Eleccions generals espanyoles de 1914
Eleccions generals espanyoles de 1914 foren convocades abans de la Primera Guerra Mundial, en la que Espanya es declararia neutral,[1]sota sufragi universal masculí. En total foren escollits 409 diputats, i el partit més votat fou la coalició de les dues fraccions del Partit Conservador, dirigit per Eduardo Dato e Iradier.[2] Les dues fraccions del Partit Liberal van restar força lluny. També es presentà una Conjunció Republicano-Socialista, que aplegava els diferents partits republicans i el PSOE, però no pas els Radicals de Lerroux i la UFNR, que anaven plegades pel Pacte de Sant Gervasi, tot i que a Catalunya no aconseguiren desbancar l'hegemonia de la Lliga Regionalista.[3]
Tipus | eleccions generals espanyoles | ||
---|---|---|---|
Data | 8 març 1914 | ||
← 1910
1916 → | |||
Estat | Espanya | ||
Jurisdicció | Espanya | ||
Càrrec a elegir | president del Govern d'Espanya diputat al Congrés dels Diputats | ||
Elegit | Eduardo Dato e Iradier | ||
Fou elegit president del Congrés el conservador Augusto González-Besada y Mein i president del Senat Marcelo Azcárraga, mort el 1915 si substituït per Joaquín Sánchez de Toca Calvo.[4] El cap de govern fou Eduardo Dato e Iradier, però el 9 de desembre de 1915 va dimitir per diferències internes en el partit i cedí el govern al comte de Romanones, qui convocaria eleccions el 6 d'abril de 1916.[5]
Com va passar a totes les eleccions durant la restauració borbònica a Espanya, el resultat va estar determinat per endavant («encasellat») gràcies al frau electoral sistemàtic portat a terme per la xarxa caciquil estesa per tot el territori. En aquestes eleccions, com a la resta, el govern que les convocava les guanyava, ja que en el règim polític de la Restauració els governs canviaven abans de les eleccions i no després com passava en els règims parlamentaris no fraudulents.[6][7]
Durant aquesta legislatura es va constituir la Mancomunitat de Catalunya, presidida per Enric Prat de la Riba.[8]
Composició de la Cambra
modifica← Eleccions generals espanyoles, 8 de març de 1914 → | ||||||
Partit | Escons | Líder | ||||
Conservadors | 193 | Eduardo Dato e Iradier | ||||
Partit Liberal | 84 | Comte de Romanones | ||||
Partit Liberal -demòcrata | 38 | Manuel García Prieto | ||||
Conservadors mauristes | 22 | Antoni Maura i Montaner | ||||
Lliga Regionalista | 13 | Francesc Cambó | ||||
Coalició Republicana-Radical | 11 | Alejandro Lerroux | ||||
Partido Reformista | 11 | Melquíades Álvarez | ||||
Conjunció Republicano-Socialista | 10 | Roberto Castrovido Sanz | ||||
Coalició Tradicionalista-Integrista | 7 | Enrique de Aguilera y Gamboa, marquès de Cerralbo | ||||
Conservadors ciervistes | 5 | Juan de la Cierva y Peñafiel | ||||
Catòlics independents | 5 | Marquès de Santillana | ||||
Partit Republicà Democràtic Federal | 1 | Joaquim Pi i Arsuaga | ||||
PURA | 1 | Fèlix Azzati i Descalci | ||||
Nacionalistes republicans catalans | 1 | Francesc Macià | ||||
Independents | 5 | |||||
No establerts | 1 |
Resultats per circumscripcions
modificaCatalunya
modifica- Barcelona
- Francesc Cambó i Batlle (Lliga Regionalista)
- Carles de Camps i d'Olzinellas (Lliga Regionalista)
- Josep Bertran i Musitu (Lliga Regionalista)
- Manuel Farguell i de Magarola (Lliga Regionalista)
- Lluís Ferrer-Vidal i Soler (Lliga Regionalista)
- Joan Garriga i Massó (Lliga Regionalista)
- Bonaventura Maria Plaja i Tapis (Lliga Regionalista)
- Pere Rahola i Molinas (Lliga Regionalista)
- Albert Rusiñol i Prats (Lliga Regionalista)
- Narcís Verdaguer i Callís (Lliga Regionalista)
- Pere Corominas i Montanya (republicà)
- Hermenegildo Giner de los Ríos (Partit Republicà Radical)
- Manuel González i Vilart (Conservador)
- Joaquim Sagnier i Villavecchia (Conservador)
- Enric Turull i Comadran (Conservador)
- Lluís Vila i Miralles (Conservador)
- Laureà Miró i Trepat (Partido Reformista)
- Josep Zulueta i Gomis (Partido Reformista)
- Carles Padrós i Rubio (Liberal)
- Alfons Sala i Argemí, comte d'Égara (Unión Monárquica Nacional)
- Girona
- Joan Ventosa i Calvell (Lliga Regionalista)
- Eusebi Bertrand i Serra (Lliga Regionalista)
- Salvador Albert i Pey (republicà)
- Eduardo Fernández del Pozo y del Río (republicà)
- Joaquim Salvatella i Gibert (republicà)
- Carles Cusí i de Miquelet (Liberal)
- Pere Llosas i Badia (Comunió Tradicionalista)
- Gustau Peyra i Anglada (Conservador)
- Lleida
- Felip Rodés i Baldrich (republicà)
- Eduard Aunós i Cau Partit Conservador)
- Pere Milà i Camps (independent)
- Emili Riu i Periquet (Liberal)
- Josep Matheu i Ferrer (Liberal)
- Francesc Macià i Llussà (nacionalista independent)
- Josep Llari i Areny (Partido Reformista)
- Ricardo Ramos Cordero (Partit Conservador)
- Tarragona
- Albert Dasca i Boada (Liberal)
- Julià Nougués Subirà (republicà)
- Marcel·lí Domingo i Sanjuan (republicà)
- Jaume Carner i Romeu (republicà)
- Antoni Maria de Veciana i Llari (Conservador
- Manuel Kindelán y de la Torre (Liberal-Demócrata)
- Joan Caballé i Goyeneche (republicà)
- Juan Barco Cosme (independent)
- Josep Nicolau i Sabater (Unión Monárquica Nacional)
Illes Balears
modifica- Josep Socias Gradolí (Conservador)
- Josep Cotoner Allendesalazar, comte de Sallent (Conservador)
- Antoni Maura i Montaner (Conservador)
- Jeroni Estades i Llabrés (Conservador)
- Alexandre Rosselló i Pastors (liberal romanonista)
- Gabriel Squella Rossiñol, marquès de Menas-Albas (Conservador])
- Lluís Tur i Palau (Conservador)
País Valencià
modifica- Alacant
- Salvador Canals y Vilaró (Conservador)
- José Jorro Miranda (Conservador)
- Gabino Bugallal Araujo (Conservador)
- Leopoldo García Durán (Conservador)
- Augusto González-Besada y Mein (Conservador)
- Antonio Torres Orduña (Conservador)
- José Torres Sala (Conservador)
- José Francos Rodríguez (liberal-demòcrata)
- Vicente Ruiz Valarino (liberal-demòcrata)
- Manuel Ruiz Valarino (liberal-demòcrata)
- Eduardo Vega de Seoane y Echevarría (liberal-demòcrata)
- Castelló
- Vicente Cantos Figuerola (liberal-demòcrata)
- Juan Navarro Reverter y Gomis (liberal-demòcrata)
- Ramón Saiz de Carlos (liberal-demòcrata)
- Luis Esteban y Fernández del Pozo (liberal)
- José María Azcárraga Fesser (Conservador)
- Antonio María Fabié Gutiérrez de la Rasilla (Conservador)
- Ramón Salvador Celades (Conservador)
- Emilio Santa Cruz Chordi (Partit Republicà Radical)
- València
- Fèlix Azzati i Descalci (PURA)
- Enrique Alcaraz Martínez (Liberal)
- José García-Berlanga Pardo (Liberal)
- Vicente Gimeno Rodríguez Jaen (liberal romanonista)
- Carlos Hernández Lázaro (Conservador)
- Joaquín Lacasta España (Conservador)
- Francisco de Laiglesia y Auset (Conservador)
- Rafael Martínez Agulló y Juez Sarmiento (Conservador)
- Francisco Moliner Nicolás (Conservador)
- Emeterio Muga Díez (Conservador)
- Vicente Noguera y Aquavera (Conservador)
- Juan Bautista Valldecabres Rodrigo (Conservador)
- Luis Vallier García-Alesson Lapeire (Conservador)
- José Maestre Laborde-Boix (Conservador ciervista)
- José Montesinos Checa (Conservador ciervista)
- Manuel Simó Marín (Comunió Tradicionalista)
Referències
modifica- ↑ Codera, Maximiliano Fuentes. España en la Primera Guerra Mundial: Una movilización cultural (en castellà). Ediciones AKAL, 2014-05-09, p. 4. ISBN 978-84-460-4026-2.
- ↑ Monereo Pérez, José Luis «EDUARDO DATO IRADIER (1856-1921): Reformismo conservador y nacimiento de los seguros sociales en España». Revista de derecho de la seguridad social. Laborum, 29, 2021, pàg. 311–350. ISSN: 2386-7191.
- ↑ Gabriel Sirvent, Pere «Las bases políticas e ideológicas del catalanismo de izquierdas del siglo XX». Espacio, tiempo y forma. Serie V, Historia contemporánea, 13, 2000, pàg. 73–104. ISSN: 1130-0124.
- ↑ Luque Castillo, Francisco Javier. Los ministros de hacienda en España (1901-1986): perfil sociopolítico e influencia (Tesi) (en castellà). Universidad de Granada, 2014.
- ↑ Moreno Luzón, Javier «Partidos y Parlamento en la crisis de la Restauración». Con luz y taquígrafos: el Parlamento en la Restauración (1913-1923) /. Taurus, 1998, pàg. 65–102.[Enllaç no actiu]
- ↑ Romero Salvador, Carmelo. Caciques y caciquismo en España (1834-2020) (en castellà). Los Libros De La Catarata, 2021-05-13, p. 72. ISBN 978-84-1352-216-6.
- ↑ Varela Ortega, José. Los amigos políticos: partidos, elecciones y caciquismo en la Restauración, 1875-1900 (en castellà). Marcial Pons Historia, 2001, p. 493. ISBN 978-84-95379-13-9.
- ↑ Esteve Figueras, Salvador «La Mancomunitat de Catalunya, un país en marxa». l'Erol, 122, 2014, pàg. 8–9. ISSN: 2385-3492.