Eleccions generals espanyoles de 1901
Les eleccions generals espanyoles de 1901 foren convocades el 19 de maig de 1901 sota sufragi universal masculí, sent regent Maria Cristina d'Habsburg-Lorena. La seva base legal va ser la Constitució espanyola de 1876, vigent fins a 1923 en el règim conegut com a Restauració borbònica a Espanya.[1]
| Tipus | eleccions generals espanyoles  | ||
|---|---|---|---|
| Data | 19 maig 1901 | ||
← 1899
1903 → | |||
| Estat | Espanya | ||
| Jurisdicció | Espanya | ||
| Càrrec a elegir | diputat a Corts | ||
En total foren escollits 402 diputats, i vencé per majoria absoluta el Partit Liberal, dirigit per Práxedes Mateo Sagasta.[2] Els republicans s'apleguen en la Coalició Republicana, que només aconsegueix 14 diputats. La Lliga Regionalista aconsegueix per primer cop representació parlamentària.[3] El 17 de maig de 1902 Alfons XIII fou proclamat major d'edat.
Fou elegit president del Congrés el liberal Antonio Aguilar y Correa, Marqués de la Vega de Armijo, substituït el 16 de juliol per Segismundo Moret y Prendergast. El cap de govern fou Práxedes Mateo Sagasta, qui va dimitir per malaltia el 6 de desembre de 1902 (va morir el mes següent). El seu successor, Eugenio Montero Ríos, cap del sector més esquerrà (com José Canalejas y Méndez) s'enfrontà al sector més dretà dirigit per Segismundo Moret.[3] L'abril de 1903 va dissoldre les cambres i convocà noves eleccions.
Com va passar a totes les eleccions durant la restauració borbònica espanyola, el resultat va estar determinat per endavant («encasellat») gràcies al frau electoral sistemàtic portat a terme per la xarxa caciquil estesa per tot el territori. En aquestes eleccions, com a la resta, el govern que les convocava les guanyava, ja que en el règim polític de la Restauració els governs canviaven abans de les eleccions i no després com passava en els règims parlamentaris no fraudulents.[4][5]
Composició de la Cambra
modifica| ← Eleccions generals espanyoles, 19 de maig de 1901 → | ||||||
| Partit | Escons | Líder | ||||
| Partit Liberal | 245 | Práxedes Mateo Sagasta | ||||
| Partit Liberal Conservador | 84 | Francisco Silvela | ||||
| Coalició Republicana | 14 | Nicolás Salmerón | ||||
| Partit Liberal Gamacista | 13 | Germán Gamazo y Calvo | ||||
| Partit Liberal Reformista | 8 | Francisco Romero Robledo | ||||
| Conservadors Tetuanistes | 7 | Carlos O'Donnell y Álvarez de Abreu | ||||
| Comunió Tradicionalista | 6 | Matías Barrio Mier | ||||
| Lliga Regionalista | 6 | Bartomeu Robert i Yarzábal | ||||
| Partit Integrista | 3 | Ramón Nocedal y Romea | ||||
| Republicans blasquistes | 2 | Vicent Blasco Ibáñez | ||||
| Liberals independents | 2 | |||||
| Catòlics independents | 2 | |||||
| Unió Nacional | 2 | Basílio Paraíso | ||||
| Republicans independents | 1 | |||||
| Independents | 7 | |||||
Resultats per circumscripcions
modificaCatalunya
modifica- Barcelona
- Timoteo Bustillo López (liberal gamacista)
- Lluís Domènech i Montaner (Lliga Regionalista)
- Ramon de Godó i Lallana (Liberal)
- Ferran Huelín i Serra (Conservador)
- Josep Elias i de Molins (Conservador)
- Joan Ferrer-Vidal i Soler (Liberal)
- Joan Maria Forgas i Frígola (Conservador)
- Alejandro Lerroux García (Unió Republicana)
- Pere Guerau Maristany i Oliver (Liberal)
- Francesc Pi i Margall (Partit Republicà Democràtic Federal)
- Bartomeu Robert i Yarzábal (Lliga Regionalista)
- Josep Roig i Bergadà (Liberal)
- Frederic Travé i Escardó (Liberal)
- Albert Rusiñol i Prats (Lliga Regionalista)
- Alfons Sala i Argemí, comte d'Égara
- Modesto Sánchez Ortiz
- Leonci Soler i March (Lliga Regionalista)
- Sebastià Torres i Planas (Lliga Regionalista)
- Antoni Sala i Caba
- Lluís Gonzaga Pons i Enrich
- Girona
- Carles de Camps i d'Olzinellas (Lliga Regionalista)
- Luis Canalejas Méndez (Liberal)
- Ferran Puig i Mauri, marquès de Santa Ana
- Robert Robert i Surís (Conservador)
- Ramiro Alonso Padierna de Villapadierna
- Rafael Coderch i Serra (Partit Republicà Democràtic Federal)
- José Joaquín Herrero y Sánchez
- Jaume Roure i Prats (Liberal)
- Lleida
- Tarragona
Illes Balears
modifica- Josep Cotoner Allendesalazar, comte de Sallent (Conservador)
- Antoni Maura i Montaner (Conservador)
- Rafael Prieto i Caules (republicà)
- Alexandre Rosselló i Pastors (Liberal)
- Mateu Garau Cañellas
- Guillem Moragues i Bibiloni
- Joan Roman i Calbet (Liberal)
País Valencià
modifica- Alacant
- Federico Arredondo y Ramírez de Arellano (Liberal)
- Enrique Arroyo y Rodríguez (Liberal)
- José Canalejas i Méndez (Liberal)
- Justo Tomás Delgado Bayo (Liberal)
- Santiago Mataix Soler (Liberal)
- Trinitario Ruiz Capdepón (Liberal)
- Trinitario Ruiz Valarino (Liberal)
- Rafael Terol Maluenda (Liberal)
- Baldomero Vega de Seoane y Andrea Pérez (Liberal)
- Antonio Torres Orduña (Conservador)
- Castelló
- València
- Vicent Blasco Ibáñez (republicà)
- Francisco Javier Bores y Romero (Conservador)
- Juan Busutil Montón (Liberal)
- Luis Doménech Cervera (Liberal)
- Fidel García Berlanga (Liberal)
- Estanislao García Monfort (Liberal)
- Sinibaldo Gutiérrez Mas (Liberal)
- Fernando Ibáñez Payés (Liberal)
- Manuel Iranzo Benedito (Liberal)
- Francisco Javier Lamo de Espinosa y de la Cárcel (Liberal)
- Francisco de Laiglesia y Auset (Conservador)
- José Manteca Oria (Liberal)
- Francisco Martínez Bertomeu (Liberal)
- Francisco Moliner Nicolás (Conservador)
- Francisco Peris Mencheta (independent)
- Rodrigo Soriano y Barroeta-Aldamar (republicà)
- Carlos Testor Pascual (Liberal)
Referències
modifica- ↑ Villarejo Sánchez, Nadia «Práxedes Mateo Sagasta y Escolar. Estudio y análisis de las características extrínsecas e intrínsecas halladas en la documentación electoral sagastina (1854-1901) ubicada en el Archivo Histórico del Congreso de los Diputados de España». Revista general de información y documentación, 15, 1, 2005, pàg. 69–85. ISSN: 1132-1873.
- ↑ Villarejo, Nadia. Práxedes Mateo-Sagasta y Escolar (1825-1903): bio-bibliografía, documentación y epistolario (en castellà). Congreso de los Diputados, 2011, p. 162. ISBN 978-84-7943-423-6.
- ↑ 3,0 3,1 Rubí i Casals, María Gemma «La práctica política en la Restauración: la actuación de los diputados del distrito de Manresa (1875-1923)». Revista de las Cortes Generales, 64, 2005, pàg. 63–90. ISSN: 0213-0130.
- ↑ Romero Salvador, Carmelo. Caciques y caciquismo en España (1834-2020) (en castellà). Los Libros De La Catarata, 2021-05-13, p. 72. ISBN 978-84-1352-216-6.
- ↑ Varela Ortega, José. Los amigos políticos: partidos, elecciones y caciquismo en la Restauración, 1875-1900 (en castellà). Marcial Pons Historia, 2001, p. 493. ISBN 978-84-95379-13-9.
Enllaços externs
modifica