Eleccions generals espanyoles de 1910
Eleccions generals espanyoles de 1910 foren convocades el 8 de maig de 1910, després de la crisi del govern conservador d'Antoni Maura a causa de la Setmana Tràgica de Barcelona el 1909, sota sufragi universal masculí.[1] En total foren escollits 404 diputats, i el partit més votat fou el Partit Liberal, dirigit per José Canalejas. El partit conservador va restar molt afeblit, i a Navarra es presentà en coalició amb carlins i integristes. També es presentà una Conjunció Republicano-Socialista, dirigida per l'escriptor canari Benito Pérez Galdós, que va aplegar en la coalició diversos grups republicans, el PSOE, el Partit Republicà Radical i el Partit Republicà Democràtic Federal, però no la UFNR,[2]que un cop trencada la Solidaritat Catalana es va presentar en solitari i per primer cop va trencar l'hegemonia de la Lliga Regionalista.[3]
Tipus | eleccions generals espanyoles | ||
---|---|---|---|
Data | 8 maig 1910 | ||
← 1907
1914 → | |||
Estat | Espanya | ||
Jurisdicció | Espanya | ||
Càrrec a elegir | diputat a Corts | ||
Fou elegit president del Congrés el liberal comte de Romanones, que fou substituït el 1912 per Segismundo Moret y Prendergast, i a la seva mort el 1913 per Miguel Villanueva i president del Senat Eugenio Montero Ríos.[4]
El cap de govern fou José Canalejas, que fou assassinat el 12 de novembre de 1912. El substituí aleshores el comte de Romanones, qui dimití el 27 d'octubre de 1913 a causa de la divisió interna del partit de Manuel García Prieto, creador del Partit Liberal Demòcrata. Alhora, també hi hagué divisió en el Partit Conservador quan Antoni Maura i Juan de la Cierva y Peñafiel no acceptaren el lideratge d'Eduardo Dato e Iradier. També es trencà la Conjunció Republicano-Socialista, malgrat l'èxit relatiu obtingut.
Com va passar a totes les eleccions durant la restauració borbònica a Espanya, el resultat va estar determinat per endavant («encasellat») gràcies al frau electoral sistemàtic portat a terme per la xarxa caciquil estesa per tot el territori. En aquestes eleccions, com a la resta, el govern que les convocava les guanyava, ja que en el règim polític de la Restauració els governs canviaven abans de les eleccions i no després com passava en els règims parlamentaris no fraudulents.[5][6]
Composició de la Cambra
modifica← Eleccions generals espanyoles, 8 de maig de 1910 → | ||||||
Partit | Escons | Percentatge | Líder | |||
Partit Liberal | 43,4% | 215 | José Canalejas | |||
Partit Conservador | 21,9% | 115 | Antoni Maura | |||
Conjunció Republicano-Socialista | 10,3% | 27 | Benito Pérez Galdós | |||
Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR) | 5,3% | 11 | Josep Maria Vallès i Ribot | |||
Lliga Regionalista | 2,7% | 10 | Enric Prat de la Riba | |||
Comunió Tradicionalista (jaumista) | 2,2% | 10 | Juan Vázquez de Mella | |||
Catòlics independents | 3 | Marquès de Santillana | ||||
Partit Integrista | 2 | Manuel Senante y Martínez | ||||
PURA | 1 | Fèlix Azzati i Descalci | ||||
Nacionalistes republicans catalans | 1 | Francesc Macià | ||||
Independents | 5 | |||||
No establerts | 3 |
Resultats per circumscripcions
modificaCatalunya
modifica- Barcelona
- Josep Bertran i Musitu (Lliga Regionalista)
- Francesc Cambó i Batlle (Lliga Regionalista)
- Manuel Farguell i de Magarola (Lliga Regionalista)
- Lluís Ferrer-Vidal i Soler (Lliga Regionalista)
- Bonaventura Maria Plaja i Tapis (Lliga Regionalista)
- Pere Corominas i Montanya (republicà)
- Jaume Cruells i Sallarès (republicà)
- Laureà Miró i Trepat (republicà)
- Ròmul Bosch i Alsina (liberal)
- Joan Godó i Llucià (liberal)
- Josep Griera i Dulcet (liberal)
- Pere Guerau Maristany i Oliver, comte de Lavern (liberal)
- Carles Padrós i Rubio (Liberal)
- Hermenegildo Giner de los Ríos (Partit Republicà Radical)
- Emiliano Iglesias Ambrosio (Partit Republicà Radical)
- Alejandro Lerroux García (Partit Republicà Radical)
- Toribio Sánchez Beltrán de Guevara (Partit Republicà Radical)
- Joan Sol i Ortega (republicà)
- Joaquim Sagnier i Villavecchia (Conservador)
- Alfons Sala i Argemí, comte d'Égara (Unión Monárquica Nacional)
- Lluís Vila i Miralles (Conservador)
- Josep Zulueta i Gomis (Partido Reformista)
- Lluís de Zulueta i Escolano (Partido Reformista)
- Girona
- Joan Ventosa i Calvell (Lliga Regionalista)
- Eusebi Bertrand i Serra (Lliga Regionalista)
- Salvador Albert i Pey (republicà)
- Joaquim Salvatella i Gibert (republicà)
- Carles Cusí i de Miquelet (Liberal)
- Pere Llosas i Badia (Comunió Tradicionalista)
- Dalmacio Iglesias García (Comunió Tradicionalista)
- Juli Fournier i Cuadros (Conservador)
- Lleida
- Felip Rodés i Baldrich (Lliga Regionalista)
- Joan Garriga i Massó (Lliga Regionalista)
- Emili Riu i Periquet (Liberal)
- Josep Matheu i Ferrer (Liberal)
- Francesc Macià i Llussà (nacionalista independent)
- Josep Llari i Areny (Partido Reformista)
- Pere Milà i Camps (independent)
- Joan Moles i Ormella (republicà)
- Tarragona
- Albert Dasca i Boada (Liberal)
- Salvador de Samà i de Sarriera (Liberal)
- Julià Nougués Subirà (republicà)
- Antoni Maria de Veciana i Llari (Conservador)
- Manuel Kindelán y de la Torre (Liberal-Demócrata)
- Joan Caballé i Goyeneche (Partido Reformista)
- Jaume Alegret i Vidal (Partit Conservador)
- Jaume Carner i Romeu (republicà)
- Josep Nicolau i Sabater (Unión Monárquica Nacional)
- Ramon Mayner Socies (republicà)
Illes Balears
modifica- Josep Cotoner Allendesalazar, comte de Sallent (Conservador)
- Antoni Maura i Montaner (Conservador)
- Alexandre Rosselló i Pastors (liberal romanonista)
- Cipriano Garijo y Aljama (liberal)
- Antoni Weyler i Santacana (liberal)
- Emilio Hediger y Olivar (republicà)
- Joan Pereyra i Morante (Liberal)
- Juan Valenzuela y Alcarín
- Frederic Llansó i Seguí (republicà)
País Valencià
modifica- Alacant
- Salvador Canals y Vilaró (Conservador)
- José Canalejas i Méndez (Liberal)
- José Francos Rodríguez (liberal-demòcrata)
- José Jorro Miranda (Conservador)
- Vicente Ruiz Valarino (liberal-demòcrata)
- Manuel Ruiz Valarino (liberal-demòcrata)
- Trinitario Ruiz Valarino (liberal-demòcrata)
- Emilio Díaz Moreu Irisarry (Liberal)
- Santiago Reig Aguilar-Tablada (Liberal)
- Alejandro Saint Aubin Bonnefon (Liberal)
- Eduardo Vega de Seoane y Echevarría (Liberal-demòcrata)
- Baldomero Vega de Seoane y Andrea Pérez (Liberal)
- Castelló
- Vicente Cantos Figuerola (liberal-demòcrata)
- Juan Navarro Reverter y Gomis (liberal-demòcrata)
- Ramón Saiz de Carlos (liberal-demòcrata)
- Emilio Santa Cruz Chordi (Partit Republicà Radical)
- Antonio de Castro Casaleiz (Conservador)
- Pedro de Govantes y Azcárraga, comte d'Albay (Conservador)
- Manuel Sancho Climent (liberal)
- València
- Fèlix Azzati i Descalci (PURA)
- Joan Barral i Pastor (PURA)
- José Igual Torres (republicà)
- Ramón de Castro Artacho (Liberal)
- Evaristo Crespo Azorín (Conservador)
- Antonio Lázaro Tensa (Conservador)
- Francisco Trénor Palavicino (Conservador)
- Francisco Escutia Greus (Liberal)
- José Estruch Chafer (Liberal)
- Fidel García Berlanga (Liberal)
- Eduardo Llagaria Ballester (Liberal)
- José Puig Boronat (Liberal)
- Gil Roger Vázquez (Liberal)
- Francisco Rubio Goula (Liberal)
- Vicente Gimeno Rodríguez Jaen (liberal romanonista)
- Francisco Peris Mencheta (independent)
Referències
modifica- ↑ Andrés-Gallego, José «La Semana Trágica:: los hechos, el impacto y las respuestas». Analecta sacra tarraconensia: Revista de ciències historicoeclesiàstiques, 82, 2009, pàg. 227–280. ISSN: 0304-4300.
- ↑ Gabriel Sirvent, Pere «Las bases políticas e ideológicas del catalanismo de izquierdas del siglo XX». Espacio, tiempo y forma. Serie V, Historia contemporánea, 13, 2000, pàg. 73–104. ISSN: 1130-0124.
- ↑ Grau i Mateu, Josep «La Lliga Regionalista i la llengua catalana (1901-1923)». Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics, 22-11-2006, pàg. 261–271. ISSN: 2013-3995.
- ↑ Martínez Sanz, José Luis «El enfrentamiento Romanones-Ratibor». Hispania: Revista española de historia, 43, 154, 1983, pàg. 401–428. ISSN: 0018-2141.
- ↑ Romero Salvador, Carmelo. Caciques y caciquismo en España (1834-2020) (en castellà). Los Libros De La Catarata, 2021-05-13, p. 72. ISBN 978-84-1352-216-6.
- ↑ Varela Ortega, José. Los amigos políticos: partidos, elecciones y caciquismo en la Restauración, 1875-1900 (en castellà). Marcial Pons Historia, 2001, p. 493. ISBN 978-84-95379-13-9.
Enllaços externs
modifica