Eleccions legislatives d'Israel de 2022

Les eleccions legislatives d'Israel de 2022, les vint-i-cinquenes de l'Estat d'Israel, foren convocades per a elegir els diputats de la Kenésset, el parlament israelià, per a un mandat de quatre anys. Se celebraren el primer de novembre de 2022 i foren les cinquenes eleccions en menys de quatre anys.[1] El resultat donà la majoria al bloc format pel Likud i els seus aliats religiosos i sionistes religiosos d'extrema dreta que els permetia formar govern i el retorn de Binyamín Netanyahu com a primer ministre per tercera vegada.[2][3]

Eleccions legislatives d'Israel de 2022Eleccions legislatives d'Israel de 2022
Modifica el valor a Wikidata
Data1r novembre 2022 Modifica el valor a Wikidata
Tipuseleccions legislatives d'Israel i eleccions anticipades Modifica el valor a Wikidata
Part decrisi política d'Israel de 2019-2022 Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegir120 membre de la Kenésset ≈ quart govern Netanhayu Modifica el valor a Wikidata
Lloc webgov.il… Modifica el valor a Wikidata
Participació
Electorat6.788.804 Modifica el valor a Wikidata
4.793.641 i 4.794.593
   70.61٪
Punt percentual 3.18
Nombre de vots vàlids4.763.694    Nombre de vots en blanc  ?    Nombre de vots nuls 29.947
Resultat electoral Modifica el valor a Wikidata
2>
Likud  — Benjamin Netanhayu
1.115.336   23.41٪
Punt percentual 0.78
Membre del parlament 30 → 32 Nombre d'escons 2
2>
Yeix Atid  — Yair Lapid
847.435   17.79٪
Punt percentual 3.86
Membre del parlament 17 → 24 Nombre d'escons 7
2>
El Sionisme Religiós  — Bezalel Smotrich
516.470   10.84٪
Punt percentual 5.72
Membre del parlament 14
2>
Partit de la Unitat Nacional  — Benny Gantz
432.482   9.08٪
Membre del parlament 12
2>
Xas  — Aryé Dery
392.964   8.25٪
Punt percentual 1.08
Membre del parlament 9 → 11 Nombre d'escons 2
2>
Judaisme Unit de la Torà  — Yitzhak Goldknopf
280.194   5.88٪
Punt percentual 0.25
Membre del parlament 7 → 7
2>
Yisrael Betenu  — Avigdor Lieberman
213.687   4.49٪
Punt percentual 1.14
Membre del parlament 7 → 5 Nombre d'escons 2
2>
Llista Àrab Unida  — Mansour Abbas
194.047   4.07٪
Punt percentual 0.28
Membre del parlament 4 → 5 Nombre d'escons 1
2>
Hadash-Ta'al (en) Tradueix  — Ayman Odeh
178.735   3.75٪
Membre del parlament 5
2>
Partit Laborista Israelià  — Merav Michaeli
175.992   3.69٪
Punt percentual 2.4
Membre del parlament 7 → 4 Nombre d'escons 3
Mérets
150.793   3.17٪
Punt percentual 1.42
Membre del parlament 6 → 0 Nombre d'escons 6
Balad
138.617   2.91٪
Membre del parlament 0
 ← 2021 Modifica el valor a WikidataIsrael Modifica el valor a Wikidata Next Israeli legislative election (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata  → 

Context modifica

 
Pancarta electoral de Yeix Atid amb la cara del primer ministre Yair Lapid.
 
Paradeta de campanya electoral d'Israel Beitenu amb la imatge de Lieberman.
 
Publicitat electoral de Ben-Gvir demanant el vot per al Partit Sionista Religiós.
 
Pancarta de campanya electoral del Partit Laborista.

Després de les eleccions de març de 2021, Naftali Bennett de Yamina i Yair Lapid de Yeix Atid arribaren a un acord de govern rotatori que tindria també el suport d'altres sis partits d'ideologies molt diverses, incloent un partit àrab, per tal de desallotjar Binyamín Netanyahu del poder. L'acord de govern preveia que Nafatali Bennet seria nomenat primer ministre fins que, el 27 d'agost de 2023, Yair Lapid li agafaria el relleu i que l'acció de govern se centraria en l'economia i en temes socials, emfatitzant la recuperació després de la pandèmia de Covid-19.[4][5] El 30 de juny de 2022, després de l'agreujament de les diferències entre els partits del govern i de patir algunes desercions que els feren perdre la majoria parlamentària, la Kenésset va aprovar la seva dissolució i convocatòria d'eleccions i, segons els acords de coalició, Yair Lapid fou primer ministre a partir del dia 30.[6] El dia anterior, Bennett havia anunciat que no concorreria a les properes eleccions.[7]

El 10 de juliol, el ministre de defensa Benny Gantz i el de justícia Gideon Sa'ar anunciaren que els seus partits Blau i Blanc i Nova Esperança es presentarien conjuntament a aquestes eleccions. Gantz ocuparia la primera posició de la llista i Sa'ar la segona i dos terços dels candiats serien de Blau i Blanc i un terç de Nova Esperança.[8] Posteriorment, a aquesta aliança s'hi van afegir l'ex-comandant en Cap de les Forces de Defensa d'Israel Gadi Eizenkot, que ocuparia el tercer lloc a la llista, i l'exministre de serveis religiosos i diputat de Yamina Matan Kahana, que ocuparia el novè lloc. Van anomenar l'aliança Partit de la Unitat Nacional.[9]

Yamina anuncià el 27 de juliol de 2022 que s'havien aliat amb la formació Derech Eretz (antiga escissió dels dos diputats de Telem que donaren suport a Netanyahu després de les eleccions de 2020 i que formaren part de la llista de Nova Esperança a les del 2021) per a formar la coalició Esperit Sionista de cara a aquestes eleccions.[10] Poc després d'un mes de la creació de la coalició, l'11 de setembre, anunciaren que es trencava la coalició. El motiu esgrimit per Shaked fou que que Hendel refusava la possibilitat de formar un govern de dretes amb Binyamín Netanyahu mentre que Hendel preferia provocar unes sisenes eleccions abans que pactar un govern presidit per Netanyahu. Shaked digué que no estava preparada per a portar el país a unes noves eleccions i que, en cas que no fos possible formar un govern d'unitat nacional, miraria de formar un govern de dretes en el qual Esperit Sionista hi jugués un rol de responsabilitat.[11] Finalment, el dia 13 de setembre Yamina anuncià que es presentaria dins de la llista de La Llar Jueva, ocupant Shaked la primera posició de la llista i essent per a Yamina també les posicions 3, 5 i 6.[12] Per la seva part, Hendel anuncià que no es presentaria a les eleccions.[13]

El 26 d'agost, el Partit Sionista Religiós i Otzma Yehudit anunciaren que mantenien la seva aliança de cara a aquestes eleccions i es presentarien en una sola llista. A Otzma Yehudit li tocarien els llocs segon, cinquè, setè, novè i desè llocs de la llista mentre que al partit Noam, que també formà part de la llista en les passades eleccions, se li oferí l'onzè lloc.[14] El partit Noam, tot i que inicialment no acceptà aquest onzè lloc i anuncià el 28 d'agost que es presentaria en solitari,[15] finalment acceptà formar part de la llista.[16]

El 15 de setembre, quan faltava molt poc perquè s'acabés el termini per presentar les llistes electorals, els membres de la Llista Conjunta anunciaren que no es presentarien units, tot presentant-se els partits Hadaix i Ta'al per un costat i Balad per un altre. El motiu fou la disconformitat per part de Balad amb la confecció de la llista electoral, atès que a Balad li tocaven els llocs tercer i sisè però el sisè lloc, en cas de sortir elegit, s'havia de rotar durant la legislatura amb membres dels altres dos partits. Balad estava d'acord en la rotació d'aquest diputat però només amb Ta'al, corresponent així mitja legislatura a cada partit. Es considerà que aquesta divisió afavoria el bloc de Netanyahu, atès que aquests partits àrabs li són contraris i anant separats disminueixen les opcions que totes dues llistes obtinguin representació. Igualment, anant per separat, seria més probable que Hadaix i Ta'al accedissin a donar suport a un govern de Lapid, opció que en el passat no s'havien arribat a proposar mai per l'oposició frontal de Balad.[17] El 29 de setembre, el Comitè Electoral Central va acordar la desqualificació de Balad per poder concórrer a les eleccions per considerar que aquest partit està en contra de la definició d'Israel com a estat jueu. La llei israeliana estipula que una llista de candidats o un individu no pot participar en les eleccions si les seves accions inclouen “la negació de l'existència de l'Estat d'Israel com a estat jueu i democràtic; incitació al racisme; suport a la lluita armada d'un estat hostil o d'una organització terrorista contra l'Estat d'Israel". La desqualificació fou aprovada per 9 vots contra 5. Els representants d'Israel Beitenu, Blau i Blanc, Nova Esperença, Derech Eretz, Yamina i Unitat Nacional (nom del grup de dos diputats que van abandonar Yamina i a les eleccions van amb el Partit de la Unitat Nacional) van votar a favor de la desqualificació mentre que els representants de Ra'am, la Llista Conjunta i Mérets hi van votar en contra. Els representants del Likud, el Partit Sionista Religiós, Yeix Atid, Partit Laborista, Judaisme Unit de la Torà i Xas no hi foren presents. Tot i que aquests partits que no hi foren presents donaren motius diversos, es considera que al Likud i els seus aliats els interessa la concurrència de Balad, que es preveu que no entri a la Kenésset, per tal que aquests vots es perdin i faci dividir i malgastar vots dels partits que estan en contra de Netanyahu.[18] Finalment, el Tribunal Suprem d'Israel va decidir el 9 d'octubre de permetre'ls presentar-se a les eleccions; el mateix que ja havia passat el 2019.[19]

Sistema electoral modifica

Els 120 escons de la Kenésset són elegits per representació proporcional en una llista tancada en una única circumscripció nacional. Perquè una llista obtingui representació ha d'aconseguir superar el 3,25% dels vots. En gairebé tots els casos, això equival a obtenir un mínim de quatre escons, tot i que en algun cas en pot obtenir només tres.

Un cop determinades les llistes que han superat el llindar, se sumen tots els vots a aquestes llistes i es divideixen per 120. El nombre resultant serà "la mesura". Cada partit rebrà els escons resultants de dividir els seus vots per "la mesura". Això provoca que es reparteixin menys de 120 escons. Els escons sobrants es reparteixen amb la que és coneguda com a Llei Bader-Ofer. La manera de distribuir aquests escons sobrants és dividir el nombre de vots de cada llista pel nombre d'escons aconseguits més un. La llista amb un indicador més alt, rep el primer dels escons sobrants; acte seguit, els vots d'aquesta llista es tornen a dividir pels escons aconseguits després d'aquesta distribució i es torna a aplicar el mateix mètode fins que tots els escons sobrants s'han repartit.[20][21]

A més, dues llistes poden signar un acord per a compartir els vots sobrants de forma que, quan s'aplica la Llei Bader-Ofer, se sumen els vots de tots dos, tenint així més opcions d'aconseguir els escons no repartits. Per a saber quina de les dues llistes rep l'escó sobrant assignat, s'aplica el mateix mètode entre les dues llistes i la que té un indicador més alt l'aconsegueix.[22]

Per a aquestes eleccions, les aliances electorals per als vots sobrants foren les següents:

Cronologia modifica

 
El president d'Israel, Isaac Herzog, votant a Jerusalem.
  • 1r de setembre - Data límit per presentar una sol·licitud d'inscripció d'un nou partit al registre de partits amb l'objectiu de presentar-se a aquestes eleccions.
  • 11 de setembre - Publicació de la llista definitiva de partits que concorren a les eleccions.
  • 15 de setembre - Data de presentació de les llistes de candidats a la comissió electoral.
  • 22 de setembre - Finalitza el termini per presentar una instància sol·licitant la desqualificació d'una llista o candidat.
  • 9 d'octubre - Veredicte del Tribunal Suprem sobre els candidats desqualificats
  • 19 d'octubre - Inici de la publicitat televisiva i radiofònica.
  • 20 d'octubre - Voten a les ambaixades els diplomàtics a l'exterior
  • 21 d'octubre - Data màxima per a per signar acords de vots sobrants
  • 28 d'octubre - Últim dia en què es poden publicar sondejos electorals
  • 1r de novembre - Data de les eleccions.
  • 9 de novembre - Data límit per a la publicació dels resultats finals de les eleccions.

Resultats modifica

 
25th Knesset election result map of winning coalition,[a] by regional election committee:
  Coalició de Netanyahu—70–80%
  Coalició de Netanyahu—60–70%
  Coalició de Netanyahu—50–60%
  Coalició de Netanyahun—40–50%
  Coalició de govern—40–50%
  Coalició de govern—50–60%
  Coalició de govern—60–70%
 
Partit guanyador per localitat

El resultat de les eleccions donà una clara majoria al bloc format pel Likud i els seus aliats religiosos i sionistes religiosos d'extrema dreta que els permetia formar govern i el retorn de Binyamín Netanyahu com a primer ministre, en la que seria el tercer camí que ocuparia el càrrec. Aquesta clara majoria fou propiciada pel fet que, malgrat el creixement en vots i escons del partit del primer ministre Yair Lapid, el partit d'esquerra Mérets i el partit àrab Balad no arribaren per molt poc al llindar electoral del 3,25%, fent que aquests vots de partits contraris a Netanyahu no obtinguessin representació a la Kenésset. Els partits d'esquerra obtingueren el pitjor resultat de la història, amb la baixada del Partit Laborista fins als quatre escons i amb Mérets que no aconseguí entrar al parlament.[2][3]

El resultat detallat fou el següent:[27][28]

Eleccions a la Kenésset, 1-11-2022
 
Candidatura Vots % Escons +/–
Likud 1.115.155 23,41 32 2
Yeix Atid 847.315 17,79 24 7
Partit Sionista Religiós 516.331 10,84 14 8[b]
Partit de la Unitat Nacional 432.381 9,08 12  2[c]
Xas 392.866 8,25 11 2
Judaisme Unit de la Torà 280.169 5,88 8 1
Israel Beitenu 213.582 4,48 5  2
Llista Àrab Unida 193.995 4,07 5 1
Hadaix - Ta'al 178.670 3,75 5 =[d]
Partit Laborista 175.922 3,69 4  3
Mérets 150.740 3,16 0  6
Balad 138.201 2,90 0  1[d]
La Llar Jueva 56.760 1,19 0  7[e]
Altres partits 71.616 1,51 0
Total 4.550.226 100 120
Vots vàlids 4.763.703 99,38
Nuls/Blancs 29.947 0,62
Total 4.793.650 100 120 0
Votants registrats / participació 6.788.804 70,61

Notes:

  1. Netanyahu coalition is comprised of Likud, Religious Zionist Party, Shas, and United Torah Judaism; the incumbent governing coalition is comprised of Yesh Atid, National Unity, Yisrael Beiteinu, United Arab List, Israeli Labor Party, and Meretz.
  2. La llista del Partit Sionista Religiós inclou membres dels partits Otzma Yehudit i Noam.
  3. Llista formada pels partits Blau i Blanc i Nova Esperança que en les anteriors eleccions es presentaren per separat.
  4. 4,0 4,1 Hadaix, Ta'al i Balad s'havien presentat units a les anteriors eleccions com a Llista Conjunta, que aconseguí un total de 6 escons, corresponent-ne 3 Hadaix, 2 a Ta'al i 1 a Balad.
  5. Yamina, que en les anteriors eleccions aconseguí 7 diputats, forma part de la llista de La Llar Jueva, que no s'havia presentat a les anteriors eleccions.

Formació de govern modifica

 
El president Rivlin assigna a Netanyahu la tasca de formar govern

Després de reunir-se amb tots els partits amb presència a la Kenésset, el president d'Israel Isaac Herzog encarregà el 13 de novembre a Binyamín Netanyahu la formació d'un govern.[29]

El 21 de desembre, Netanyahu anuncià que tenia el suport necessari per formar un govern que, a més del Likud, inclouria el Partit Sionista Religiós, Xas, Judaisme Unit de la Torà, Otzma Yehudit i Noam (aquests dos últims anaven dins de la llista del Partit Sionista Religiós). Yair Lapid, que era primer ministre en aquell moment, qualificà el futur govern com «el més extrem de la història del país».[30]

El 29 de desembre, Netanyahu fou elegit primer ministre amb 63 vots a favor i 54 en contra. El seu govern incloïa 30 ministres.[31][32]

Referències modifica

  1. «El Parlament israelià aprova la seva dissolució i convoca noves eleccions». El Punt Avui, 30-06-2022.
  2. 2,0 2,1 «Netanyahu tornarà al poder a Israel, amb un fort augment de l'extrema dreta». Vilaweb, 02-11-2022.
  3. 3,0 3,1 «Netanyahu obtindria una majoria folgada a Israel». El Punt Avui, 02-11-2022.
  4. Mas, Cristina. «Un govern eclèctic encapçalat per l'ultra Naftali Bennett foragita Netanyahu després de dotze anys al poder a Israel». Ara, 13-06-2021.
  5. Wootliff, Raoul. «Bennett sworn in as prime minister, unseating Netanyahu after 12 years in power» (en anglès). The Times of Israel, 13-06-2021.
  6. «El Parlament israelià aprova la seva dissolució i convoca noves eleccions». El Punt Avui, 30-06-2022.
  7. «Naftali Bennett to not run in next elections, Shaked to head Yamina» (en anglès). The Jerusalem Post, 29-06-2022.
  8. Breuer, Eliav; Meitav, Roman. «Gantz and Sa'ar sign political merger in bid to take votes from Lapid» (en anglès). The Jerusalem Post.
  9. Keller-Lynn, Carrie. «Ex-IDF chief Eisenkot, former Yamina minister Kahana join Gantz-led ‘National Camp’» (en anglès).
  10. Carrie Keller-Lynn «Beleaguered right-wing leaders Shaked and Hendel unite as Zionist Spirit party» (en anglès). , 27-07-2022.
  11. «Ayelet Shaked and Yoaz Hendel part ways days before electoral deadline» (en anglès). The Jerusalem Post, 11-09-2022.
  12. «Israel elections: Ayelet Shaked to spearhead Jewish Home list» (en anglès). The Jerusalem Post, 13-09-2022.
  13. «Communications Minister Yoaz Hendel announces he'll not run in elections» (en anglès). The Jerusalem Post, 13-09-2022.
  14. «Far-right leaders agree on joint Knesset run after meeting with Netanyahu». The Times of Israel, 26-08-2022.
  15. Baruch, Hezki. «'Noam' party refuses 11th place on Religious Zionist ticket», 28-08-2022.
  16. Baruch, Hezki; Amar, Dvir. «Noam party to run together with Religious Zionism» (en anglès), 14-09-2022.
  17. Keller-Lynn, Carrie. «Arab-led Joint List splits into 2 factions, shuffling political deck at last minute» (en anglès). The Times of Israel, 16-09-2022.
  18. Breuer, Eliav. «Balad banned from running in election, Central Election Committee rules» (en anglès). The Jerusalem Post, 30-09-2022.
  19. Maanit, Chen «Israel Election: In Reversal, Top Court Clears Arab Balad Party to Run» (en anglès). Haaretz, 09-10-2022.
  20. Lis, Jonathan «Israeli Election for Dummies: How Votes Become Seats» (en anglès). Haaretz, 22-01-2013.
  21. La distribució d'escons a la Kenésset amb el mètode Bader-Offer, a la pàgina web de la Kenésset(anglès)
  22. Sterman, Daniel «What vote-sharing agreements actually do» (en anglès). The Times of Israel, 08-04-2019.
  23. «Yesh Atid, National Unity ink surplus vote-sharing deal», 21-08-2022.
  24. Keller-Lynn, Carrie. «Meretz, Labor parties sign surplus-vote agreement» (en anglès). The Times of Israel, 03-10-2022.
  25. 25,0 25,1 Horovitz, Michael «Arab parties fail to sign vote share deals, giving Netanyahu bloc edge in election». The Times of Israel, 22-10-2022.
  26. «הודעה לעיתונות - הודעה בדבר התקשרויות בין רשימות מועמדים, כפי שהוגשו לוועדת הבחירות המרכזית לכנסת ה-25» (en hebrew). Comitè Central Electoral, 25-10-2022. [Consulta: 31 octubre 2022].
  27. «Resultats a la pàgina web oficial de les eleccions de 2021» (en hebreu).
  28. «Israel election. Live uptdates.» (en anglès). The Jerusalem Post, 02-11-2022.
  29. «Netanyahu receives mandate to form government» (en anglès). i24NEWS, 13-11-2022.
  30. «Netanyahu tornarà al govern d'Israel gràcies al suport de partits ultradretans i ortodoxos». Vilaweb, 22-12-2022.
  31. «Netanyahu, de nou primer ministre d'Israel en coalició amb ultradretans i ultraortodoxos». Vilaweb, 29-12-2022.
  32. Breuer, Eliav «The Face of Netanyahu's New Government: 30 Ministers, Five Women» (en anglès). Haaretz, 29-12-2022.

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eleccions legislatives d'Israel de 2022