Eleccions generals espanyoles de 1873

eleccions generals d'Espanya

Les eleccions generals espanyoles de 1873 foren convocades el 10 de maig de 1873 sota sufragi universal masculí. Les va convocar el president de la Primera República Espanyola, Estanislau Figueras, per tal d'elaborar una nova constitució. En total foren escollits 383 diputats, endemés dels 15 de Puerto Rico i 18 de Cuba.

Eleccions generals espanyoles de 1873Eleccions generals espanyoles de 1873
Data10 maig 1873 Modifica el valor a Wikidata
Tipuseleccions generals espanyoles Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegirdiputat al Congrés del Sexenni Democràtic
senador al Senat espanyol Modifica el valor a Wikidata
Resultat de la votació Modifica el valor a Wikidata
Práxedes Mateo Sagasta. Pintado por Casado del Alisal en 1884.jpg Práxedes Mateo Sagasta  — Partit Constitucional
0
 
Cristino Martos Balbí, de Ignacio Suárez Llanos, 1874.jpg Cristino Martos Balbi  — Independent Radicals (en) Tradueix
0
 
Pi y margall.jpg Francesc Pi i Margall  — Partit Republicà Democràtic Federal
0
 
Canovas2.jpg Antonio Cánovas del Castillo  — Partit Liberal Conservador
0
 
 ← 1872 Modifica el valor a WikidataEspanya Modifica el valor a Wikidata 1876 Modifica el valor a Wikidata  → 
Estanislau Figueras, primer president de la Primera República Espanyola

Per raó de l'esclat de la Tercera Guerra Carlina no hi va haver eleccions a 8 districtes (Aoiz, Baztan, Estella-Lizarra, Berga, Olot, Puigcerdà, Sort i Tremp). El vot es va concentrar en mans dels republicans federals, ja que els carlins no es van presentar i els altres partits van demanar el retraimiento. Els radicals van intentar dos cops d'estat i foren expulsats del govern. Els federalistes eren dividits alhora en unitaris i intransigents. També es produïren insurreccions cantonalistes i anarquistes el juliol de 1873.

Durant el mandat de la Primera República Espanyola hi va haver quatre presidents, que també exercien de presidents del govern. El president del Congrés fou José María Orense fins al 13 de juny de 1873, quan fou substituït per Nicolás Salmerón fins al 26 d'agost; després per Emilio Castelar fins al 10 de setembre.

El 3 de gener de 1874 es produí el cop d'estat del general Pavía (membre del Partit Radical). Es formà aleshores un govern provisional dirigit per Francisco Serrano Domínguez (9 de gener-12 de desembre de 1874) i Práxedes Mateo Sagasta. El 29 de desembre de 1874 es produí el pronunciamiento d'Arsenio Martínez Campos que proclamà rei Alfons XII. Tanmateix, no es produirien noves eleccions fins al 1876.

Composició de la CambraModifica

Eleccions generals espanyoles, 10 de maig de 1873
Partit Escons Líder
Partit Republicà Democràtic Federal 346 Francesc Pi i Margall
Radicals independents 20 Cristino Martos Balbi
Partit Constitucional 7 Práxedes Mateo Sagasta
Monàrquics independents 3 Antonio Cánovas del Castillo
Republicans unitaris 1
Altres 6

Resultats per circumscripcionsModifica

CatalunyaModifica

Illes BalearsModifica

País ValenciàModifica

Enllaços externsModifica