Viquipèdia

Eleccions generals espanyoles d'agost de 1872

eleccions generals d'Espanya

Les eleccions generals espanyoles d'agost de 1872 foren convocades el 24 d'agost de 1872 sota sufragi universal masculí. Foren les terceres i últimes eleccions convocades durant el breu regnat d'Amadeu I, quan el seu cap de govern Manuel Ruiz Zorrilla no va obtenir majoria suficient per a poder formar govern.[1][2]

Eleccions generals espanyoles d'agost de 1872
 ← 1872 Modifica el valor a WikidataEspanya Modifica el valor a Wikidata 1873 Modifica el valor a Wikidata  → 
Data24 agost 1872 Modifica el valor a Wikidata
Tipuseleccions generals espanyoles Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegirdiputat al Congrés dels Diputats
senador al Senat espanyol Modifica el valor a Wikidata
Resultat de la votació Modifica el valor a Wikidata
Manuel Ruiz Zorrilla  — Partit Progressista
0
 
Práxedes Mateo Sagasta  — Partit Liberal Fusionista
0
 
Francesc Pi i Margall  — Partit Democràtic
0
 
Antonio Cánovas del Castillo  — Partit Liberal Conservador
0
 
Manuel Ruiz Zorrilla, cap del Partit Radical
Francesc Pi i Margall, cap dels republicans federals
El rei Amadeu I. La seva abdicació va provocar la proclamació de la Primera República

En total foren escollits 391 diputats, endemés dels 11 de Puerto Rico i 18 de Cuba. A causa de l'esclat de la Tercera Guerra Carlina el País Basc era en estat d'insurrecció i els carlins controlaven part d'Aragó, Navarra i País Valencià. Alhora, els conservadors (que havien perdut el poder), els republicans federals intransigents i els partidaris de la Primera Internacional demanaren el retraïment (abstenció).[3][4]

Els radicals guanyaren novament les eleccions i Ruiz Zorrilla tornà a formar govern. El president del Congrés dels Diputats fou Nicolás María Rivero i el president del Senat fou Laureà Figuerola i Ballester, ambdós radicals. Però l'11 de febrer de 1873 Amadeu I va abdicar i aleshores Congrés i Senat, en sessió conjunta, es constituïren en Assemblea Nacional, presidida per Cristino Martos Balbi (fins al 20 de març) i després per Emilio Castelar. Es proclamà la Primera República Espanyola per 258 vots contra 32, i fou nomenat president Estanislau Figueras i de Moragas, qui convocà noves eleccions per al 10 de maig de 1873.[5]

Composició de la Cambra

modifica
← Eleccions generals espanyoles, 24 d'agost de 1872 →
Partit Escons Líder
Partit Radical 274 Manuel Ruiz Zorrilla
Partit Republicà Democràtic Federal 78 Francesc Pi i Margall
Independents constitucionals 14 Práxedes Mateo Sagasta
Monàrquics alfonsins 9 Antonio Cánovas del Castillo
Carlins independents 3
Republicans unitaris 2
No establerts 11

Resultats per circumscripcions

modifica

Catalunya

modifica

Illes Balears

modifica

País Valencià

modifica

Referències

modifica
  1. ↑ Gutiérrez Barba, Alfonso «Los procesos electorales en Llerena durante el Sexenio Revolucionario». España y América. Cultura y colonización: V Centenario del nacimiento de Pedro Cieza de León, cronista de Indias (1518-1554). XIX Jornadas de Historia en Llerena. Sociedad Extremeña de Historia, 2018, pàg. 297–315.
  2. ↑ Roldán de Montaud, Inés «La política colonial del Gobierno Provisional al final de la República» (en castellà). Bulletin d’Histoire Contemporaine de l’Espagne, 55, 26-11-2020. DOI: 10.4000/bhce.2212. ISSN: 0987-4135.
  3. ↑ Pascual Sastre, Isabel María «Teoría y práctica de la monarquía nacional y democrática. La constitución de 1869 y su forma de gobierno» (en castellà). Bulletin d’Histoire Contemporaine de l’Espagne, 55, 26-11-2020. DOI: 10.4000/bhce.1697. ISSN: 0987-4135.
  4. ↑ Gómez Ochoa, Fidel «La formación del Partido Conservador: la fusión conservadora». Ayer, 52, 2003, pàg. 57–90. ISSN: 1134-2277.
  5. ↑ Duarte, Àngel «Estanislao Figueras y el quimérico federalismo manso». Liberales eminentes. Marcial Pons Historia, 2008, pàg. 245–276.

Enllaços externs

modifica
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Eleccions_generals_espanyoles_d%27agost_de_1872&oldid=33611280»