Eleccions al Parlament Europeu de 1979
Les eleccions al Parlament Europeu de 1979 van ser una sèrie d'eleccions parlamentàries celebrades en els estats membres de la Comunitat Econòmica Europea entre el 7 i el 10 de juny. Van ser les primeres eleccions europees que es van celebrar, permetent als ciutadans elegir 410 diputats al Parlament Europeu, i també les primeres eleccions internacionals de la història.[1][2]
  | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
← cap valor  1984
→ | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Data | juny 1979 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Tipus | eleccions al Parlament Europeu | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Càrrec a elegir | 410 diputat al Parlament Europeu ≈ I legislatura del Parlament Europeu. Durada del mandat: 5 anys | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Participació | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Resultat de la votació
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
.svg)
Antecedents
modificaEl Tractat de Roma, que va establir les Comunitats Europees, especificava que el Parlament Europeu havia de ser triat per sufragi universal mitjançant un sistema de votació comuna. El Consell de la Unió Europea era responsable de la creació de les eleccions, però es va ajornar. Com a mesura provisional, els membres van ser nomenats al Parlament pels estats membres dels seus propis parlaments nacionals, com ho havien fet des de l'Assemblea Comuna.[2][3]
El Parlament no estava satisfet amb això i va amenaçar de portar el Consell al Tribunal de Justícia Europeu. El Consell finalment va acceptar les eleccions i les primera convocatòria es va celebrar el 1979 després que es presentessin propostes a mitjan anys setanta. La qüestió d'un mètode de votació comuna es va deixar indefinida i els mètodes de votació van variar d'un estat membre a un altre.[1][2][3]
Aspectes rellevants
modifica
Les campanyes van variar segons l'estat i la família política dels candidats. L'excanceller alemany, el socialdemòcrata Willy Brandt, va fer una campanya internacional a França, Itàlia, Luxemburg i els Països Baixos per impulsar la Confederació dels Partits Socialistes de la Comunitat Europea. D'altra banda, l'exprimer ministre de França Jacques Chirac va utilitzar les eleccions per mesurar la seva popularitat contra el llavors president de França Valéry Giscard d'Estaing, en anticipació d'una candidatura presidencial el 1981.[4]
En aquells moments no existia cap normativa que reconegués els partits polítics a la Comunitat Econòmica Europea, però si existien tres grans faccions organitzades, la Confederació dels Partits Socialistes de la Comunitat Europea, agrupant els partits socialdemòcrates, el Partit Popular Europeu, que agrupava partits conservadors i demòcrates-cristians, i la Federació de Partits Liberals i Demòcrates a Europa, que agrupava partits liberals i centristes. La resta de partits, si bé s'agrupaven en grups parlamentaris, com els partits comunistes, no tenien una coordinació estable més enllà de la dinàmica parlamentària.[5]
Posteriorment, es van desclassificar documents de l'Agència Central d'Intel·ligència (CIA) dels Estats Units que marcaven que el paper del Parlament Europeu en aquestes primeres eleccions continuava sent limitat i inferior al que es deia que era. A més, aquestes eleccions estaven fragmentades per una lògica política nacional en absència d'un partit polític europeu i d'un govern europeu.[6]
Sistema electoral
modificaEn aquell moment no hi havia normes sobre el sistema d'elecció a utilitzar. El Regne Unit va fer servir un sistema de votació plural per a múltiples circumscripcions petites a la Gran Bretanya i el vot únic transferible a Irlanda del Nord, mateix sistema que la República d'Irlanda, però els altres estats membres van emprar la representació proporcional per a circumscripcions menys grans (normalment l'estat membre en si mateix com a circumscripció única), encara que amb diferents mètodes d'assignació d'escons.
Nombre d'escons
modificaEl nombre d'escons dels nou estats membre de la Comunitat Econòmica Europea al Parlament es van assignar segons la població, i en alguns casos es van dividir en circumscripcions.[1]
| Distribució d'escons en les eleccions al Parlament Europeu de 1979 | |||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Estat membre | Escons | Estat membre | Escons | Estat membre | Escons | ||||||||
 França
|
81 |  Regne Unit
|
81 |  Dinamarca
|
16 | ||||||||
 RFA
|
81 |  Països Baixos
|
25 |  Irlanda
|
15 | ||||||||
 Itàlia
|
81 |  Bèlgica
|
24 |  Luxemburg
|
6 | ||||||||
| Total: | 410 | ||||||||||||
Dates de les eleccions
modificaLes eleccions es van celebrar en dues dates en els diversos estats membres de les Comunitats Europees, sempre dins del rang de quatre dies acordat, i que en aquesta ocasió van ser del dijous 7 de juny al diumenge 10 de juny.[1]
| 7 de juny | 10 de juny |
|---|---|
| Dinamarca, Irlanda, Països Baixos i Regne Unit | Alemanya Occidental, Bèlgica, França, Itàlia i Luxemburg |
Resultats
modificaEls partits socialdemòcrates agrupats a la Confederació Europea de Partits Socialistes van guanyar la majoria d'escons amb 111 eurodiputats per davant dels partits conservadors i demòcrates-cristians del Partit Popular Europeu que van aconseguir 106 escons. Els partits liberals i centristes de la Federació de Partits Liberals i Demòcrates a Europa van sumar un total de 34 diputats europeus.[7]
Si bé, aquests resultats no van ser oficials fins al 22 d'octubre de 1979, moment en què el Consell Constitucional francès va modificar el resultat de les eleccions europees a l'estat, concedint una acta parlamentària al Partit Socialista (Edgard Pisani) en detriment de la Unió per a la Democràcia Francesa (Michel Debatisse).[8]
Nou parlament
modificaEl 17 de juliol es va celebrar la sessió constitutiva de la I legislatura del Parlament Europeu, on el Grup Socialista va ser la principal força amb 112 escons front dels 108 del Grup del Partit Popular Europeu - Grup Demòcrata Cristià. Els conservadors del Regne Unit i Dinmarca van crear el grup del Demòcrates Europeus amb 63 escons, per sobre dels 44 representants comunistes i els 40 liberals.[9][10]
| Grup polític | Posició | Ideologia | Escons | |
|---|---|---|---|---|
| Grup Socialista (SOC) | Centreesquerra | Socialdemocràcia Socialisme democràtic |
112 / 410 | |
| Grup del Partit Popular Europeu - Grup Demòcrata Cristià (PPE) | Centredreta | Conservadorisme liberal Democràcia cristiana |
108 / 410 | |
| Grup dels Demòcrates Europeus (DE) | Dreta | Conservadorisme | 63 / 410 | |
| Grup Comunista i aliats (COM) | Esquerra | Marxisme Anticapitalisme |
44 / 410 | |
| Grup Liberal i Democràtic (LD) | Centre | Liberalisme Socioliberalisme Progressisme |
40 / 410 | |
| Grup dels Demòcrates Europeus de Progrés (DEP) | Dreta Ultradreta |
Conservadorisme nacionalista | 22 / 410 | |
| Grup per a la Coordinació Tècnica i la Defensa dels Grups i Diputats (CDI) | Heterogeni | 11 / 410 | ||
| No inscrits (NI) | 10 / 410 | |||
En la mateixa sessió, la liberal francesa Simone Veil va ser elegida presidenta del Parlament Europeu, en segona volta, amb 192 vots a favor, guanyant al socialista italià Mario Zagari i al comunista italià Giorgio Amendola. Els socialistes van obtenir el nombre més gran de llocs a la mesa, malgrat que els grups de dreta van aconseguir 7 posicions enfront de les 6 dels grups d'esquerra.[11]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Decissió 76/787» (en anglès). Consell de la Unió Europea, 08-10-1976. [Consulta: 17 juliol 2024].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Muñoz, Susana; Sangaletti, Cédric. «L'elecció dels diputats al Parlament Europeu» (en anglès). CVCE, 07-08-2016. [Consulta: 21 agost 2024].
- ↑ 3,0 3,1 Hoskyns, Catherine; Newman, Michael. Democratitzar la Unió Europea: Qüestions per al segle XXI (en anglès). Manchester University Press, 2000-08-05. ISBN 978-0-7190-5665-9.
- ↑ «Europa: Elegir un nou Parlament» (en anglès). The Time, 11-06-1979. Arxivat de l'original el 15-10-2010. [Consulta: 17 març 2024].
- ↑ Claeys, Paul‐H.; Loeb‐Mayer, Nicole. Govern i oposició: una trimestral de política comparativa | "Grups de Partits Transeuropeus: Emergència de les noves i velles aliances a l'inici de les eleccions directes al Parlament Europeu" (en anglès). Londres: London School of Economics and Political Science, 1965, p. 455-478. ISBN 0017-257X.
- ↑ «Importància de les eleccions europees» (en anglès). Agència Central d'Intel·ligència, 19-10-1978. [Consulta: 17 juliol 2024].
- ↑ «Resultats de les eleccions europees de 1979» (en francès). Europe Politique. [Consulta: 17 març 2024].
- ↑ «Grup del Partit Popular Europeu - Demòcrates Cristians (PPE)» (en francès). Europe Politique. [Consulta: 21 agost 2024].
- ↑ «Parlament entrant de 1979» (en anglès). Parlament Europeu. [Consulta: 22 agost 2024].
- ↑ «Escons de partits nacionals i grups polítics - 1979-1984» (en castellà). Parlament Europeu. [Consulta: 22 agost 2024].
- ↑ «Elecció del President del Parlament Europeu» (PDF) (en anglès). Parlament Europeu, 16-01-2007. [Consulta: 22 agost 2024].
Enllaços externs
modifica