Eleccions generals espanyoles de 1901
Eleccions generals espanyoles de 1901 foren convocades el 19 de maig de 1901 sota sufragi universal masculí, sent regent Maria Cristina d'Habsburg-Lorena. La seva base legal va ser la Constitució espanyola de 1876, vigent fins a 1923 en el règim conegut com a Restauració borbònica a Espanya.[1]
| Tipus | eleccions generals espanyoles  | ||
|---|---|---|---|
| Data | 19 maig 1901 | ||
← 1899
1903 → | |||
| Estat | Espanya | ||
| Jurisdicció | Espanya | ||
| Càrrec a elegir | diputat a Corts | ||
En total foren escollits 402 diputats, i vencé per majoria absoluta el Partit Liberal, dirigit per Práxedes Mateo Sagasta.[2] Els republicans s'apleguen en la Coalició Republicana, que només aconsegueix 14 diputats. La Lliga Regionalista aconsegueix per primer cop representació parlamentària.[3] El 17 de maig de 1902 Alfons XIII fou proclamat major d'edat.
Fou elegit president del Congrés el liberal Antonio Aguilar y Correa, Marqués de la Vega de Armijo, substituït el 16 de juliol per Segismundo Moret y Prendergast. El cap de govern fou Práxedes Mateo Sagasta, qui va dimitir per malaltia el 6 de desembre de 1902 (va morir el mes següent). El seu successor, Eugenio Montero Ríos, cap del sector més esquerrà (com José Canalejas) s'enfrontà al sector més dretà dirigit per Segismundo Moret.[3] L'abril de 1903 va dissoldre les cambres i convocà noves eleccions.
Com va passar a totes les eleccions durant la restauració borbònica espanyola, el resultat va estar determinat per endavant («encasellat») gràcies al frau electoral sistemàtic portat a terme per la xarxa caciquil estesa per tot el territori. En aquestes eleccions, com a la resta, el govern que les convocava les guanyava, ja que en el règim polític de la Restauració els governs canviaven abans de les eleccions i no després com passava en els règims parlamentaris no fraudulents.[4][5]
Composició de la Cambra modifica
| ← Eleccions generals espanyoles, 19 de maig de 1901 → | ||||||
| Partit | Escons | Líder | ||||
| Partit Liberal | 245 | Práxedes Mateo Sagasta | ||||
| Partit Liberal Conservador | 84 | Francisco Silvela | ||||
| Coalició Republicana | 14 | Nicolás Salmerón | ||||
| Partit Liberal Gamacista | 13 | Germán Gamazo y Calvo | ||||
| Partit Liberal Reformista | 8 | Francisco Romero Robledo | ||||
| Conservadors Tetuanistes | 7 | Carlos O'Donnell y Álvarez de Abreu | ||||
| Comunió Tradicionalista | 6 | Matías Barrio Mier | ||||
| Lliga Regionalista | 6 | Bartomeu Robert i Yarzábal | ||||
| Partit Integrista | 3 | Ramón Nocedal y Romea | ||||
| Republicans blasquistes | 2 | Vicent Blasco Ibáñez | ||||
| Liberals independents | 2 | |||||
| Catòlics independents | 2 | |||||
| Unió Nacional | 2 | Basílio Paraíso | ||||
| Republicans independents | 1 | |||||
| Independents | 7 | |||||
Resultats per circumscripcions modifica
Catalunya modifica
- Barcelona
- Timoteo Bustillo López (liberal gamacista)
- Lluís Domènech i Montaner (Lliga Regionalista)
- Ramon de Godó i Lallana (Liberal)
- Ferran Huelín i Serra (Conservador)
- Josep Elias i de Molins (Conservador)
- Joan Ferrer-Vidal i Soler (Liberal)
- Joan Maria Forgas i Frígola (Conservador)
- Alejandro Lerroux García (Unió Republicana)
- Pere Guerau Maristany i Oliver (Liberal)
- Francesc Pi i Margall (Partit Republicà Democràtic Federal)
- Bartomeu Robert i Yarzábal (Lliga Regionalista)
- Josep Roig i Bergadà (Liberal)
- Frederic Travé i Escardó (Liberal)
- Albert Rusiñol i Prats (Lliga Regionalista)
- Alfons Sala i Argemí, comte d'Égara
- Modesto Sánchez Ortiz
- Leonci Soler i March (Lliga Regionalista)
- Sebastià Torres i Planas (Lliga Regionalista)
- Antoni Sala i Caba
- Lluís Gonzaga Pons i Enrich
- Girona
- Carles de Camps i d'Olzinellas (Lliga Regionalista)
- Luis Canalejas Méndez (Liberal)
- Ferran Puig i Mauri, marquès de Santa Ana
- Robert Robert i Surís (Conservador)
- Ramiro Alonso Padierna de Villapadierna
- Rafael Coderch i Serra (Partit Republicà Democràtic Federal)
- José Joaquín Herrero y Sánchez
- Jaume Roure i Prats (Liberal)
- Lleida
- Tarragona
Illes Balears modifica
- Josep Cotoner Allendesalazar, comte de Sallent (Conservador)
- Antoni Maura i Montaner (Conservador)
- Rafael Prieto i Caules (republicà)
- Alexandre Rosselló i Pastors (Liberal)
- Mateu Garau Cañellas
- Guillem Moragues i Bibiloni
- Joan Roman i Calbet (Liberal)
País Valencià modifica
- Alacant
- Federico Arredondo y Ramírez de Arellano (Liberal)
- Enrique Arroyo y Rodríguez (Liberal)
- José Canalejas i Méndez (Liberal)
- Justo Tomás Delgado Bayo (Liberal)
- Santiago Mataix Soler (Liberal)
- Trinitario Ruiz Capdepón (Liberal)
- Trinitario Ruiz Valarino (Liberal)
- Rafael Terol Maluenda (Liberal)
- Baldomero Vega de Seoane y Andrea Pérez (Liberal)
- Antonio Torres Orduña (Conservador)
- Castelló
- València
- Vicent Blasco Ibáñez (republicà)
- Francisco Javier Bores y Romero (Conservador)
- Juan Busutil Montón (Liberal)
- Luis Doménech Cervera (Liberal)
- Fidel García Berlanga (Liberal)
- Estanislao García Monfort (Liberal)
- Sinibaldo Gutiérrez Mas (Liberal)
- Fernando Ibáñez Payés (Liberal)
- Manuel Iranzo Benedito (Liberal)
- Francisco Javier Lamo de Espinosa y de la Cárcel (Liberal)
- Francisco de Laiglesia y Auset (Conservador)
- José Manteca Oria (Liberal)
- Francisco Martínez Bertomeu (Liberal)
- Francisco Moliner Nicolás (Conservador)
- Francisco Peris Mencheta (independent)
- Rodrigo Soriano y Barroeta-Aldamar (republicà)
- Carlos Testor Pascual (Liberal)
Referències modifica
- ↑ Villarejo Sánchez, Nadia «Práxedes Mateo Sagasta y Escolar. Estudio y análisis de las características extrínsecas e intrínsecas halladas en la documentación electoral sagastina (1854-1901) ubicada en el Archivo Histórico del Congreso de los Diputados de España». Revista general de información y documentación, 15, 1, 2005, pàg. 69–85. ISSN: 1132-1873.
- ↑ Villarejo, Nadia. Práxedes Mateo-Sagasta y Escolar (1825-1903): bio-bibliografía, documentación y epistolario (en castellà). Congreso de los Diputados, 2011, p. 162. ISBN 978-84-7943-423-6.
- ↑ 3,0 3,1 Rubí i Casals, María Gemma «La práctica política en la Restauración: la actuación de los diputados del distrito de Manresa (1875-1923)». Revista de las Cortes Generales, 64, 2005, pàg. 63–90. ISSN: 0213-0130.
- ↑ Romero Salvador, Carmelo. Caciques y caciquismo en España (1834-2020) (en castellà). Los Libros De La Catarata, 2021-05-13, p. 72. ISBN 978-84-1352-216-6.
- ↑ Varela Ortega, José. Los amigos políticos: partidos, elecciones y caciquismo en la Restauración, 1875-1900 (en castellà). Marcial Pons Historia, 2001, p. 493. ISBN 978-84-95379-13-9.
Enllaços externs modifica