen Díez de Rivera Icaza
Joaquín Sisó Cruellas
Juan de Dios Izquierdo Collado
Laura Elena de Esteban Martín
Jesús Cabezón Alonso
Carlos Carnero González
Daniel Varela Suances-Carpegna
José Gerardo Galeote Quecedo
Bárbara Dührkop Dührkop
José Ignacio Salafranca Sánchez-Neyra
Antonio González Triviño
Ángela del Carmen Sierra González
José Antonio Escudero López
Francisco Sanz Fernández
Francisca Bennàssar Tous
Joan Vallvé i Ribera
José Luis Valverde López
Manuela de Frutos Gama
Pedro Marset Campos
Salvador Garriga Polledo
Fernando Pérez Royo
Julio Añoveros Trias de Bes
Anna Terrón i Cusí
Isidoro Sánchez García Modifica el valor a Wikidata

D'acord amb el que disposa la Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, del Règim Electoral General (article 214),[4] existeix una única circumscripció electoral sense llindar electoral (percentatge mínim per a ser adjudicatari d'escons; en les generals espanyoles és del 3%). Es van presentar 35 candidatures.

Resultats modifica

La participació va ascendir al 59,14%, gairebé cinc punts més que a les eleccions de 1989. Dels vots emesos, el 0,46% va ser nul. Dels vàlids, l'1,15% foren en blanc. El nombre de vots a candidatures fou de 18.364.794. De les 35 candidatures presentades, només cinc van obtenir representació. La llista més votada va ser la del Partit Popular (PP), sent la primera vegada que el PSOE era derrotat en unes eleccions europees, perdent vuit punts respecte a les eleccions generals de l'any anterior. Era també la primera vegada que el PSOE perdia una elecció a nivell estatal des de 1982. Per contra, el PP havia guanyat més de cinc punts respecte a aquestes eleccions generals i fou la llista més votada en totes les comunitats autònomes espanyoles llevat a Catalunya, País Basc, Andalusia i Extremadura.

Un altre aspecte a destacar fou l'ascens d'Izquierda Unida, que va obtenir més del doble dels seus vots, i la dràstica reducció de partits representats (a pesar d'haver quatre escons més a repartir), passant d'onze a cinc. El bipartidisme s'accentua, al sumar PP i PSOE el 70,91% dels vots, enfront dels 60,98 de les anteriors eleccions europees. El partit que va quedar en tercer lloc a les eleccions anteriors, el CDS va perdre la seva representació, igual que Herri Batasuna o l'Agrupació Electoral José María Ruiz Mateos. Els resultats de les candidatures que van obtenir més de l'1% dels vots o que van perdre representació obtinguda en anteriors eleccions van ser els següents:

  Eleccions al Parlament Europeu de 1994
Partit Cap de llista Vots % Escons +/-
Partit Populara Abel Matutes Juan 7.453.900 40,12 28 +13
PSOE Fernando Morán 5.719.707 30,79 22 -5
Izquierda Unida-Iniciativa per Catalunya Alonso Puerta Gutiérrez 2.497.671 13,44 9 +5
Convergència i Uniób Carles Gasòliba i Böhm 865.913 4,66 3 +1
Coalició Nacionalista Jon Gangoiti Llaguno 518.532 2,79 2 +1
Per l'Europa dels Pobles Carlos Garaikoetxea 239.339 1,20 0 -1
Foro-Centro Democrático y Social Eduard Punset i Casals 183.418 0,99 0 -5
Herri Batasuna Karmelo Landa 180.324 0,97 0 -1
Coalición Andalucista - Poder Andaluz 140.445 0,76 0 -1c
Agrupació Electoral José María Ruiz Mateos 82.410 0,44 0 -2

a Inclou Unió del Poble Navarrès.
b Inclou Unitat del Poble Valencià i Partit Socialista de Mallorca-Nacionalistes de Mallorca.
c Si considerems al Partit Andalusista.

Eurodiputats elegits modifica

Referències modifica

  1. «Fonts d'informació segons el Ministeri d'Interior». Arxivat de l'original el 2009-12-14. [Consulta: 27 desembre 2009].
  2. «Resultats de les eleccions al Parlament Europeu del 15 de juny de 1994»». Arxivat de l'original el 2010-02-11. [Consulta: 27 desembre 2009].
  3. Legislació electoral aplicable Eleccions Europees de 1994 Arxivat 2009-12-11 a Wayback Machine.. Oficina a Espanya del Parlament Europeu.
  4. «Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, del Règim Electoral General». Arxivat de l'original el 2008-12-15. [Consulta: 27 desembre 2009].

Enllaços externs modifica


Eleccions al Parlament Europeu (Espanya)    
1987 · 1989 · 1994 · 1999 · 2004 · 2009 · 2014 · 2019