Eleccions generals andorranes de 1967

Les eleccions andorranes de 1967 es van celebrar el 12 i 28 de desembre de 1967 per renovar la meitat del Consell General i la meitat dels Consells de Comú de les 6 parròquies d'Andorra.

Plantilla:Infotaula esdevenimentEleccions generals andorranes de 1967
Tipuseleccions Modifica el valor a Wikidata
Data1967 Modifica el valor a Wikidata

Sistema electoral modifica

Tenien dret a vot els homes amb més de 25 anys que disposessin de nacionalitat andorrana, així com els homes que estiguessin casats amb una dona andorrana i tinguessin com a mínim un fill major d'edat. Per poder-se presentar com a candidat, calia tenir 30 anys.[1]

La legislació andorrana no va legalitzar els partits polítics fins a l'aprovació de la Constitució l'any 1993, així que tots els candidats eren independents de manera oficial. Tot i això estaven permeses les agrupacions polítiques.[2]

A les eleccions al Consell General es renovaven la meitat dels escons (12 de 24). Cada parròquia formava una circumscripció i escollia dos consellers, tret de la parròquia d'Andorra la Vella, on el quart d'Andorra i el quart de les Escaldes formaven circumscripcions separades, que escullen un conseller cadascun. A les eleccions comunals es renovaven la meitat de càrrecs de consellers de cada parròquia, que eren escollits per a un període de quatre anys. El nombre de consellers de cada comú era variable. A Andorra la Vella el quart de Les Escaldes i el quart d'Andorra la Vella escollien els consellers de comú en circumscripcions diferents. També s'escollien els Comissionats del Poble, és a dir, els encarregats de fiscalitzar l'activitat econòmica de cada comú.[3]

En totes dues eleccions s'utilitzava un sistema majoritari plurinominal amb segona volta, on cada votant podia votar a tants candidats com candidats s'haguessin d'escollir. Els candidats s'agrupaven en candidatures. Estava permès que un candidat formés part de més d'una candidatura al mateix temps. En algunes parròquies era permès repartir el vot, votant a candidats de llistes diferents. En d'altres, era requisit votar a candidats de tots els quarts de la parròquia per poder considerar el vot com a vàlid. Els vots nuls i blancs no eren considerats com a vàlids. Per poder ser escollit, calia haver rebut més de la meitat dels vots vàlids. En cas que després de l'elecció quedessin escons vacants, es realitzava una segona volta al cap d'una setmana.

Els consellers elegits van jurar el càrrec el dia 28 de desembre per poder prendre possessió del seu càrrec el dia 1 de gener de l'any següent, per a un període de 4 anys.

Els cònsols majors i menors de cada parròquia eren elegits pels consells de comú per a un període de 2 anys. El síndic general i el subsíndic eren escollits pel Consell General per a un període de 3 anys.

Resultats modifica

Eleccions al Consell General modifica

La participació va ser del 72,98% a la primera volta, variant entre el 34,40% de la Massana i el 87,71% de les Escaldes. A la primera volta es van escollir 10 dels 12 consellers. La segona volta es va efectuar el 28 de desembre per escollir un conseller a Canillo i Encamp.[4]

Total nacional modifica

Partit Primera volta Segona volta Escons totals
Vots % Escons Vots % Escons
Independents 100 10 100 2 12
Vots nuls
Total 740 100 10 100 2 12
Cens/participació 1.014 73,0 180
Font: La Vanguardia

Resultat per parròquia modifica

Parròquia Quart Candidat 1a volta 2a volta
Vots Electe Vots Electe
Canillo Manuel Casals 77  1
? ? ?  1
Encamp Serafí Reig Ribó 51  1
Josep Marsal ? ? ?
Pere Pallarés ? ? ?
Ordino Josep Riba 31  1
Joan Bringué 29  1
La Massana Josep Rosell Parramón 39  1
Secundí Camps Martí ?  1
Andorra la Vella Andorra la Vella Càndid Riba 136  1
Les Escaldes Estanislau Sangrà Font 100  1
Sant Julià de Lòria Bartomeu Riba Tort 87  1
Antoni Pintat Argelich 85  1
Font: La Vanguardia

Eleccions comunals modifica

Bartomeu Rebés fou escollit cònsol major del quart d'Andorra la Vella. Al quart de les Escaldes, Francesc Mora Planas va ser escollit cònsol major.[4]

Referències modifica