Eleccions generals espanyoles de 1916
Eleccions generals espanyoles de 1916 foren convocades enmig de la Primera Guerra Mundial, en la que Espanya s'havia declarat neutral, sota sufragi universal masculí.[1] En total foren escollits 409 diputats, i el partit més votat fou la coalició de les dues fraccions del Partit Liberal, dirigides per García Prieto i Romanones. El Partit Conservador va restar força lluny. També es presentà una Conjunció Republicano-Socialista, que aplegava els diferents partits republicans i el PSOE,[2] però no pas els Radicals de Lerroux i la UFNR, que anaven encara plegades pel Pacte de Sant Gervasi[3]
Tipus | eleccions generals espanyoles | ||
---|---|---|---|
Data | 9 abril 1916 | ||
← 1914
1918 → | |||
Estat | Espanya | ||
Jurisdicció | Espanya | ||
Càrrec a elegir | president del Govern d'Espanya diputat al Congrés dels Diputats | ||
Elegit | Álvaro Figueroa y Torres Mendieta | ||
Fou elegit president del Congrés el liberal demòcrata Miguel Villanueva i president del Senat Manuel García Prieto.[4] El cap de govern fou el comte de Romanones, però el gener de 1917 va dimitir a causa d'enfrontaments amb l'exèrcit, que havia creat Juntes de Defensa. Alhora, es va trencar el Partit Liberal en ser expulsats del partit Manuel García Prieto i Santiago Alba Bonifaz. El govern de García Prieto, successor de Romanones, es trencà i l'11 de juny de 1917 Eduardo Dato va formar un nou govern amb conservadors, però tenia una majoria inestable, cosa que provocaria la convocatòria de l'Assemblea de Parlamentaris.[5] La vaga general de 1917, endemés, provocaria la dimissió de Dato el 3 de novembre de 1917.[6] Es formà aleshores un govern de concentració nacional format per liberals, conservadors i la Lliga fins que es convocaren noves eleccions el 24 de febrer de 1918.
Com va passar a totes les eleccions durant la restauració borbònica a Espanya, el resultat va estar determinat per endavant («encasellat») gràcies al frau electoral sistemàtic portat a terme per la xarxa caciquil estesa per tot el territori. En aquestes eleccions, com a la resta, el govern que les convocava les guanyava, ja que en el règim polític de la Restauració els governs canviaven abans de les eleccions i no després com passava en els règims parlamentaris no fraudulents.[7][8]
Composició de la Cambra
modifica← Eleccions generals espanyoles, 9 d'abril de 1916 → | ||||||
Partit | Escons | Líder | ||||
Partit Liberal i Liberal-Demòcrata | 203 | Comte de Romanones | ||||
Conservadors | 88 | Eduardo Dato e Iradier | ||||
Conservadors mauristes | 17 | Antoni Maura i Montaner | ||||
Conjunció Republicano-Socialista | 13 | Roberto Castrovido Sanz | ||||
Lliga Regionalista | 13 | Francesc Cambó | ||||
Partido Reformista | 12 | Melquíades Álvarez | ||||
Comunió Tradicionalista (jaumistes) | 9 | Enrique de Aguilera y Gamboa, marquès de Cerralbo | ||||
Conservadors ciervistes | 8 | Juan de la Cierva y Peñafiel | ||||
Coalició Republicana-Radical | 6 | Alejandro Lerroux | ||||
Catòlics independents | 3 | Marquès de Santillana | ||||
Partit Integrista | 2 | Manuel Senante y Martínez | ||||
Bloc Republicà Autonomista | 1 | Marcel·lí Domingo i Sanjuan | ||||
Nacionalistes republicans catalans | 1 | Francesc Macià | ||||
Regionalistes castellans | 1 | Antonio Zumárraga Díez | ||||
Dinàstics bascos | 1 | Luis de Urquijo y Ussía | ||||
Republicà català independent | 1 | Salvador Albert i Pey |
Resultats per circumscripcions
modificaCatalunya
modifica- Barcelona
- Francesc Cambó i Batlle (Lliga Regionalista)
- Carles de Camps i d'Olzinellas (Lliga Regionalista)
- Josep Bertran i Musitu (Lliga Regionalista)
- Josep Claret i Assols (Lliga Regionalista)
- Magí Morera i Galícia (Lliga Regionalista)
- Albert Rusiñol i Prats (Lliga Regionalista)
- Antoni Albafull i Vidal (Lliga Regionalista)
- Manuel Farguell i de Magarola (Lliga Regionalista)
- Lluís Ferrer-Vidal i Soler (Lliga Regionalista)
- Antoni Jansana i Llopart (Lliga Regionalista)
- Bonaventura Maria Plaja i Tapis (Lliga Regionalista)
- Hermenegildo Giner de los Ríos (Partit Republicà Radical)
- Alejandro Lerroux García (Partit Republicà Radical)
- Joan Salas i Anton (republicà)
- Alexandre Bosch i Catarineu (Liberal)
- Carles Padrós i Rubio (Liberal)
- Manuel González i Vilart (Conservador)
- Joaquim Sagnier i Villavecchia (Conservador)
- Alfons Sala i Argemí, comte d'Égara (Unión Monárquica Nacional)
- Josep Zulueta i Gomis (Partido Reformista)
- Girona
- Joan Ventosa i Calvell (Lliga Regionalista)
- Eusebi Bertrand i Serra (Lliga Regionalista)
- Salvador Albert i Pey (republicà)
- Juli Fournier i Cuadros (Partit Conservador)
- Lluís Ballbé i de Gallart (Liberal)
- Carles Cusí i de Miquelet (Liberal)
- Eduardo Fernández del Pozo y del Río (republicà)
- Pere Llosas i Badia (Comunió Tradicionalista)
- Lleida
- Felip Rodés i Baldrich (Lliga Regionalista)
- Josep Matheu i Ferrer (nacionalista independent)
- Daniel Riu i Periquet (Liberal)
- Emili Riu i Periquet (Liberal)
- Vicent Sales i Musoles (Liberal)
- Francesc Macià i Llussà (nacionalista independent)
- Josep Llari i Areny (Partido Reformista)
- Ricardo Ramos Cordero (Partit Conservador)
- Tarragona
- Marcel·lí Domingo i Sanjuan (republicà)
- Albert Dasca i Boada (Liberal)
- Carles Maristany i Benito (Liberal)
- Salvador de Samà i de Sarriera (liberal Romanonista)
- Manuel Kindelán y de la Torre (Liberal-Demócrata)
- Josep Nicolau i Sabater (Unión Monárquica Nacional)
- Julià Nougués Subirà (republicà)
- Antoni Maria de Veciana i Llari (Conservador
Illes Balears
modifica- Josep Socias Gradolí (Conservador)
- Josep Cotoner Allendesalazar, comte de Sallent (Conservador)
- Antoni Maura i Montaner (Conservador)
- Fernando Weyler Santacana (Liberal
- Alexandre Rosselló i Pastors (liberal romanonista)
- Frederic Llansó i Seguí (liberal romanonista)
- Carles Roman Ferrer (Izquierda Liberal)
País Valencià
modifica- Alacant
- José Francos Rodríguez (liberal-demòcrata)
- Alfonso de Rojas y Pascual de Bonanza (liberal-demòcrata)
- Vicente Ruiz Valarino (liberal-demòcrata)
- Manuel Ruiz Valarino (liberal-demòcrata)
- Salvador Raventós Clivilles (liberal-demòcrata)
- Carlos Regino Soler Mora (liberal-demòcrata)
- Salvador Canals y Vilaró (Conservador)
- José Jorro Miranda (Conservador)
- Miguel Maura Gamazo (Conservador maurista)
- Manuel González-Hontoria y Fernández Ladreda (liberal romanonista)
- Castelló
- Vicente Cantos Figuerola (liberal-demòcrata)
- Juan Navarro Reverter y Gomis (liberal-demòcrata)
- Ramón Saiz de Carlos (liberal-demòcrata)
- Luis Esteban y Fernández del Pozo (liberal)
- Amós Salvador Sáenz y Carreras (liberal-demòcrata)
- Emilio Santa Cruz Chordi (Aliança d'Esquerres)
- Luis Manglano Palencia (Conservador maurista)
- València
- Fèlix Azzati i Descalci (PURA)
- Aniceto Llorente Arregui (republicà)
- Rafael Comenge Dalmau (Liberal)
- Francisco Escutia Greus (Liberal)
- José García-Berlanga Pardo (Liberal)
- Enrique Alcaraz Martínez (Liberal)
- Vicente Garrigues Garrigues marquès de Castellfort (Liberal)
- Ernesto Ibáñez Rizo (Liberal)
- Eduardo Llagaria Ballester (Liberal)
- José Sánchez-Ocaña Beltrán (Liberal)
- Juan Izquierdo Alcaide (liberal romanonista)
- Vicente Gimeno Rodríguez Jaen (liberal romanonista)
- Luis García Guijarro (Comunió Tradicionalista)
- Francisco Rubio Goula (liberal demòcrata)
- Vicente Noguera y Aquavera (Conservador)
Referències
modifica- ↑ Cabrera, Mercedes. «Elecciones y cultura política en la crisis de la monarquia de la restauración». A: Rosa Ana Gutiérrez Lloret, Rafael Zurita Aldeguer, Renato Camurri (coord). Elecciones y cultura política en España e Italia (1890-1923) (en castellà). Universitat de València, 2003, p. 189-196. ISBN 978-84-370-5672-2.
- ↑ Guerra Sesma, Daniel «Socialismo español y cuestión nacional, 1879-1939». Repensar la democracia: inclusión y diversidad : IX Congreso Español de Ciencia Política y de la Administración:. Asociación Española de Ciencia Política y de la Administración, 2009, pàg. 66.
- ↑ Gabriel Sirvent, Pere «Las bases políticas e ideológicas del catalanismo de izquierdas del siglo XX». Espacio, tiempo y forma. Serie V, Historia contemporánea, 13, 2000, pàg. 73–104. ISSN: 1130-0124.
- ↑ Rey Reguillo, Fernando del «Semblanza de la elite parlamentaria en la crisis de la restauración (1914-1923)». Revista de estudios políticos, 93, 1996, pàg. 177–201. ISSN: 0048-7694.
- ↑ Ucelay-Da Cal, Enric; García, Susanna Tavera «Una revolución dentro de otra: la lógica insurreccional en la política española, 1924-1934». Ayer, 13, 1994, pàg. 115–146. ISSN: 1134-2277.
- ↑ Costa Martínez, Roberto «La Huelga revolucionaria de 1917: un momento crítico para el sistema monárquico. La caída del segundo gobierno de Eduardo Dato». La Razón histórica: revista hispanoamericana de historia de las ideas políticas y sociales, 41, 2018, pàg. 220–246. ISSN: 1989-2659.
- ↑ Romero Salvador, Carmelo. Caciques y caciquismo en España (1834-2020) (en castellà). Los Libros De La Catarata, 2021-05-13, p. 72. ISBN 978-84-1352-216-6.
- ↑ Varela Ortega, José. Los amigos políticos: partidos, elecciones y caciquismo en la Restauración, 1875-1900 (en castellà). Marcial Pons Historia, 2001, p. 493. ISBN 978-84-95379-13-9.