Eleccions federals alemanyes de 2025

eleccions de la 21a legislatura del Bundestag

Les eleccions federals alemanyes de 2025 se celebraran el 23 de febrer de 2025 a la República Federal d'Alemanya per a elegir els diputats del Bundestag del país.

Eleccions federals alemanyes de 2025
 ← 2021 Modifica el valor a WikidataAlemanya Modifica el valor a Wikidata properes eleccions federals alemanyes Modifica el valor a Wikidata  → 
Data23 febrer 2025 Modifica el valor a Wikidata
Tipuseleccions del Bundestag i eleccions anticipades Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegir630 membre del Bundestag ≈ vint-i-unena legislatura del Bundestag Modifica el valor a Wikidata
Lloc webbundeswahlleiterin.de… Modifica el valor a Wikidata
Etiqueta#btw25, #btw2025, #bundestagswahl25 i #bundestagswahl2025 Modifica el valor a Wikidata
Participació
Electorat60.490.603 Modifica el valor a Wikidata
49.927.315
   82.54٪
Punt percentual 5.97
Nombre de vots vàlids49.498.186    Nombre de vots en blanc  ?    Nombre de vots nuls 429.129
Resultat de la votació Modifica el valor a Wikidata
2>
CDU/CSU  — Friedrich Merz
14.158.432   28.6٪
Punt percentual 4.53
Parlamentari 196 → 208 Nombre d'escons 12
2>
AfD  — Alice Weidel
10.327.148   20.86٪
Punt percentual 10.51
Parlamentari 83 → 152 Nombre d'escons 69
2>
SPD  — Olaf Scholz
8.148.284   16.46٪
Punt percentual 9.28
Parlamentari 206 → 120 Nombre d'escons 86
2>
GRÜNE  — Robert Habeck
5.761.476   11.64٪
Punt percentual 3.11
Parlamentari 118 → 85 Nombre d'escons 33
3>
DIE LINKE  — Heidi Reichinnek, Jan van Aken
4.355.382   8.8٪
Punt percentual 3.91
Parlamentari 39 → 64 Nombre d'escons 25
2>
BSW  — Sahra Wagenknecht
2.468.670   4.99٪
Parlamentari
2>
FDP  — Christian Lindner
2.148.878   4.34٪
Punt percentual 7.11
Parlamentari 92 →
2>
SSW  — Stefan Seidler
76.126   0.15٪
Punt percentual 0.03
Parlamentari 1 → 1

Antecedents

modifica

Després de les eleccions federals alemanyes de 2021 es va iniciar un debat renovat sobre el sistema d'adjudicació d'escons avançats i d'anivellament vigent des de les eleccions de 2013, que elegia un Bundestag amb 736 membres, el parlament escollit lliurement més gran del món, i es va reformar el març de 2023 per fixar la mida dels futurs Bundestags en 630 membres.[1]

Segons l'Oficina Federal d'Estadística alemanya, el producte interior brut d'Alemanya va caure un 0,3% el 2023 i un 0,2% en 2024,[2] i la coalició de govern liderada pel canceller Olaf Scholz del Partit Socialdemòcrata d'Alemanya (SPD) amb el Partit Democràtic Lliure (FDP) i Aliança 90/Els Verds (GRÜNE) va contar amb 416 diputats va col·lapsar el 6 de novembre de 2024 quan Christian Lindner, el ministre de Finances i líder del FDP va ser destituït per Scholz, que va proposar un vot de confiança a mitjans de gener seguit d'unes eleccions anticipades a finals de març amb la intenció de liderar un govern entretant en minoria format pel SPD i els Verds amb l'objectiu d'aprovar projectes de llei clau, inclòs el pressupost del 2025,[3] i finalment va arribar a un acord amb la CDU/CSU per celebrar eleccions anticipades el 23 de febrer de 2025[4] convocades deprés que el govern perdés una moció de confiança el 16 de desembre.[5]

Sistema electoral

modifica

Cada papereta té dos vots, un per a un candidat de districte i un segon per a una llista de partit estatal, amb un total de 630 diputats, assignats de manera proporcional als vots, seguint el mètode Sainte-Laguë entre els partits que aconsegueixen almenys el 5 per cent dels vots a nivell nacional o guanyen tres districtes electorals. Els candidats que aconsegueixen la majoria (relativa) en un dels 299 districtes reben els primers diputats i els escons restants de cada partit s'ocupen segons l'ordre de la llista del partit.[1] Els partits que representen grups minoritaris encara estan exempts del llindar del cinc per cent.

Enquestes

modifica
Línia de tendència de regressió local dels resultats de les enquestes, cada línia correspon a un partit polític.

Resultats

modifica
 
Eleccions federals alemanyes de 2025
Partit Llista de partit Districte electoral Total escons   Govern
Vots % Escons Vots % Escons
Unió Demòcrata Cristiana d'Alemanya (CDU) 11.196.374 22,55 36 12.604.184 25,46 128 164 12 Govern
Alternativa per Alemanya (AfD) 10.328.780 20,80 110 10.177.318 20,56 42 152 69 Oposició
Partit Socialdemòcrata d'Alemanya (SPD) 8.149.124 16,41 76 9.936.433 20,07 44 120 86 Govern
Aliança 90/Els Verds (GRÜNE) 5.762.380 11,61 73 5.443.393 11,00 12 85 33 Oposició
L'Esquerra (DIE LINKE) 4.356.532 8,77 58 3.933.297 7,95 6 64 25 Oposició
Unió Social Cristiana de Baviera (CSU) 2.964.028 5,97 0 3.272.064 6,61 44 44 1 Oposició
Associació de Votants de Schleswig Meridional (SSW) 76.138 0,15 1 58.779 0,12 0 1 = Oposició
Vots vàlids 49.649.512 99,44% 49.505.389 99,15% 630
Vots en blanc i Vots nuls 279.141 0,56% 423.264 0,85%
Votants 49.928.653 100% 49.928.653 100%
Cens 60.510.631 Participació:
82,51% '

Conseqüències

modifica

El Partit Democràtic Lliure es va convertir en extraparlamentari i Christian Lindner va presentar la seva renúncia a la direcció del partit el 24 de febrer de 2025.[6]

L'endemà de les eleccions, el candidat a cocanciller d'Aliança 90/Els Verds, Robert Habeck, va anunciar la seva dimissio del lideratge del partit,[7] i l'altra cocandidata dels Verds, Annalena Baerbock, així com l'exlíder del partit Ricarda Lang, van esdevenir els líders del partit al Bundestag.[8]

Amb els mals resultat d'Aliança Sahra Wagenknecht - Per la Raó i la Justícia, Sahra Wagenknecht va dir que la participació del partit al govern de Turíngia amb la CDU i l'SPD va ser responsable del fracàs, assenyalant Katja Wolf, la líder de l'organització a l'estat.[9]

Formació de govern

modifica

El 9 d'abril, Friedrich Merz va anunciar que s'havia arribat a un acord entre la CDU i l'SPD per formar un govern de gran coalició[10] i l'11 d'abril, es va acordar que Merz seria elegit canceller el 6 de maig, però va perdre la primera votació,[11] havent d'esperar a una segona votació el mateix dia.[12]

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 Siefken, Sven T. «Electoral Reform in Germany» (en anglès). American-German Institute, 01-08-2024. [Consulta: 19 novembre 2024].
  2. Ziady, Hanna. «German economy, Europe’s largest, shrinks for second straight year» (en anglès). CNN, 15-01-2025. [Consulta: 16 gener 2025].
  3. Nöstlinger, Nette. «Germany’s Merz urges Scholz to drastically move up timeline for snap election» (en anglès). Politico, 07-11-2024. [Consulta: 7 novembre 2024].
  4. Connolly, Kate. «Germany poised to hold snap election on 23 February» (en anglès). The Guardian, 12-11-2024. [Consulta: 12 novembre 2024].
  5. «Olaf Scholz pierde la moción de confianza en el Parlamento alemán y adelanta las elecciones a febrero» (en castellà). Público, 16-12-2024. [Consulta: 17 desembre 2024].
  6. «FDP leader resigns after German election result – as it happened» (en anglès). The Guardian, 24-02-2025. [Consulta: 24 febrer 2025].
  7. «„Ich wollte mehr“ – Habeck verkündet Rückzug aus Grünen-Spitze» (en alemany). Die Welt, 24-02-2024. [Consulta: 13 abril 2025].
  8. «Tutti e tre i partiti che governavano in Germania cambieranno i propri leader» (en italià). Il Post, 25-02-2025. [Consulta: 13 abril 2025].
  9. «Thüringen: Wolf gewinnt Machtkampf in BSW» (en alemany). ZDF, 26-04-2025. [Consulta: 15 maig 2025].
  10. «Merz serà el nou canceller d’Alemanya amb una gran coalició entre la CDU i el SPD». Vilaweb, 09-04-2025. [Consulta: 13 abril 2025].
  11. Nöstlinger, Nette. «Humiliated Merz fails to be elected German chancellor on first parliament ballot» (en anglès). Politico. [Consulta: 6 maig 2025].
  12. «Merz becomes German chancellor in second Bundestag vote» (en anglès). Politico, 06-05-2025. [Consulta: 6 maig 2025].