Eleccions generals espanyoles de 1923
eleccions generals d'Espanya
Eleccions generals espanyoles de 1923 foren convocades el 29 d'abril de 1923,[1][2] convocades sota sufragi universal masculí. Foren les últimes eleccions convocades després de la Restauració borbònica i del tornisme de partits polítics instaurat per Antonio Cánovas del Castillo, abans que la cambra fos dissolta per la Dictadura de Primo de Rivera.[3] En total foren escollits 409 diputats, i el vencedor fou una coalició ministerial formada per diverses fraccions del Partit Liberal:[4]
- Liberal-Demòcrates, dirigits per Manuel García Prieto (87 diputats)
- Liberals del comte de Romanones (48 escons)
- Esquerra liberal, dirigida per Santiago Alba Bonifaz (46 escons)
- Liberals agraris, dirigits per Rafael Gasset Chinchilla (10 escons)
- Grup de Niceto Alcalá-Zamora (6 escons)
- Liberals independents (4 escons)
- Partido Reformista de Melquíades Álvarez (18 escons)
- Reformistes independents, 1 escó
| Eleccions generals espanyoles de 1923 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
← 1920   1931
→ | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Data | 29 abril 1923 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Tipus | eleccions generals espanyoles | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Càrrec a elegir | 437 diputat al Congrés dels Diputats | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Participació | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Resultat de la votació
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Fou elegit president del Congrés Melquíades Álvarez i president del Senat Álvaro Figueroa y Torres Mendieta, comte de Romanones. El cap de govern fou Manuel García Prieto. El 13 de setembre de 1923 Miguel Primo de Rivera va fer un pronunciament i va dissoldre la Cambra.
El resultat va estar determinat per la sistemàtica tupinada perpetrada mitjançant la xarxa caciquil estesa per tot el territori.[5][6] En el règim polític de la Restauració els governs canviaven abans de les eleccions i no després com succeïa als règims parlamentaris.
Composició de la Cambra
modificaResultats per circumscripcions
modificaCatalunya
modifica- Barcelona
- Francesc Cambó i Batlle (Lliga Regionalista)
- Ramon Albó i Martí (Lliga Regionalista)
- Narcís Batlle i Baró (Lliga Regionalista)
- Josep Bertran i Musitu (Lliga Regionalista)
- Josep Creixell i Iglesias (Lliga Regionalista)
- Antoni Martínez i Domingo (Lliga Regionalista)
- Antoni Miracle i Mercader (Lliga Regionalista)
- Magí Morera i Galícia (Lliga Regionalista)
- Pere Rahola i Molinas (Lliga Regionalista)
- Albert Rusiñol i Prats (Lliga Regionalista)
- Josep Maria Trias de Bes i Giró (Lliga Regionalista)
- Lluís Companys i Jover (Partit Republicà Català)
- Domènec Palet i Barba (Partit Republicà Català)
- Emiliano Iglesias Ambrosio (Partit Republicà Radical)
- Alejandro Lerroux García (Partit Republicà Radical)
- Manuel Maria Girona i Fernàndez Maqueira (Federació Monàrquica Autonomista)
- Santiago Güell i López (Federació Monàrquica Autonomista)
- Lluís Moret i Català (Izquierda Liberal)
- Joan Palà i Claret (Liberal Demòcrata)
- Enric Ràfols i Martí (Liberal romanonista)
- Girona
- Narcís Pla i Carreras (Lliga Regionalista)
- Ignasi de Ventós i Mir (Lliga Regionalista)
- Joan Ventosa i Calvell (Lliga Regionalista)
- Narcís Pla i Deniel (Federació Monàrquica Autonomista)
- Salvador Albert i Pey (PRC)
- Joan Dagas i Puigbó (Partido Reformista)
- Juli Fournier i Cuadros (Partit Conservador)
- Manuel Rius i Rius, marquès d'Olèrdola (Unión Monárquica Nacional)
- Lleida
- Eduard Aunós Pérez (Lliga Regionalista)
- Manuel Florensa i Farré (Lliga Regionalista)
- Josep Matheu i Ferrer (Lliga Regionalista)
- Felip Rodés i Baldrich (independent dins la Lliga Regionalista)
- Daniel Riu i Periquet (Izquierda Liberal)
- Emili Riu i Periquet (Izquierda Liberal)
- Joan Sarradell i Farràs (Izquierda Liberal)
- Joaquim Dualde i Gómez (Partido Reformista)
- Francesc Macià i Llussà (Federació Democràtica Nacionalista)
- Tarragona
- Carles Maristany i Benito (Lliga Regionalista)
- Eduard Recasens i Mercader (Lliga Regionalista)
- Albert Dasca i Boada (Izquierda Liberal)
- Marcel·lí Domingo i Sanjuan (PRC)
- Manuel Kindelán y de la Torre (Liberal-Demócrata)
- Josep Nicolau i Sabater (Unión Monárquica Nacional)
- Julià Nougués Subirà (Partit Republicà Democràtic Federal)
- Lluís Plandiura i Pou (Liberal romanonista)
Illes Balears
modifica- Lluís Alemany Pujol (Izquierda Liberal)
- Joan March Ordinas (Izquierda Liberal)
- Carles Roman Ferrer (Izquierda Liberal)
- Josep Teodor Canet Menéndez (republicà)
- Antoni Maura i Montaner (Conservador)
- Josep Cotoner Allendesalazar, comte de Sallent (Conservador)
- Guillermo García Parreño López (Conservador Ciervista)
- Alexandre Rosselló i Pastors (liberal romanonista)
País Valencià
modifica- Alacant
- José Beneyto Rostoll (liberal-demòcrata)
- Antonio Hernández Pérez (liberal-demòcrata)
- Salvador Raventós Clivilles (liberal-demòcrata)
- José Martínez Arenas (liberal-demòcrata)
- Alfonso de Rojas y Pascual de Bonanza (liberal-demòcrata)
- Vicente Ruiz Valarino (liberal-demòcrata)
- Salvador Canals y Vilaró (Conservador)
- José Jorro Miranda comte d'Altea (Conservador)
- Joaquim Salvatella i Gisbert (liberal romanonista)
- Rafael Beltrán Ausó (Liberal romanonista)
- Castelló
- Vicente Cantos Figuerola (liberal-demòcrata)
- Juan Navarro Reverter y Gomis (liberal-demòcrata)
- Ramón Saiz de Carlos (liberal-demòcrata)
- Faustí Valentín i Torrejón (liberal-demòcrata)
- Ricardo de la Cierva y Codorníu (Conservador Ciervista)
- Luis Montiel Balanzat (Conservador Ciervista)
- Fernando Gasset Lacasaña (Partit Republicà Radical)
- València
- Miguel Alcalá Martínez (Izquierda Liberal)
- Emeterio Muga Díez (Izquierda Liberal)
- Melchor Román Adrover (Izquierda Liberal)
- José Campos Crespo (liberal romanonista)
- Manuel García del Moral y de Lamata (liberal romanonista)
- Juan Izquierdo Alcaide (liberal romanonista)
- Manuel Falcó Escandón, marquès de Pons (liberal-demòcrata)
- José García-Berlanga Pardo (liberal-demòcrata)
- Francisco Rubio Goula (liberal-demòcrata)
- Carlos Hernández Lázaro (Conservador)
- Vicente Puigmoltó Rodríguez-Trelles, comte de Torrefiel (Conservador)
- Fèlix Azzati i Descalci (PURA)
- Adolfo Beltrán Ibáñez (republicà)
- Luis García Guijarro (Comunió Tradicionalista)
- Gustavo Pittaluga Fattorini (Partido Reformista)
Referències
modifica- ↑ Marti, Pep. «De Primo de Rivera a l'11-M: les batalles històriques de les eleccions espanyoles». Nacio Digital. [Consulta: 1r octubre 2023].
- ↑ Martinez Cuadrado, Miguel. Elecciones y partidos políticos de España (1888-1931) (en castellà). Taurus, 1969, p. 512.
- ↑ Moreno-Luzón, Javier «Political Clientelism, Elites, and Caciquismo in Restoration Spain (1875—1923)» (en anglès). European History Quarterly, 37, 3, 7-2007, pàg. 417–441. DOI: 10.1177/0265691407078445. ISSN: 0265-6914.
- ↑ Villa García, Roberto «¿Un sufragio en declive?: las elecciones al Congreso de 1923». Historia y política: Ideas, procesos y movimientos sociales, 43, 2020, pàg. 255–290. ISSN: 1575-0361.
- ↑ Romero Salvador, Carmelo. Caciques y caciquismo en España (1834-2020) (en castellà). Los Libros De La Catarata, 2021-05-13, p. 72. ISBN 978-84-1352-216-6.
- ↑ Varela Ortega, José. Los amigos políticos: partidos, elecciones y caciquismo en la Restauración, 1875-1900 (en castellà). Marcial Pons Historia, 2001, p. 493. ISBN 978-84-95379-13-9.