Obre el menú principal

Les eleccions generals espanyoles de 1871 foren convocades el 8 de març de 1871 sota sufragi universal masculí. Foren les primeres eleccions convocades durant el breu regnat d'Amadeu I, un cop s'havia aprovat la Constitució Espanyola de 1869, a instància de Francisco Serrano Domínguez, successor polític de Joan Prim i Prats. Per tal d'aprofitar la divisió existent entre els partidaris de l'antic règim (carlins, monàrquics isabelins, liberals partidaris de Narvàez), es van presentar plegats el Partit Progressista de Manuel Ruiz Zorrilla, la Unió Liberal de Francisco Serrano i el Partit Democràtic de Nicolás María Rivero, encapçalats per Serrano.

Infotaula d'esdevenimentEleccions generals espanyoles de 1871
Tipus eleccions generals espanyoles
Data 8 març 1871
Estat Espanya
Jurisdicció Espanya
Càrrec a elegir diputat al Congrés dels Diputats
senador al Senat espanyol
Modifica les dades a Wikidata
El rei Amadeu I
El general Francisco Serrano

L'oposició era formada pels federalistes republicans de Pi i Margall, els carlins (que optaren aquest cop per presentar-se a les eleccions), i el Partit Moderat d'Alejandro Mon. En total foren escollits 391 diputats, endemés dels 11 de Puerto Rico i 18 de Cuba. Fou nomenat president del Congrés dels Diputats el progressista Salustiano de Olózaga Almandoz, que fou substituït el 6 d'octubre per Práxedes Mateo Sagasta. El president del Senat fou Francisco Santa Cruz.

El govern de Serrano va durar fins al 24 de juliol, quan fou substituït per Ruiz Zorrilla, qui el 5 d'octubre fou substituït per José Malcampo, i aquest el 12 de desembre per Práxedes Mateo Sagasta, qui davant la situació política inestable convocarà eleccions per l'abril de 1872.


Contingut

Composició de la CambraModifica

Resultats per circumscripcionsModifica

CatalunyaModifica

Illes BalearsModifica

País ValenciàModifica

Enllaços externsModifica