Eleccions legislatives de Guinea Bissau de 2004

Les eleccions legislatives de Guinea Bissau de 2004 es van dur a terme a Guinea Bissau el 28 de març de 2004, després de diversos ajornaments causats pel caos polític i econòmic al país, incloent-hi un cop d'estat que va enderrocar al president Kumba Ialá el setembre de 2003. L'antic partit governant, el Partit Africà per la Independència de Guinea i Cap Verd (PAIGC), va obtenir el nombre més gran d'escons, però no va obtenir majoria. El partit de l'expresident Yala, el Partit de Renovació Social (PRS), va quedar en segon lloc amb 35 escons.

Eleccions legislatives de Guinea Bissau de 2004
 ← 1999 Modifica el valor a WikidataGuinea Bissau Modifica el valor a Wikidata 2008 Modifica el valor a Wikidata  → 
Data28 març 2004 Modifica el valor a Wikidata
Tipuseleccions legislatives de Guinea Bissau Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegir100 membre de l'Assemblea Nacional Popular de Guinea Bissau Modifica el valor a Wikidata
Participació
Electorat603.639 Modifica el valor a Wikidata
460.254
   76.25٪
Nombre de vots vàlids428.937    Nombre de vots en blanc  ?    Nombre de vots nuls  ? 
Resultat de la votació Modifica el valor a Wikidata
2>
ПАИГК  — Carlos Gomes Júnior
145.316   33.88٪
Membre del parlament 45
Partit de Renovació Social
113.656   26.5٪
Membre del parlament 35
PUSD
75.485   17.6٪
Membre del parlament 17
Unió Electoral
18.354   4.28٪
Membre del parlament 2
Partit Democràtic Socialista
8.789   2.05٪
Membre del parlament 0
UM
8.621   2.01٪
Membre del parlament 0
Aliança Popular Unida
5.817   1.36٪
Membre del parlament 1

El PAIGC va arribar a un acord amb el PRS pel seu suport legislatiu (va fracassar un intent previ d'arribar a un acord amb el Partit Unit Social Democràtic, que havia obtingut 17 escons), i el maig de 2004 va jurar el nou parlament, amb el líder del PAIGC Carlos Gomes Júnior convertit en primer ministre.[1][2]

Incidències modifica

Tot i que segons els informes el vot es va dur a terme a temps a l'interior de Guinea Bissau, es va retardar en gran part de la capital Bissau perquè els materials electorals van ser lliurats tard a molts centres de votació. La Comissió Nacional Electoral va ordenar als centres de votació que van obrir tard que restessin oberts més enllà del final de la votació programada per assegurar que tots tinguessin l'oportunitat de votar. Segons els informes aproximadament un terç dels centres de votació de Bissau no van obrir el dia de les eleccions, i aquests centres van rebre l'ordre d'obrir l'endemà 29 de març.[3]

Uns 100 observadors internacionals van estar presents per a l'elecció. Les Nacions Unides, la Comunitat Econòmica dels Estats de l'Àfrica Occidental (CEDEAO), la Comunitat de Països de Llengua Portuguesa i la Francofonia van enviar observadors, igual que Portugal, Rússia i els Estats Units.[3]

Resultats modifica

Partit Vots % Escons +/–
Partit Africà per la Independència de Guinea i Cap Verd 145,316 33.88 45 +21
Partit de Renovació Social 113,656 26.50 35 –3
Partit Unit Social Democràtic 75,485 17.60 17 Nou
Plataforma Unida 20,700 4.83 0
Unió Electoral 18,354 4.28 2
Partit Democràtic Socialista 8,789 2.05 0 Nou
Unió pel Canvi 8,621 2.01 0 –3
Resistència de Guinea Bissau-Moviment Bafatá 7,918 1.85 0 –28
Partit d'Unitat Nacional 6,260 1.46 0 Nou
Aliança Popular Unida 5,817 1.36 1 Nou
Unió Nacional per la Democràcia i el Progrés 5,042 1.18 0 –1
Fòrum Cívic Guineà-Socialdemocràcia 4,209 0.98 0 0
Moviment Democràtic Guineà 4,202 0.98 0 Nou
Partit del Manifest del Poble 3,402 0.79 0 Nou
Partit Socialista 1,167 0.27 0 Nou
Nuls/blancs 31,317
Total 460,254 100 100 –2
Votants registrats/participació 603,639 76.2
Font: African Elections Database

Referències modifica