Eleccions generals espanyoles de 1916

eleccions generals d'Espanya

Eleccions generals espanyoles de 1916 foren convocades enmig de la Primera Guerra Mundial, en la que Espanya s'havia declarat neutral, sota sufragi universal masculí.[1] En total foren escollits 409 diputats, i el partit més votat fou la coalició de les dues fraccions del Partit Liberal, dirigides per García Prieto i Romanones. El Partit Conservador va restar força lluny. També es presentà una Conjunció Republicano-Socialista, que aplegava els diferents partits republicans i el PSOE,[2] però no pas els Radicals de Lerroux i la UFNR, que anaven encara plegades pel Pacte de Sant Gervasi[3]

Plantilla:Infotaula esdevenimentEleccions generals espanyoles de 1916
Tipuseleccions generals espanyoles Modifica el valor a Wikidata
Data9 abril 1916 Modifica el valor a Wikidata
1914 Modifica el valor a Wikidata
1918 Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
JurisdiccióEspanya Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegirpresident del Govern d'Espanya
diputat al Congrés dels Diputats Modifica el valor a Wikidata
ElegitÁlvaro Figueroa y Torres Mendieta Modifica el valor a Wikidata
Dato, cap de govern durant la crisi de 1917

Fou elegit president del Congrés el liberal demòcrata Miguel Villanueva i president del Senat Manuel García Prieto.[4] El cap de govern fou el comte de Romanones, però el gener de 1917 va dimitir a causa d'enfrontaments amb l'exèrcit, que havia creat Juntes de Defensa. Alhora, es va trencar el Partit Liberal en ser expulsats del partit Manuel García Prieto i Santiago Alba Bonifaz. El govern de García Prieto, successor de Romanones, es trencà i l'11 de juny de 1917 Eduardo Dato va formar un nou govern amb conservadors, però tenia una majoria inestable, cosa que provocaria la convocatòria de l'Assemblea de Parlamentaris.[5] La vaga general de 1917, endemés, provocaria la dimissió de Dato el 3 de novembre de 1917.[6] Es formà aleshores un govern de concentració nacional format per liberals, conservadors i la Lliga fins que es convocaren noves eleccions el 24 de febrer de 1918.

Com va passar a totes les eleccions durant la restauració borbònica a Espanya, el resultat va estar determinat per endavant («encasellat») gràcies al frau electoral sistemàtic portat a terme per la xarxa caciquil estesa per tot el territori. En aquestes eleccions, com a la resta, el govern que les convocava les guanyava, ja que en el règim polític de la Restauració els governs canviaven abans de les eleccions i no després com passava en els règims parlamentaris no fraudulents.[7][8]

Composició de la Cambra modifica

Eleccions generals espanyoles, 9 d'abril de 1916
Partit Escons Líder
Partit Liberal i Liberal-Demòcrata 203 Comte de Romanones
Conservadors 88 Eduardo Dato e Iradier
Conservadors mauristes 17 Antoni Maura i Montaner
Conjunció Republicano-Socialista 13 Roberto Castrovido Sanz
Lliga Regionalista 13 Francesc Cambó
Partido Reformista 12 Melquíades Álvarez
Comunió Tradicionalista (jaumistes) 9 Enrique de Aguilera y Gamboa,
marquès de Cerralbo
Conservadors ciervistes 8 Juan de la Cierva y Peñafiel
Coalició Republicana-Radical 6 Alejandro Lerroux
Catòlics independents 3 Marquès de Santillana
Partit Integrista 2 Manuel Senante y Martínez
Bloc Republicà Autonomista 1 Marcel·lí Domingo i Sanjuan
Nacionalistes republicans catalans 1 Francesc Macià
Regionalistes castellans 1 Antonio Zumárraga Díez
Dinàstics bascos 1 Luis de Urquijo y Ussía
Republicà català independent 1 Salvador Albert i Pey

Resultats per circumscripcions modifica

Catalunya modifica

Illes Balears modifica

País Valencià modifica

Referències modifica

  1. Cabrera, Mercedes. «Elecciones y cultura política en la crisis de la monarquia de la restauración». A: Rosa Ana Gutiérrez Lloret, Rafael Zurita Aldeguer, Renato Camurri (coord). Elecciones y cultura política en España e Italia (1890-1923) (en castellà). Universitat de València, 2003, p. 189-196. ISBN 978-84-370-5672-2. 
  2. Guerra Sesma, Daniel «Socialismo español y cuestión nacional, 1879-1939». Repensar la democracia: inclusión y diversidad : IX Congreso Español de Ciencia Política y de la Administración:. Asociación Española de Ciencia Política y de la Administración, 2009, pàg. 66.
  3. Gabriel Sirvent, Pere «Las bases políticas e ideológicas del catalanismo de izquierdas del siglo XX». Espacio, tiempo y forma. Serie V, Historia contemporánea, 13, 2000, pàg. 73–104. ISSN: 1130-0124.
  4. Rey Reguillo, Fernando del «Semblanza de la elite parlamentaria en la crisis de la restauración (1914-1923)». Revista de estudios políticos, 93, 1996, pàg. 177–201. ISSN: 0048-7694.
  5. Ucelay-Da Cal, Enric; García, Susanna Tavera «Una revolución dentro de otra: la lógica insurreccional en la política española, 1924-1934». Ayer, 13, 1994, pàg. 115–146. ISSN: 1134-2277.
  6. Costa Martínez, Roberto «La Huelga revolucionaria de 1917: un momento crítico para el sistema monárquico. La caída del segundo gobierno de Eduardo Dato». La Razón histórica: revista hispanoamericana de historia de las ideas políticas y sociales, 41, 2018, pàg. 220–246. ISSN: 1989-2659.
  7. Romero Salvador, Carmelo. Caciques y caciquismo en España (1834-2020) (en castellà). Los Libros De La Catarata, 2021-05-13, p. 72. ISBN 978-84-1352-216-6. 
  8. Varela Ortega, José. Los amigos políticos: partidos, elecciones y caciquismo en la Restauración, 1875-1900 (en castellà). Marcial Pons Historia, 2001, p. 493. ISBN 978-84-95379-13-9. 

Enllaços externs modifica