Eleccions generals espanyoles de 1891

eleccions generals d'Espanya

Les eleccions generals espanyoles de 1891 foren convocades l'1 de febrer de 1891, les primeres sota sufragi universal masculí, sent regent Maria Cristina d'Habsburg-Lorena. La seva base legal va ser la Constitució espanyola de 1876, vigent fins a 1923 en el règim conegut com a Restauració borbònica a Espanya.[1]

Plantilla:Infotaula esdevenimentEleccions generals espanyoles de 1891
Tipuseleccions generals espanyoles Modifica el valor a Wikidata
Data1r febrer 1891 Modifica el valor a Wikidata
1886 Modifica el valor a Wikidata
1893 Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
JurisdiccióEspanya Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegirdiputat a Corts
senador del Regne Modifica el valor a Wikidata
El conservador Cánovas del Castillo, cap de govern després de les eleccions de 1891

En total foren escollits 401 diputats, endemés dels 16 de Puerto Rico i 30 de Cuba.[2]

Vencé per majoria el Partit Conservador, dirigit per Antonio Cánovas del Castillo. Quan als republicans, es presentaren tots els partits per separat i no van assolir resultats destacables, sense passar dels 20 escons.[3]

Fou elegit president del Congrés el conservador Alejandro Pidal y Mon,[4] i com a president del Senat Arsenio Martínez-Campos Antón. El cap de govern fou Antonio Cánovas del Castillo, qui des de finals d'any inclou els reformistes en el govern, raó per la qual es produí l'escissió de Francisco Silvela.

Durant el seu mandat es produïren nous atemtpats anarquistes i un nou estat de guerra a les Filipines que va obligar a enviar al general Valerià Weyler i Nicolau.[5]

Com va passar a totes les eleccions durant la restauració borbònica a Espanya, el resultat va estar determinat per endavant («encasellat») gràcies al frau electoral sistemàtic portat a terme per la xarxa caciquil estesa per tot el territori. En aquestes eleccions, com a la resta, el govern que les convocava les guanyava, ja que en el règim polític de la Restauració els governs canviaven abans de les eleccions i no després com passava en els règims parlamentaris no fraudulents.[6][7]

Composició de la Cambra modifica

Eleccions generals espanyoles, 1 de febrer de 1891
Partit Escons Líder
Partit Liberal Conservador 251 Antonio Cánovas del Castillo
Partit Liberal 96 Práxedes Mateo Sagasta
Partit Republicà Progressista 11 Manuel Ruiz Zorrilla
Partit Liberal Reformista 11 Francisco Romero Robledo
Progressistes democràtics 7 Cristino Martos Balbi
Partit Demòcrata Possibilista 7 Emilio Castelar
Comunió Tradicionalista 5 Marquès de Cerralbo
Partit Republicà Democràtic Federal 4 Francesc Pi i Margall
Partit Republicà Centralista 3 Nicolás Salmerón
Partit Integrista 2 Ramón Nocedal y Romea
Republicà independent 1
Tradicionalista independent 1 Joan Dessy i Pons

Resultats per circumscripcions modifica

Catalunya modifica

Illes Balears modifica

País Valencià modifica

Referències modifica

  1. Villarejo Sánchez, Nadia «Práxedes Mateo Sagasta y Escolar. Estudio y análisis de las características extrínsecas e intrínsecas halladas en la documentación electoral sagastina (1854-1901) ubicada en el Archivo Histórico del Congreso de los Diputados de España». Revista general de información y documentación, 15, 1, 2005, pàg. 69–85. ISSN: 1132-1873.
  2. Galván Rodríguez, Eduardo «La Diputación provincial de Puerto Rico (1812-1898): Entre derechos, poderes y fronteras». Glossae. European Journal of Legal History [EISSN 2255-2707], v. 19, p. 346-407, (Noviembre 2022), 2022. ISSN: 2255-2707.
  3. Cánovas del Castillo, Antonio. Obras completas de Antonio Cánovas del Castillo: Edición en CD-ROM (en castellà). Boletín Oficial del Estado, 2000-01-03, p. 25. ISBN 978-84-340-1205-9. 
  4. González, Cristina; Amieva, María Jesús Villaverde «La brillante carrera administrativa de un abogado ovetense: Manuel Díaz Gómez, de Secretario del Gobierno General de las Islas Filipinas a Magistrado del Tribunal Supremo de Justicia» (en castellà). Revista Jurídica de Asturias, 37, 31-05-2014. ISSN: 2341-1155.
  5. Marimon Riutort, Antoni «La destitució de Weyler i el seu retorn a Espanya (octubre de 1897-agost de 1898)». Mayurqa: revista del Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts, 25, 1999, pàg. 217–235. ISSN: 0301-8296.
  6. Romero Salvador, Carmelo. Caciques y caciquismo en España (1834-2020) (en castellà). Los Libros De La Catarata, 2021-05-13, p. 72. ISBN 978-84-1352-216-6. 
  7. Varela Ortega, José. Los amigos políticos: partidos, elecciones y caciquismo en la Restauración, 1875-1900 (en castellà). Marcial Pons Historia, 2001, p. 493. ISBN 978-84-95379-13-9. 

Enllaços externs modifica